MARCEL FITÉ.- L’adjectiu numeral set significa, simplement, sis més un. Però el mot, com tots els mots, porta darrere seu una motxilla carregada d’història i creativitat de la qual sovint no som conscients. El set, de fet, és un nombre màgic que viu entre nosaltres des dels orígens més remots del llenguatge i, amb el pas dels anys, s’ha anat carregant de referents significatius i simbòlics. En indoeuropeu hauria estat septm, nom que s’obté de formes com saptá (sànscrit), hapta (avèstic), evt’n (armeni), secht-n (gòtic), sibum (anglosaxó), hepta (grec), etc.
Sí, el set és un nombre que té quelcom de màgic, de misteriós, d’especial. No sabem per què, però, segons la Bíblia, Déu descansà el setè dia i d’aquí ve que la setmana tingui set dies. Set van ser les vaques grasses i set les primes que va somiar el faraó, i set els anys d’abundància i de pobresa que Josep, el setcienciès fill de Jacob, va profetitzar. Set són, també, els dies que van estar els israelites sense menjar pa per la Pasqua, abans de sortir d’Egipte. Més endavant, Jesús va dir a la creu les set famoses paraules abans d’expirar, cosa que va fer pujar als altars la Marededeu dels set dolors. Després van venir els set pecats capitals i les set obres de misericòrdia. I els set sagraments del catolicisme o els set barons apostòlics. (Encara que els set savis de Grècia vivien al marge de tots aquests temes). Mentrestant, la gent descobria les set meravelles del món, els set colors de l’arc de Sant Martí, les set notes musicals i les set arts liberals. Un dels contes més famosos i universals és el de Les set cabretes i el llop. Mentre que Jules Verne, per la seua banda, escrivia Set mil llegües d’un viatge submarí, Stanley Donen dirigia Set núvies per set germans i Ingmar Bergman, El setè segell, etc.
Aquesta predilecció pel set la trobem també a la toponímia: la serralada de Set Comelles (a sobre Sallent i Montanissell), la balma de les Set Portes (a Casserres), Setcases al Ripollès o les Set Fonts de Sant Julià de Vilatorta, etc.
Els barcelonins del passat estaven molt orgullosos de la plaça de Sant Agustí Vell, perquè era una plaça en què hi donaven set carrers: el de Serra Xic, el de les Basses, el de les Taules, el del Portal Nou, el dels Tiradors, el de Tantarantana i el de Carders. I quan parlaven de la via que travessava la ciutat, del Portal Nou a Sant Antoni, s’omplien la boca amb les set places plenes de vida i records que trobaven durant el trajecte: la de Sant Agustí, la d’en Marcús, la de la Llana, la de l’Àngel, la de Sant Jaume, la del Pedró i la de Sant Antoni. Set eren també les esglésies que es trobaven a prop del camí: la de Sant Agustí (avui, centre cívic), la de Sant Cugat (avui, enderrocada), la romànica d’en Marcús, la de la Catedral, la del Pi, la del Pedró i la de Sant Antoni. I set les portes per on podien entrar, si volien fer una bona paella, al Cafè de les set portes.
Per associació formal, en català la paraula set pot designar també un estrip o un esquinç, sobretot si aquests estan fets en dues direccions perpendiculars entre elles a partir d’un punt, fet que ens evoca la forma del nombre: S’ha fet un set a la camisa.
En la nostra llengua el mot homònim set fa referència a la necessitat de beure o rebre aigua: Passar set, Aquesta terra té set, Beure sense set, que per extensió pot adquirir un sentit figurat equivalent a tenir ganes d’alguna cosa important: Tenir set de justícia.
Escric això quan fa set anys que alguns catalans són a l’exili, quan fa set anys del Primer d’Octubre de 2017, i justament quan el Tribunal Suprem acaba de denegar l’amnistia legalment concedida pel «Gobierno de España» a algunes de les persones condemnades pel Referèndum sobre l’autodeterminació de Catalunya que es va celebrar aquell dia. Un referèndum en què la victòria dels vots va ser derrotada per les nombroses manifestacions de violència per part de les forces de seguretat de l’Estat que es van produir.
L’abast de les conseqüències d’aquelles jornades, a curt termini és molt clar: la democràcia dels vots va sucumbir a la força dels cops de porra. A mitjà i a llarg termini, encara es desconeix.
Però ningú no hauria de cantar victòria abans de temps: si els gats tenen set vides, la democràcia i els drets humans en tenen moltes més: a Catalunya, 2.286.217, que són els vots que hi va haver.
