L’Ajuntament de les Valls d’Aguilar ha denunciat als Mossos d’Esquadra les destrosses que s’han produït a les obres de la portada d’aigua potable al nucli d’Argestues. Els treballs van començar el mes de maig i, tal com han explicat des de l’Ajuntament a través d’un comunicat, el 2 de juliol, «després d’alguns episodis de tensió motivats per la disconformitat de persones relacionades amb el nucli de Berén que s’oposen a aquesta obra, es van produir greus actes vandàlics: es van arrencar uns 230 metres de canonades enterrades aproximadament a un metre de profunditat, es van tallar diverses claus de pas, es van trencar comptadors i es va destruir el tancament de les fonts». La valoració dels danys que ha fet el director de l’obra, remarquen, ascendeix a uns 30.000 euros.
Davant d’aquests fets, l’Ajuntament va presentar denúncia als Mossos d’Esquadra, aportant gravacions del moment en què persones de Berén i Espaén ocasionaven els danys. Els Mossos han obert una investigació sobre els fets i ja han citat a declarar diverses persones, tal com apunten des del consistori.
Des de l’Ajuntament també apunten que han hagut de contractar d’urgència la reposició de la infraestructura malmesa per portar aigua potable al poble d’Argestues, que en aquests moments ja pateix l’escassetat d’aigua en un estiu de sequera extrema.
En la nota, també remarquen que a Argestues hi viuen una trentena de persones permanentment, hi ha una explotació agrària i ramadera d’unes 300 ovelles i cabres, una botiga de productes de proximitat i cases rurals. Fins ara era l’únic dels tretze nuclis de les Valls d’Aguilar que no disposava de dipòsit d’aigua de boca i probablement sigui el darrer poble de tot el Pirineu habitat de forma permanent en què s’instaura aquest servei bàsic. Un servei, afegeixen, que l’Ajuntament ha de garantir i subministrar obligatòriament per llei.
A Berén, apunten, «en els darrers 60 anys no hi ha viscut ningú i només aquest últim hivern s’hi ha traslladat una parella a viure». Les cases de Berén, afegeixen, «són de segona residència i tenen un consum d’aigua equivalent al consum anual d’una única persona». La resta de l’aigua que subministren les fonts del Gos i del Reguers, asseguren des de l’Ajuntament, «podria abastir una població d’entre 150 i 200 habitants, però fins ara era aigua que no s’utilitzava i es perdia barranc avall».
Des de l’Ajuntament han lamentat profundament els fets ocorreguts i el punt al qual s’ha arribat, «sobretot perquè sempre s’ha vetllat per garantir l’abastament d’aigua necessària al poble de Berén». Si no fos així, han afegit, «difícilment s’haurien aconseguit tots els permisos requerits per dur a terme l’obra».
Oposició de Berén
Recordem que el conflicte fa temps que dura, ja que els veïns i la Comunitat de Regants de Berén va presentar al·legacions a la proposta feta per l’Ajuntament en el seu moment per dur aigua a Argestues, en considerar que no es garantia el cabal d’aigua necessari per a les cases, els camps i els horts de Berén. Consideraven, a més, que Argestues es podia abastir d’altres fonts, sense necessitat d’haver-les de compartir. A més, afegien que són titulars de la concessió d’aigua d’aquestes fonts.
Els veïns de Berén també acusen a l’alcaldessa, Rosa Fàbrega, de voler beneficar-se d’aquesta portada d’aigua, ja que és propietària de cases rurals a Arguestues, un fet que ella sempre ha negat, tot destacant que és una obra necessària per al poble.
