La Regió Sanitària Alt Pirineu i Aran ha incorporat ja les cinc referents de benestar emocional que té assignades en el marc del Programa de benestar emocional i salut comunitària. Les primeres professionals van començar el passat mes de novembre als equips de Tremp, Sort, la Seu d’Urgell i Oliana i, des d’aleshores, la resta ho ha anat fent progressivament als CAP del Pont de Suert, la Pobla de Segur, Puigcerdà i Vielha.
Les referents, que estan acabant de definir els circuits de treball, actuaran en xarxa amb els seus equips d’atenció primària (EAP). Des de Salut han assegurat que la seva integració “permetrà millorar la prevenció i la promoció del benestar emocional en la comunitat, així com l’atenció a les persones amb factors de risc psicosocial”. Contribuiran també “a evitar o minimitzar l’aparició de problemes de salut mental o d’addiccions i, alhora, reduir la medicalització d’aspectes relacionats amb el malestar emocional”, afegeixen.
Les funcions de les referents es desenvoluparan en l’àmbit comunitari i poblacional, motiu pel qual no tindran població assignada. És a dir, no faran consultes clíniques individuals. La figura de les referents és la d’un professional que treballarà en xarxa tant amb els equips d’atenció primària com, per exemple, amb els centres educatius, els centres cívics i equipaments comunitaris.
En aquest sentit, Maria Aspa, referent de benestar emocional als CAP de Tremp, la Pobla de Segur i Oliana, explica que “el treball de detecció, prevenció, assessorament i d’intervenció grupal, constituirà un suport substancial per reduir la càrrega assistencial del personal sanitari, tan sobrecarregat de feina per la situació actual. A més, els referents podrem donar assessorament a l’equip de sanitaris, per tal d’abordar situacions conflictives o d’especial complexitat amb determinats pacients i, si cal, facilitar-los-hi estratègies d’intervenció”.
En la seva opinió, “la situació sanitària ha comportat la necessitat d’enfrontar-se a situacions com ara la gestió dels dols o acomiadaments d’éssers estimats, la gestió de les dinàmiques familiars i la convivència, l’aïllament social, la gestió de la por i l’ansietat, que generen els sentiments d’incertesa o frustració”.
Lídia Nosàs és una altra de les referents que s’ha incorporat recentment al CAP de Puigcerdà i al CAP de Bellver de Cerdanya. Coneix bé la zona, ja que fins ara exercia al Centre de Salut Mental d’Adults de l’Hospital de Cerdanya, també a la capital ceretana. Per a Nosàs és cabdal el treball en xarxa en una regió transfronterera i baixa densitat demogràfica com el Pirineu. Aquest treball en xarxa “facilita que els professionals i els agents comunitaris ens sentim propers i sovint ens puguem comunicar en persona”, explica. Sense anar més lluny, “tenim en projecte, dur a terme activitats grupals conjuntament amb la nutricionista de l’equip de Salut Comunitària per integrar l’alimentació saludable i el benestar emocional”. El gran avantatge d’aquesta realitat, diu, és que “pot ajudar molt a desestigmatitzar la salut mental i la vulnerabilitat psicosocial i a generar actituds solidàries”.
Ja abans de la pandèmia, més d’una quarta part de la població de Catalunya major de 14 anys, patia malestar emocional. Es trobava més estès en dones, persones grans i persones de nivell sociocultural menys afavorit. Per la seva banda, la crisi sanitària va acompanyada d’una crisi econòmica i social que ja està tenint un impacte en la salut i benestar emocional de la població.
Pla d’enfortiment i transformació de l’atenció primària i comunitària
El Programa de benestar emocional i salut comunitària se situa en el marc del Pla d’enfortiment i transformació de l’atenció primària i comunitària, que es va iniciar el 2020. L’objectiu d’aquest pla és el de millorar l’accessibilitat i els processos d’una peça fonamental del sistema públic de salut com és l’atenció primària, augmentar-ne la resolució i atendre bé la cronicitat.
Des de la posada en marxa d’aquest Pla, al Pirineu s’han incorporat un total de 31 professionals de diferents categories, entre els quals auxiliars administratius, metges, infermeres, tècnics en cures auxiliars d’infermeria o dietistes-nutricionistes i els mateixos referents de benestar emocional.