Donar més visibilitat als reptes de la ramaderia extensiva, incorporant la perspectiva de gènere i l’impacte del context de crisi climàtica i energètica són els objectius de la segona edició del Congrés de Transhumància i Camins Ramaders de Catalunya, inaugurat el passat 7 d’octubre al Pont de Suert i que aquesta setmana ha arribat a Amposta. L’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA), l’Associació d’Iniciatives Rurals (ARCA), l’Escola de Pastors i Pastores de Catalunya i la Universitat de Lleida organitzen aquestes jornades per reivindicar la importància de la transhumància i els camins ramaders tant per al sector de la ramaderia extensiva com pel conjunt de la població.
La segona jornada del congrés s’ha desenvolupat entorn l’eix Transhumància: activitat ancestral i eina de desenvolupament territorial, centrat exclusivament a conèixer diferents iniciatives relacionades amb la transhumància, que es duen a terme dins l’arc mediterrani. Així, s’han presentat experiències d’Itàlia, França, Grècia i Marroc.
Concha Salguero, coordinadora de projectes internacionals de la Asociación Trashumancia y Naturaleza, ha estat l’encarregada d’emmarcar i reivindicar la ramaderia extensiva com a garant d’un sistema agroalimentari de qualitat i que aporta una sèrie de beneficis que més enllà de la mateixa producció d’aliments. Salguero ha volgut destacar que cal una representació del sector a tots els nivells, ja que els ramaders extensius no poden fer arribar la seva veu als centres de decisió.
A continuació s’ha dut a terme una taula rodona on s’han presentat un seguit de projectes internacionals d’estudi i valorització de la transhumància. Així, s’han donat a conèixer iniciatives com el projecte francès «Pathway», que analitza els moviments transhumants des de la prehistòria a la zona dels Alps francesos; «Pecus», una iniciativa italiana que pretén donar eines per afavorir un ensenyament interdisciplinari de la transhumància; The EcoMuseum of Zagori, impulsat a Grècia amb l’objectiu de donar a conèixer la tasca dels pastors; i la iniciativa marroquina «Paysages culturels du Haut Atlas», que ha explicat la gestió que fan de l’Agdal, a la serralada de l’Atles, per part dels pastors locals.
Unes intervencions, totes elles, on s’ha volgut destacar la importància de la transhumància al llarg de la història i que actualment és necessària per a la producció de carn de qualitat i el manteniment dels paisatges en les zones de muntanya. A la tarda s’han presentat 11 de les comunicacions del II Congrés de Transhumància i Camins Ramaders sobre temes relacionats amb el segon eix de treball Transhumància: activitat ancestral i eina de desenvolupament territorial i que formaran part de la publicació del congrés.
La transferència de coneixement entre els agents de recerca i el sector ramader
També celebrat un seminari per promoure l’intercanvi de coneixements entre agents de recerca i el sector ramader amb diferents experts en la temàtica. Un espai on s’ha posat de manifest la necessitat de posar en valor la ramaderia extensiva a través de la transferència de coneixement i la divulgació.
La propera sessió del II Congrés de Transhumància i Camins Ramaders es realitzarà al campus de la Universitat de Lleida, a Igualada, els dies 28 i 29 d’octubre. Aquesta sessió girarà entorn el tercer eix del congrés: Transhumar per preservar i habitar els territoris rurals. Així, s’analitzaran aspectes com la situació de les pràctiques transhumants i transterminants a Catalunya; les previsions davant del canvi climàtic i la crisi energètica; les infraestructures de les xarxes transhumants; els equipaments associats; els projectes de valorització i recuperació; i el marc legal.
