El ple del Consell Comarcal de l’Alt Urgell celebrat el dia 10 de febrer va acordar, entre altres qüestions, la declaració de les restes d’infraestructures que configuren el tram de l’antic camí de Tresponts com a bé cultural d’interès local (BCIL). Amb aquesta declaració, que complementa la protecció atorgada al camí dels Pontarrons pel ple de la mateixa institució del passat mes d’abril de 2021, culmina el procés de reconeixement dels valors històrics i patrimonials del camí que unia la plana de l’Urgellet amb Organyà a través del complicat pas del congost de Tresponts.
Atribuït a la figura del bisbe Ermengol d’Urgell (1010-1035), el camí de Tresponts fou en el seu temps una agosarada obra d’infraestructura que integrava diversos ponts que creuaven el Segre, pontarrons que superaven esquerdes en la roca dels cingles del congost i marges que sostenien la caixa del camí en trams particularment inclinats. La complicació era gran, però el resultat valia la pena, ja que reduïa molt significativament el trajecte entre la Seu d’Urgell i Organyà i contribuïa, d’aquesta manera, a l’articulació d’un comtat d’Urgell que, en aquells moments, consolidava els primers moviments expansius cap al Segre mitjà.
Set elements protegits
L’expedient de la declaració de BCIL de l’antic camí de Tresponts recull una sèrie d’elements concrets, la majoria relacionats directament amb la viabilitat, però no de manera exclusiva, repartits entre els municipis de Fígols i Alinyà i Organyà. Aquests elements, set en total, inclouen les restes dels ponts de la Torre, del Diable i de l’Escala i dos trams de murs de contenció pel que fa a les estructures de viabilitat, i la torre del Pont i la capella de Sant Ermengol, estructures de defensa i simbòlica, respectivament, igualment relacionades amb l’objecte de la declaració. De tots aquests elements destaquen les restes dels ponts, tots ells destruïts en diverses circumstàncies, bèl·liques en els casos dels ponts de la Torre i del Diable, desconegudes en el cas del pont de l’Escala.
La integració d’aquestes obres d’infraestructura dins d’un paisatge esquerp, abrupte i perillós ha despertat des de sempre l’interès de bona part dels usuaris que van utilitzar aquest tram abans de l’obertura definitiva de la carretera l’any 1896. D’aquesta manera, el camí de Tresponts ha estat evocat sota diversos prismes tant des del punt de vista literari, amb descripcions com les realitzades per Josep Zulueta, etnogràfic, amb llegendes vinculades com la de la Pixarrada del Diable, i fins i tot artístic, plasmada en aquest darrer cas amb el gravat que realitzà del pont del Diable el militar francès Jean-Charles Langlois, antic soldat de Napoleó, l’any 1827, en un estil profundament imbuït del romanticisme que imperava a l’època.
L’article 17 de la Llei 9/1993, de Patrimoni Cultural Català atorga als consells comarcals la competència de catalogació de béns culturals d’interès local en aquells municipis inferiors a 5.000 habitants que, en el cas de l’Alt Urgell, implica la totalitat de municipis a excepció de la Seu d’Urgell. Actualment, la comarca de l’Alt Urgell compta amb 167 elements declarats bé cultural d’interès local fora del municipi de la Seu d’Urgell.
