CARMEN SALAS.- L’actor Joan Pera continua de ruta per l’Alt Pirineu amb el seu espectacle ‘Una estona amb Joan Pera’. Després de Puigcerdà, on va actuar el passat 19 d’abril, aquest divendres 2 de maig li toca a Tremp, on l’actor desplegarà el seu art per fer riure a tots els que tenen una butaca reservada a l’Espai Cultural La Lira, en el marc de la Fira Pallars Terra de Corder. Durant uns 85 minuts, Pera posarà en perspectiva la seva vida amb una posada en escena carregada d’humor, mentre desgrana el seu punt de vista murri davant tot el que l’envolta. Una funció, en definitiva que conduirà els espectadors per tots els viaranys del riure menys truculent. A PIRINEUS DIGITAL, hem volgut parlar amb ell per saber més sobre la seva innata vis còmica, i sobre la universalitat de l’humor.
Què podran veure els espectadors en aquest espectacle?
Un recull d’aquelles anècdotes personals i professionals que són divertides. El meu personatge ja és conegut per molta gent i totes aquelles coses que li passen sempre fan riure, perquè en aquests moments necessitem riure molt, i també que el teatre sigui una festa. M’agrada sortir i explicar a la meva gent, a la que conec des de fa molts anys, i també a la gent nova, què és l’humor, i què és mantenir la rialla davant les coses que ens passen.
Hi ha algun tema del qual no li agradi fer humor?
Crec que es pot fer humor de qualsevol tema. No hi ha res a la vida que ens hagi d’esborrar el somriure de la cara. D’altra banda, el meu tipus d’humor és tan humà, d’algú que coneixem que riu de les coses que li passen, però que també li poden passar a la senyora de la quarta fila, que això per se ja ho fa divertit. Tot resideix en la manera de dir-ho, i a mi m’importa molt que la gent surti contenta del teatre.
M’agrada sortir i explicar a la meva gent, a la que conec des de fa molts anys, i també a la nova, què és l’humor, i què és mantenir la rialla davant les coses que ens passen
Parlar des de l’humor fa més fàcil pujar a l’escenari?
Sempre s’ha dit que fer riure és més difícil, però també depèn molt del públic, si ve amb disposició de riure i amb aquella generositat de passar-s’ho bé, és molt agradable. Aquesta funció que faig és una petita joia, un regal que em faig a mi mateix i a la gent, i ens ho passem tan bé que a mi, de vegades, se m’escapa el riure; i quan m’adono que la funció està a punt d’acabar, encara continuaria, perquè el temps se’m passa volant.
Segueix el guió fil per randa o li agrada improvisar?
M’agrada improvisar i seguir el fil d’allò que se t’acudeix en un moment donat. És com la cirereta del pastís, la màgia que té el teatre, però sense forçar-ho mai.
D’on li ve aquesta vis còmica? És cosa de família?
Crec que és una actitud. A casa meva, eren gent normal. La meva mare era una persona molt culta, i el meu pare era més un home de camp, però jo vaig anar descobrint des de petit que a la gent li feia gràcia com explicava les coses. Després, ja vaig començar a fer teatre i televisió, i de cop i volta tot un Joan Capri em va recolzar, i des de llavors, que quan surto a escena ho faig amb més ganes que la gent s’ho passi bé. De vegades m’han dit que fes un drama, però em costaria molt, perquè no vull que la gent s’ho passi malament, i a més, crec que si algun dia ho fes, la gent començaria a riure.
Per tant, aquesta vis còmica estaria per sobre de vostè mateix.
És veritat, no sé com ho faig, només puc dir que m’ho estimo molt, que estimo molt la gent i que ho dono tot a l’escenari.
De vegades m’han dit que fes un drama, però em costaria molt, perquè no vull que la gent s’ho passi malament, i a més, crec que si algun dia ho fes, la gent començaria a riure
Li molesta que quan camina pel carrer, la gent li demani que faci alguna gràcia?
No cal explicar un acudit, jo sempre responc amb un somriure i un ‘bon dia’. Soc incapaç de fer algun gest que molesti algú. De vegades a la meva dona li diuen: ‘Vostè sí que deu estar divertida a casa’, i evidentment, les hem viscut de tots colors, però ella sempre respon: ‘Ai, si ho sabéssiu’.
Com espectador, es fàcil treure-li un somriure?
Sí, jo admiro molt els actors que s’hi dediquen, ja sigui al cinema o al teatre, perquè sé el difícil que és sortir a escena i lluitar per un projecte. De vegades, encara se m’escapa el riure quan endevino alguna cosa que ha passat a l’escenari que no havia de passar.
A més del Capri, a qui admira?
La Lina Morgan m’agradava moltíssim, també he admirat Gila i Pepe Rubianes, que m’encantava, o el mateix Eugenio, que sortia a l’escenari amb aquella actitud de creació del personatge. I Woody Allen, és clar.
Vostè l’ha doblat en moltes pel·lícules, però li agrada el seu humor?
Sí, perquè fa un personatge molt proper a la gent del carrer; no hi ha tanta distància entre el que li passa al seu personatge del que et pot passar a tu en la vida real i precisament per això agrada tant, que també és el que jo busco a l’escenari, estar molt a prop de la gent.
Diria que l’humor no entén de fronteres ni de diferències culturals?
Això és una mica veritat. Per exemple, l’humor d’un pallasso que no enraona és universal, i l’humor que jo intento fer, com el que feia el Capri o el Paco Morán, o Woody Allen, és tan proper a la gent del carrer que el fa universal.
Ara que vivim en l’època del políticament correcte, vostè s’ha autocensurat alguna vegada?
Alguna vegada. Quan he vist que algun gag podia ofendre algú del públic, he preferit no dir-ho, però és una qüestió d’ofensa, no d’ideologia. Tanmateix, el meu humor és tan blanc que difícilment pot molestar, encara que de vegades sembli que digui barbaritats. Si poses el cor en allò que dius, no pots ofendre ningú.
Ara que sembla que el món s’hagi d’acabar cada dia, creu que la gent arriba al teatre amb més ganes de riure?
Crec que ara és necessari riure més que mai, i ho necessitem tots, però no cal buscar-ho, per exemple, als polítics, ho podem fer sobre la vida quotidiana, on sempre es pot trobar humor.
El meu humor és tan blanc que difícilment pot molestar, encara que de vegades sembli que digui barbaritats. Si poses el cor en allò que dius, no pots ofendre ningú
Fa uns dies va actuar a Puigcerdà, i aquest divendres ho farà a Tremp. Vostè que ha recorregut Catalunya, diria que a zones de muntanya costa més fer riure?
No, no, no. Jo he actuat moltes vegades a Tremp i a Puigcerdà, i ho faig amb la il·lusió de retrobar-me amb la gent que aprecio i estimo. A més, fora de les grans capitals, la gent és molt generosa i a mi m’agrada retornar-la-hi.
Vostè porta molts anys a l’escenari. Alguna vegada ha pensat en retirar-se?
Mai. He fet el mateix durant molts anys i de vegades penso que potser sí que soc gran però mentre ho pugui continuar fent, no ho deixaré. Si trobar-me amb la gent és un goig per a tots, quines ganes de fer-te amic de bicicletes, ara.