IMAN BENATAYA (La Torre de Capdella).- El Memorial Democràtic i el Museu Hidroelèctric de Capdella, i l’ajuntament de la localitat han organitzat aquest dissabte una jornada d’homenatge i memòria sota el títol “Resistència i deportació. Dones pirinenques contra els nazis”. L’acte ha tingut lloc al Local Social de la Pobleta de Bellveí i ha comptat amb una assistència de gairebé mig centenar de persones.
L’objectiu central de la jornada ha estat treure de la invisibilitat les històries de les dones deportades, coincidint amb la commemoració del centenari del naixement de la resistent antifeixista, Conxita Grangé Beleta (Espui, 1925 – Tolosa, 2019).
Enguany es compleixen 80 anys de l’alliberament dels camps nazis, d’on van ser deportats uns 9.000 espanyols. Dins d’aquesta xifra, les dones, tot i ser minoria, van patir una doble invisibilització: per la seva condició de deportades i pel biaix masculí en el relat històric tradicional.
La historiadora Noemí Riudor ha denunciat que la història ha estat implacable amb les dones, especialment amb les deportades: “La invisibilització femenina és una de les constants al llarg de la història. Amb el tema de les deportades, encara és més flagrant. La Generosa Cortina… en alguna documentació francesa acaben trobant com el cognom del seu marit. La goma que esborra és extremadament gran”.
Un dels moments centrals de la jornada ha estat l’homenatge a Conxita Grangé, resistent antifeixista i deportada a Ravensbrück i Sachsenhausen. Eva Perisé, directora del Museu Hidroelèctric de Capdella, ha recordat la seva valentia i el llegat pedagògic que va deixar: “La Conxita Grangé és una dona valenta, una dona pirinenca, i se’n surt. I el més important és que dedica la resta de la seva vida a explicar als escolars què van ser els camps de concentració i què significa llibertat”. Amb tot, Perisé ha lamentat que el reconeixement a Catalunya va arribar tard, mentre que França li va retre homenatge en diverses ocacions.
La jornada també ha posat en valor la feina de recerca per rescatar històries oblidades. La vida de Generosa Cortina Roig (Son, 1910 – Tolosa, 1987) es va reconstruir gairebé per casualitat, gràcies a un testimoni que parlava del seu germà i de la seva cunyada: “Va començar a parlar de la Generosa, que havia estat en un camp de concentració. Això ens va permetre entrar en tota aquesta història”, explicava Riudor, que subratllava el valor de la memòria oral: “La gent gran t’ho explica de seguida, però sovint no hi ha cap professional davant. Quan ho escoltes un historiador, és com si sonés l’alarma dels bombers i baixessis pel pal”.
la iniciativa ha comptat amb les intervencions de Mar Trallero, Miriam Roma i Josep Calvet —que presentarà un monogràfic de Grangé l’any vinent—, i ha conclòs amb la presentació del podcast “Les sis de Ravensbrück” (La Xarxa+).
Val a dir que aquest esdeveniment, clou el cicle d’homenatges a Conxita Grangé iniciat al març, i que commemora el centenari del seu naixement.
