REDACCIÓ.-L’organització agrària de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) denuncia «la situació de patiment, incertesa i pèrdua de rendibilitat que viuen les explotacions ramaderes del Pirineu davant l’augment de la població d’os bru i la manca de gestió efectiva per part de l’Administració».
Aquesta reclamació es fa en el marc que el pròxim 19 de maig farà 30 anys de la primera reintroducció d’un os bru al Pirineu, amb l’alliberament de l’ossa Ziva. Un programa que, reivindiquen, ha marcat profundament el territori pirinenc. Amb motiu d’aquest aniversari, JARC en fa una valoració crítica, posant el focus en les conseqüències que aquesta política ha tingut per al sector ramader i per a la gestió del territori.
L’organització agrària ha remarcat que, segons les darreres dades, la població d’os al Pirineu ja supera el centenar d’individus, amb una presència creixent a Catalunya, sense que existeixi un pla de gestió clar de l’espècie. En aquest sentit, consideren que «la població d’ossos no para de créixer i els ramaders continuem sense respostes ni solucions».
Així mateix, JARC exigeix al Govern un canvi urgent de dinàmiques de treball i mesures reals que fomentin la convivència. L’entitat agrària, a través d’un comunicat, ha reivindicat que s’activi de forma immediata la Taula de treball de l’os, es defineixi un pla de gestió real, amb límits clars de població per territori, es garanteixi un seguiment exhaustiu dels animals, s’informi els ramaders sobre la seva ubicació i nombre, es compensi el sobrecost real que genera la presència de l’os, fet que implica actualitzar i agilitzar les indemnitzacions, amb criteris justos i ràpids i es resolguin com a atacs d’os els casos dubtosos en zones de presència.
Un creixement sense límits clars
En aquesta línia, des de JARC apunten que en només tres dècades, s’ha passat d’una situació límit d’extinció a una expansió continuada del nombre d’animals i del seu àmbit territorial. Aquest increment, lluny d’anar acompanyat d’un pla de gestió clar i consensuat, està generant una pressió creixent sobre les explotacions ramaderes, que conviuen amb una fauna en expansió sense conèixer ni els límits de població previstos ni l’estratègia de control a llarg termini.
Una càrrega pels ramaders
JARC critica que l’Administració ha optat per un model de «coexistència» que trasllada tota la responsabilitat i els costos a les explotacions: «Ens demanen conviure amb l’os, però sense donar-nos les eines ni assumir el cost real que això comporta». Argumenten que els costos de protecció i prevenció són assumits pels ramaders, hi ha manca de mesures de gestió real de la població d’os i les decisions es prenen sense el consens del sector.
L’entitat agrària també ha posat de manifest que la gestió administrativa no és correcta i que se senten desprotegits, ja que les indemnitzacions poden tardar fins a 8 mesos a arribar, els barems no reflecteixen el valor real de les pèrdues i hi ha casos que consideren dubtosos d’atac, fet que impossibilita la compensació.
Per tots aquests motius, el comunicat de JARC finalitza advertint que el sector ha arribat a un punt límit: «No estem disposats a continuar assumint el cost d’una política que no ens té en compte».
L’entitat ha especificat que «l’any 2022, a l’Alt Pirineu i Aran hi havia prop de 1.900 explotacions ramaderes, principalment extensives, que sostenen l’activitat econòmica i el territori. No obstant això, el sector acumula una davallada continuada des de fa dècades, i actualment el nombre d’explotacions s’ha reduït fins a 1.713». Fet que suposa gairebé 200 menys que fa 4 anys.
L’organització reclama «responsabilitat a l’Administració i decisions valentes per evitar que la manca de gestió de l’os es converteixi en un cop definitiu per a la ramaderia de muntanya».
