REDACCIÓ (Pirineu).- La població d’os bru al Pirineu català és de 47 exemplars identificats, segons les dades recollides el 2024 pel Grup de Seguiment Transfronterer de l’Os Bru (GSTOP), on a més de Catalunya també hi estan integrats el Conselh Generau d’Aran i els governs d’Andorra i França, Aragó i Navarra. En concret, es tracta de 21 femelles, 25 mascles i només un individu de sexe no identificat.
A tot el Pirineu la xifra és de 96 exemplars identificats: 47 femelles, 45 mascles i 4 individus de sexe no identificat. Aquesta xifra correspon al nombre mínim d’ossos detectats en un any i es revisa anualment. El 2023 s’havien identificat 83 exemplars, i durant el 2024 s’han detectat 7 animals que no havien estat comptabilitzats el 2023 i que, per tant, han incrementat el nombre passant a ser de 90 exemplars.
Pel que fa als naixements, a Catalunya durant l’any 2024 van néixer 10 cadells (3 mascles, 6 femelles i un de sexe no identificat) de sis ventrades (femelles) de cinc mascles reproductors diferents. Al conjunt de tots els Pirineus la xifra s’eleva a 22 cadells (8 mascles, 10 femelles i 4 de sexe no identificat), corresponents a 13 ventrades de 8 mascles reproductors diferents. Es tracta d’una xifra superior a l’any anterior, quan es van detectar un total de 16 cries, de les quals 8 es localitzaven a Catalunya. Segons els càlculs elaborats pel GSTOP, des de l’any 1996, s’han reproduït 34 femelles i 21 mascles diferents als Pirineus. Aquest 2025 un mínim de 20 femelles es trobarien disponibles per tenir cadells.
Pel que fa a exemplars que es donen per morts o desapareguts durant l’any 2024, la xifra és de cinc, la major part exemplars subadults. En aquest recompte de baixes, es comptabilitzen els espècimens dels quals es té evidència de la mort o bé no es té cap indici des de fa dos anys. Així mateix, hi ha 13 exemplars que no s’han detectat el 2024, però que encara no es poden considerar oficialment com a desapareguts ja que l’any anterior si se’n van trobar indicis.
Pel que fa a l’àrea de total de distribució de l’os bru s’estima en uns 7.200 quilòmetres quadrats, fet que suposa un augment de 100 km² respecte al 2023 i de 1.500 km² respecte al 2022. A Catalunya, l’àrea de distribució és d’uns 1.800 quilòmetres quadrats. Des del 1996, la tendència general de la mida de l’àrea de distribució ha estat d’augment continuat, cosa que reflecteix àmpliament la tendència demogràfica de la població.
Com es fa el seguiment poblacional de l’os
El seguiment es fonamenta en dues metodologies de cerca d’indicis: la primera, oportunista (danys, observacions, petjades, rastres, excrements) i la segona, sistemàtica (operacions programades).
A Catalunya, a excepció de la Vall d’Aran, on se n’ocupa el Conselh Generau d’Aran, aquest seguiment el desenvolupa el Cos d’Agents Rurals, del Departament d’Interior i Seguretat Pública. L’àrea de mostreig aproximada és d’uns 2.000 km². En aquesta zona hi ha distribuïts 222 paranys de pèls, una gran part associat a càmeres fotogràfiques, que són les que nodreixen la informació recollida en aquest seguiment sistemàtic o programat, i que estan repartides per les comarques del Pallars Sobirà, Alta Ribagorça, Pallars Jussà i Alt Urgell. Durant aquest 2024 s’han realitzat un total de 1.853 revisions d’aquests paranys, de les quals 348 han tingut resultat positiu (mostra de pèls i fotografia associada) i 1.505 han tingut resultat negatiu.
Les altres dades del seguiment són les de tipus oportunista. S’han recollit i validat 250 dades oportunistes: 29 observacions, 26 rastres i petjades, 108 mostres de pèls, 6 depredacions, 58 excrements, 22 fotografies i un jaç.
Repartits serien: 35 al Pallars Sobirà, 3 a l’Alta Ribagorça (un compartit amb el Pallars Sobirà) i un a l’Alt Urgell (també compartit amb el Pallars Sobirà). Cal esmentar que d’aquests animals només 9 han estat detectats amb exclusivitat en aquestes comarques, concretament 4 femelles, 2 mascles i una femella amb 2 cadells.
Compartit amb la Vall d’Aran, s’ha detectat una femella amb tres cadells. Detectats pel Cos d’Agents Rurals i també a Andorra han estat dos mascles. Identificats amb França i Andorra han estat tres mascles. Compartits també conjuntament amb França i Vall d’Aran han estat quatre mascles i, finalment els detectats, tant pel Cos d’Agents Rurals com per França, han estat 13 animals: 6 mascles i 3 femelles i 4 cadells. Això evidencia l’enorme mobilitat d’aquests animals i els continus moviments i anades i vingudes al llarg dels Pirineus i a ambdós costats de la frontera.
Al global dels Pirineus, el 2024, s’han confirmat 2.022 indicis de presència a França (mostres de pèls: 32%; fotos i vídeos automàtics: 22%; depredacions sobre animals domèstics o ruscs: 16%; excrements: 15%; petjades i rastres: 8%; observacions visuals: 6,5%), 1.556 a Espanya (mostres de pèls: 43%; fotos i vídeos automàtic: 37%; observacions visuals: 3%; excrements: 6%; depredacions: 5%; petjades i rastres: 5%) i 48 indicis a Andorra.
Mesures preventives de coexistència amb la ramaderia
La Generalitat fa anys que desenvolupa tot un seguit de mesures preventives de coexistència amb la ramaderia que es fonamenten en l’agrupament i vigilància dels ramats durant el dia i tancament dels ramats amb la vigilància i protecció mitjançant gossos de protecció durant la nit. El programa de prevenció de danys pretén donar una resposta efectiva als ramaders locals propietaris d’oví i cabrum que estan ubicats en zones de presència de l’os, susceptibles de patir atacs i/o depredacions. L’objectiu és possibilitar la coexistència entre la ramaderia extensiva de muntanya i l’os i reduir les interaccions entre aquests.
Pel que fa a les compensacions per atacs i depredacions a la ramaderia, el 2024 s’hi va destinar un total de 5.773,78 euros. El nombre d’atacs registrats va ser 17 amb un total de 31 animals morts i ferits, mentre que l’any anterior se’n van produir 13. Així mateix es van efectuar pagaments per danys apícoles per un valor de 4.160 euros.
La població d’os al Pirineu català el 2023 es xifra en 41 exemplars
