AMADEU GALLART I SORT.- La mort de Jordi Borja m’ha situat davant d’un mirall fet de temps, que va des dels anys seixanta a l’actualitat. Tota una vida. A mitjan de la dècada dels seixanta, el Sindicat d’Estudiants Universitaris de Barcelona —SDEUB— tenia una gran influència del PSUC. Estudiant acabat d’arribar de la Seu, vaig sentir una gran admiració per la joventut que plantava cara a la dictadura, als carrers i a les aules.
Rebut aquell impacte ideològic, he acabat residint tota la meva vida a l’Alt Pirineu, a la Seu d’Urgell, i gosaria dir que, d’alguna manera, també a Andorra.
Quan, ben avançats els setanta, després de força anys d’activisme social i polític, vaig entrar al PSUC, ho vaig fer guiat pel Francesc Pallarès, que pertanyia a Bandera Roja i em va fer entrar en contacte amb gent com Jordi Borja, Jordi Solè Tura, Jordi Conill, Pau Verrié, Joan Alemany, Marçal Tarragó i altres. Aquest personal eren, bàsicament, universitaris estudiosos del nostre país. Sota el lideratge del Jordi Borja, van fundar el Centre Universitari d’Estudis Municipals i Territorials —CEUMT— on vaig poder participar en una bona quantitat de reunions centrades en l’ordenació territorial de Catalunya. A més, s’anava configurant un nucli ideològic de gran influència per a l’evolució del PSUC cap a les posicions eurocomunistes defensades per l’italià Enrico Berlinguer.
Avui, llegint els comentaris sobre la mort del Jordi Borja observo que destaquen sobretot la seva posició professional i política com a urbanista barceloní. La descripció seria del tot correcta si, a més, se subratllés la seva posició com a gran estudiós de l’ordenació territorial de tot Catalunya, no només de Barcelona i de l’Àrea Metropolitana. Borja defensava la teoria noucentista d’una Catalunya-Ciutat on els millors valors de “la urbanitat” fossin espargits per tots els racons del nostre país. Rebutjava frontalment els plantejaments d’oposició entre una Catalunya “urbanita” i una Catalunya “rural” i veia el nostre país com un contínuum urbà on els ciutadans havien de tenir accés a les oportunitats de la vida urbana visquessin on visquessin. El dret a la Ciutat.
Borja conceptuava la política com una via de millora de la societat i de la persona. El seu desideràtum del polític és que, abans de tot, fos una bona persona
Borja conceptuava la política com una via de millora de la societat i de la persona. El seu desideràtum del polític és que, abans de tot, fos una bona persona. Aquesta frase m’ha acompanyat durant tota la meva vida, malgrat la complexitat del que significa realment ser “una bona persona”. La seva personalitat, gens gremial, oberta a posicions noves i trencadores, concitava àcides actituds crítiques dels que no pensaven com ell i el consideraven com a enemic de “les veritats establertes”. Remarcant la importància de l’organització territorial de Catalunya defensava que Catalunya es configurés com a “província única”, amb la qual cosa es facilitava la implantació de les vegueries, evitant la possible duplicació de serveis i les hostilitats defensives de les diputacions provincials, contràries a desaparèixer. Al mateix temps, trencava amb el provincialisme, enllaçant amb les teories republicanes de Pau Vila i el seu equip de geògrafs.
Devíem ser una trentena de persones i quan portàvem una bona estona de reunió vam descobrir que teníem micròfons adossats sota la taula
Recordo perfectament que, quan Borja era responsable de la política municipal del PSUC, encara en clandestinitat, vam organitzar un sopar en un restaurant dels afores de la Seu. Devíem ser una trentena de persones i quan portàvem una bona estona de reunió vam descobrir que teníem micròfons adossats sota la taula. A fora, des d’una furgoneta, uns policies escoltaven la nostra conversa. Devien pensar com era de pesat el fet de guanyar-se el sou!!
Borja, doncs, era partidari de la institucionalització de l’Alt Pirineu com a tal. La seva figura professional i política sobrepassa la importància que va tenir com autoritat urbanística de l’Àrea Metropolitana i de Barcelona. Avui, però, l’objectiu de la Catalunya-Ciutat va avançant, però més per l’acumulació d’urbanitzacions i l’abandonament de molts espais agraris, que pel fruit d’una política territorial avançada i promotora dels millors valors de la urbanitat. El record de la personalitat del Jordi n’ha de ser un esperó!
