REDACCIÓ (Lleida)- La colònia de voltor negre (Aegypius monachus), desaparegut dels Pirineus durant la segona meitat del segle XIX, ha crescut, gràcies als esforços de diferents iniciatives públiques i privades que la van reintroduir fa anys. Segons dades de Trenca, entitat dedicada a la conservació, l’any 2024 es van comptabilitzar 66 individus a la Reserva Nacional de Caça de Boumort (entre els Pallars i l’Alt Urgell), dels quals es van formar 19 parelles i van néixer 11 polls.
Fins ara, s’ha aconseguit, d’una banda, recuperar el massís prepirinenc com a territori de cria per a una espècie clau en el funcionament dels ecosistemes, ja que les aus necròfagues exerceixen un paper primordial en el funcionament de les cadenes tròfiques mitjançant l’eliminació de cadàvers al camp. A més, els voltors han contribuït, indirectament, a un important estalvi de CO2, ja que es redueix la necessitat d’incineració dels animals morts. Al 2024, l’estalvi total de gasos amb efecte d’hivernacle equivalent al volum de carronya aportada va ser de 4.208 kg de CO2.
D’una altra banda, s’ha aconseguit estendre la colònia a d’altres punts a l’oest dels Pirineus, aconseguit amb la instal·lació des del 2013 de quatre punts d’alimentació suplementària, ubicats al Codó, a Senterada (Pallars Jussà), el de Siall, al terme municipal d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), el de Cal Roger, al municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), i el PAE, situat a dins de la Reserva Nacional de Caça de Boumort.
Aquesta reintroducció té com a objectiu connectar les poblacions ibèriques i centreeuropees, de manera que es millori la diversitat genètica i es redueixi el risc d’extinció de l’espècie. La colònia pirinenca ha mostrat una tendència positiva, amb un registre rècord, fins ara, de gairebé una setantena d’exemplars, entre individus reintroduïts, els ja nascuts aquí i exògens (nou en total: tres de procedència francesa i sis d’ibèrica). Tot i que les taxes d’èxit reproductiu i productivitat estan millorant, encara es situen per sota de la mitjana espanyola.
En aquest projecte de conservació s’ha jugat un paper fonamental la col·laboració d’Endesa, mitjançant el seu pla de conservació de la biodiversitat, en marxa des del 2012.