REDACCIÓ.- (El Pont de Suert).- El Govern de la Generalitat de Catalunya ha declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Monument Històric, l’església nova de l’Assumpció, del Pont de Suert. El temple va ser construït entre els anys 1953 i 1955 i és una de les poques obres ubicades a Catalunya de l’enginyer de camins, canals i ports Eduardo Torroja, que va tenir la col·laboració de l’arquitecte José Rodríguez. Les pintures interiors i la talla de la Verge de l’altar major són obra de la pintora Maria Röesset, i el relleu de la portada i la resta d’escultures, de Jacinto Higueras.
L’enginyer Eduardo Torroja aporta en aquest edifici tot el seu coneixement sobre les noves tècniques constructives d’elements de formigó laminars, pioners en aquells anys. La seva excepcionalitat rau en la simplicitat formal i plàstica del projecte, en consonància amb els principis estètics que s’estaven experimentant a Europa. És un dels pocs exemples a Catalunya d’arquitectura contemporània amb la utilització d’estructures laminars de rajola en combinació amb formigó armat.
L’edifici mostra una combinació de modernitat i respecte per la tradició, conjugada amb els antecedents històrics del territori de l’Alta Ribagorça, les esglésies romàniques. És per això que fa una construcció moderna a la coberta i alhora distribueix uns murs exteriors de pedra rústica que envolten la façana de l’església. Per tal de donar-li una forma com les del romànic i el gòtic, folra la façana de pedra i afegeix una creu d’una gran simplicitat formal, pròpia del moviment obrer del moment.
L’original edifici té una sola nau, rematada amb un absis i coberta amb una volta apuntada de cinc trams. A la base de cada tram hi ha un nínxol que fa la funció de capella lateral. La nau es complementa amb dos petits volums, situats en un dels costats: el baptisteri i la capella del Santíssim Sagrament. El conjunt es complementa amb un campanar exempt de 16 metres d’alçària, situat al costat de la porta principal.
La construcció de l’església està vinculada als canvis demogràfics provocats per l’arribada de la indústria hidroelèctrica. La implantació d’ENHER (Empresa Nacional Hidroeléctrica-Ribargozana) als anys 40 va generar l’arribada de moltes persones al territori i la necessitat de construir nous barris, equipaments i edificis de serveis.
Amb aquesta declaració també es delimita un entorn de protecció al voltant de l’església per tal de garantir la continuïtat dels seus valors en les millors condicions, de cara al futur.