La pandèmia de la covid-19 va provocar que l’Alt Pirineu registrés un important creixement de nous residents, procedents sobretot de Barcelona i la seva àrea metropolitana. De fet, va ser el creixement més alt d’aquest territori en els últims tretze anys. La comarca on aquest fenomen es va notar més va ser Cerdanya, que va registrar un creixement del 3,8%. Des del Consell Comarcal calculen que, des del 2020, s’han empadronat unes 700 persones al conjunt dels municipis cerdans. Tot i això, tenen constància que la majoria d’aquests nous veïns i veïnes no fan vida a Cerdanya.
El president del Consell Comarcal, Isidre Chia, explica que «moltes persones s’han donat de baixa al padró municipal i altres segueixen a padró, però tornen a fer el que feien abans, que és treballar i viure a Barcelona». Chia afegeix que «si es quedés un 10% dels que van arribar a la comarca, seria un gran èxit».
Des del Consell Comarcal cerdà consideren que, a mesura que va passant el temps, les xifres tornaran a situar-se com abans de la pandèmia, tot i que celebren que alguns nous residents es quedin definitivament a la zona. «Tot això s’anirà regularitzant al llarg del temps i tothom s’acabarà empadronat on realment visqui», ha indicat Chia, que ha admès que molts ho van fer «amb una mica de trampa, ja que si estaven empadronats aquí podien pujar». Tot i això, ha assegurat que «jo també entenc a aquesta gent, ja que és lògic que intentessin venir a passar aquells dies de confinament a Cerdanya si podien gaudir d’una casa a la comarca amb jardí, pagant els seus impostos i pagant-ho tot».
Poc impacte en el dia a dia
Els demògrafs creuen que l’arribada de nous residents pot tenir un fort impacte en municipis de recepció petits. En el cas de Cerdanya, des de l’ens comarcal creuen que el fet que en períodes festius la comarca ja multipliqui la seva població habitual, fa que l’increment de nous veïns no hagi tingut un impacte significatiu en el dia a dia.
El perfil dels nous empadronats són persones d’edat avançada i famílies amb fills de certa edat, majoritàriament amb rendes mitjanes i mitjanes-altes que ja tenien una segona residència a Cerdanya. Una petita part dels nous veïns són parelles joves que han buscat una nova vida en un entorn rural sense tenir-hi abans habitatge.
Bolvir, amb 114 nous inscrits, i Bellver de Cerdanya, amb 130, van ser els municipis on va créixer el padró després de la pandèmia de la covid. Aquest darrer va ser el municipi català que ha experimentat un creixement de població més alt en percentatge.
