GUILLEM LLUCH TORRES (Capdella).- La sala d’actes del Museu de Capdella ha quedat petita aquest dissabte a la tarda amb motiu de l’homenatge a Ramon Soliva Vidal, figura clau de l’antifeixisme i l’exili, que va participar en els esdeveniments més rellevants del segle XX. L’acte ha comptat amb la presència del seu fill, de l’historiador Josep Calvet, que n’ha resseguit la trajectòria i n’ha relatat la biografia, i de diverses autoritats, entre elles la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart.
Nascut a la Torre de Capdella l’any 1912, i amb bona part de la família establerta a la Pobla de Segur, treballà com a obrer a la central hidroelèctrica de Capdella. Amb l’esclat de la Guerra Civil, s’enrolà com a voluntari i esdevingué el català de major rang de l’exèrcit republicà. Va lluitar als fronts d’Aragó, l’Ebre i Catalunya, i va arribar a comandar la 124a Brigada Mixta i la 45a Divisió. Va esdevenir un dels pocs militars procedents de les milícies que va arribar a manar una divisió de l’exèrcit republicà. Fou condecorat amb la Medalla de la Llibertat, que s’atorgava als militars que havien protagonitzat fets distingits.
Setmanes abans d’acabar la guerra, Soliva va sortir d’Espanya en direcció a Algèria. Més tard, va anar a la Unió Soviètica, on fou un dels 28 militars republicans que van estudiar a la prestigiosa acadèmia militar Frunze. Va ser el número u de la seva promoció i va exercir com a professor de tàctica militar en aquesta acadèmia.
L’any 1945 fou enviat a Tolosa de Llenguadoc, on es va integrar al Secretariat Permanent del PSUC, i va ser el responsable dels enllaços que entraven a Espanya. L’any 1949 va tornar a l’URSS i va treballar com a responsable de l’electrificació d’una regió propera a Moscou. A inicis de l’any 1960 la direcció del Partit Comunista d’Espanya (PCE) l’envià a Cuba, on esdevingué un dels principals assessors militars del govern de Fidel Castro i s’encarregà d’organitzar les forces armades revolucionàries de Cuba. Va retornar a Espanya el 1970, on va morir el 23 de febrer del 1973.
A banda dels parlaments, l’acte d’homenatge ha consistit també en la descoberta d’un plafó de la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica a la Central de Capdella. En aquest sentit, la consellera Ubasart ha apuntat que “des del Departament de Justícia, Drets i Memòria tenim el compromís de recuperar la memòria democràtica del nostre poble; i aquest fet passa per la recuperació dels espais de memòria, però també dels noms de la memòria. Persones com Ramon Soliva, que van lliurar les seves vides per un futur millor”. La consellera ha afegit que “la vida d’en Ramon és una vida impressionant, que en qualsevol altre país hauria inspirat pel·lícules i novel·les”.
Per la seva banda, l’alcalde de la Torre de Capdella, Josep Maria Dalmau, ha admès que estava “nerviós, ja que avui és un dia important”. En aquest sentit, ha destacat la necessitat de posar en valor la figura d’un fill de la Torre de Capdella que va assolir aquesta rellevància a nivell internacional. També ha avançat que des del consistori i el Museu de Capdella ja s’està treballant en dos homenatges més a persones represaliades.
Finalment, el fill de Ramon Soliva, Jordi Soliva, ha explicat que “és molt difícil dir què representa aquest acte per a la família, és massa emocionant”. També ha detallat que “quan em vaig assabentar que es faria, vaig trucar a la meva germana i em va dir que ja era hora, i aquesta és la veritat, perquè en aquest país han passat massa anys sense poder parlar d’aquestes coses”.