REDACCIÓ.- Donar més visibilitat als reptes de la ramaderia extensiva, incorporant la perspectiva de gènere i l’impacte del context de crisi climàtica i energètica són els objectius de la segona edició del Congrés de Transhumància i Camins Ramaders de Catalunya, inaugurat el passat 7 d’octubre al Pont de Suert i clos aquest divendres a Igualada.
L’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA), l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA), l’Escola de Pastors i Pastores de Catalunya i la Universitat de Lleida han organitzat aquestes jornades per reivindicar la importància de la transhumància i els camins ramaders, tant per al sector de la ramaderia extensiva, com pel conjunt de la població.
En aquest sentit, la tercera i última jornada del congrés, celebrada aquest divendres al matí a Igualada, s’ha desenvolupat al voltant de l’eix Transhumar per preservar i habitar els territoris rurals, centrat en analitzar aspectes clau per la conservació del territori com són la situació de les pràctiques transhumants i transterminants a Catalunya; les previsions davant del canvi climàtic i la crisi energètica; les infraestructures de les xarxes transhumants; els equipaments associats; els projectes de valorització i recuperació; i el marc legal.
Laia Batalla i Maria Díaz, responsables de l’Escola de Pastors i Pastores de Catalunya, han estat les encarregades de presentar i conduir la darrera sessió del congrés. Una jornada que s’han iniciat amb la ponència “Percepció dels ramaders i ramaderes sobre el present i futur de la transhumància”, a càrrec de Daniel Villalba, del Departament de Ciència Animal de la Universitat de Lleida (UdL), que ha apauntat que “els ramaders destaquen el benefici de l’aprofitament de les pastures d’estiu per als ramats, però que la transhumància feta a peu està a punt de desaparèixer i no té relleu”.
Seguidament, Juan Luis Gázquez Guerrero, gerent de la Fundación Monte Mediterráneo, ha presentat un nou model de gestió per la transhumància treballat en el grup operatiu Ovinnova. Segons Gázquez “per garantir la persitència de la transhumància cal dotar de suport específic a les explotacions que la desenvolupen i garantir un escenari fix d’interlocució entre l’administració i el sector transhumant”. “La Taula intercomunitària iniciada en el marc del projecte i que encara està en actiu és una via important per desenvolupar projectes realment adaptats al sector”, ha afegit.
La sessió del matí s’ha clos amb la ponència “La transhumància: viabilitat econòmica, sostenibilitat mediambiental i reptes socials”, a càrrec de Pablo Manzano, ecòleg i expert en ramaderia i medi ambient. Un espai on s’ha pogut analitzar el paper que juga l’activitat transhumant sobre el territori. Manzano ha destacat que “la transhumància i, sobretot la transhumància feta a peu, és una activitat indispensable per al manteniment de la biodiversitat a casa nostra pel transport de llavors i la gestió territorial que suposa”.
A la tarda s’han presentat vuit de les comunicacions del II Congrés de Transhumància i Camins Ramaders sobre temes relacionats amb el tercer eix de treball Transhumar per preservar i habitar els territoris rurals i que formaran part de la publicació del congrés. Finalment, l’organització del congrés ha presentat les principals conclusions del II Congrés de Transhumància i Camins Ramaders de Catalunya. S’ha destacat l’èxit del congrés i l’assoliment dels objectius plantejats.
En aquest sentit, des d’IDAPA celebren que la riquesa de les ponències i els seminaris paral·lels que s’han desenvolupat ha estat molt gran. Les principals conclusions giren al voltant de la diferenciació de la ramaderia extensiva com a sector específic, l’organització del sector extensiu per establir una interlocució clara amb l’administració, celebrar la presentació del Pla Estratègic de la Ramaderia Extensiva i l’establiment d’un pla d’acció per a la classificació dels camins ramaders i la seva priorització.
Amb aquesta jornada es clou el II Congrés de Transhumància i Camins Ramaders de Catalunya. Una edició que ha comptat amb tres sessions de treball transhumants celebrades al llarg del mes d’octubre al Pont de Suert, Amposta i Igualada.