REDACCIÓ. (Barcelona).- El conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort, ha anunciat durant la seva intervenció en el ple monogràfic sobre la pagesia, al Parlament català que “el Govern s’està plantejant encarregar un estudi sobre l’aplicabilitat d’una renda bàsica agrària, amb especial priorització dels joves de petites explotacions agroramaderes, que permeti avançar en la transformació del sector agrari cap a la sostenibilitat econòmica, social i ambiental, assegurar-ne la viabilitat i fomentar el relleu generacional”, com a mesura estructural per ajudar el sector. L’altra mesura estructural a què ha fet referencia té a veure amb el sistema d’assegurances agràries. Segons ha explicar el conseller, “si el model fins ara funcionava bé, ara no s’acaba d’adaptar a la nova realitat climàtica”, i és per això que “treballarem amb les organitzacions agràries per elaborar una proposta conjunta de revisió de l’actual sistema d’assegurances agràries”. Si no es fes, ha assegurat que “el Govern estudiarà un sistema d’assegurances agràries propi adaptat a les circumstàncies del sector i a la nova realitat climàtica per fer costat a la pagesia catalana”.
Mesures conjunturals
Mascort ha reiterat la seva voluntat de donar suport al sector primari, a q ui farà costat si la sequera torna a ocasionar danys i pèrdues durant aquesta campanya. De fet, ha recordat les mesures preses pel Govern per aujdar amb les gelades del 2022, amb ajuts de 18 milions d’euros de fons propis i 17,5 milions d’euros , complementant els ajuts de l’Estat, o amb la sequera, amb 160 milions d’euros. També ha fet referència als ajuts d’agroliquiditat, i ha explicat que “des del setembre de 2022 que estem fent ajuts amb préstecs bonificats”. Fins al moment, s’han abonat 100 milions d’euros i en breu sortirà un quart paquet de 35 milions d’euros més.
Finalment, Mascort ha fet referència a la flexibilització del Pla especial de sequera en l’àmbit agroramader. Es tracta d’assegurar la supervivència dels animals de les explotacions que no són d’engreix, resoldre els dèficits d’aigua de les explotacions amb un pla de xoc, assegurar la supervivència dels cultius llenyosos i permanents i garantir un mínim del 20% de dotació a productors i comunitats de regants que, en cas d’inversions en modernització de regadius, tindrà en compte el percentatge de reducció ja acomplert.
Durant el ple monogràfic, el conseller ha recordat que “els nous reptes demanen noves maneres d’aproximar-nos i ser capaços de cercar nous consensos entre tots els agents implicats”, apel·lant a la situació crítica per la que travessa la pagesia a causa de diverses disrupcions com són els canvis en el model de consum, en el model de producció, d’índole tecnològica, normativa, d’excés de burocràcia, o canvis en el clima, entre d’altres. “Ser pagès o pagesa en aquests moments és complicat i aquest Govern té un compromís ferm amb la pagesia, amb l’agricultura i la ramadera d’aquest país”. “Un compromís que és en definitiva un compromís amb la seva gent, per a que segueixin guanyant-se la vida amb la feina que fan”, ha afirmat.
Els quatre pilars de la política agrària a Catalunya
En el decurs de la seva intervenció, el conseller també ha posat en relleu que el Govern fa temps que treballa en els quatre pilars de la política agrària a Catalunya, que han de fer possible tenir una pagesia “arrelada al territori, que sigui sostenible, emprenedora i amatent a la mitigació i adaptació a l’emergència climàtica”.
Un d’aquests eixos és l’equilibri territorial. Per fer-lo realitat, el conseller ha anunciat que “durant aquest 2024 es farà la primera subhasta de terres” per posar a l’abast dels pagesos professionals les terres ermes, fruit de l’aprovació l’any 2019 de la Llei d’espais agraris i de la creació del Registre de Terres en Desús.
Mascort també s’ha referit al desplegament de l’Agenda Rural, que ha permès incrementar com mai abans les escoles rurals, i ha fet arribar la fibra òptica arreu i també caixers i serveis financers a 300 municipis del país (66 M€ enguany), o al Pla de relleu generacional agrari de Catalunya, que ha facilitat la incorporació al camp de 686 joves en els darrers tres anys (2020-2022). En aquest sentit, el conseller també ha destacat la importància del Programa de desenvolupament rural (PDR) de Catalunya 2014-2022, a través del qual es van destinar un total de 80 M€ (45,6 M€ del Departament i 34,4 M€ de fons europeus) al finançament de 1.783 projectes, i ha insistit que el Govern “continuarà apostant pel nostre model de petites infraestructures compartides que donen valor i competitivitat als petits operadors i explotacions del nostre territori.”
Pel que fa a la necessitat de preus justos, un altre dels eixos de la política agrària, el conseller Mascort ha demanat als grups parlamentaris que se sumin a la Proposta ja existent per demanar la millora de la Llei de la cadena alimentària. Ha puntualitzat que, “dins del poc marge de maniobra que ens deixa l’Estat espanyol”, el Govern actua en aquest àmbit fent inspeccions. El Departament, durant tot l’any 2023, ha revisat un total de 179 contractes comercials. El Govern també publica els observatoris de preus a través dels quals ha augmentat la transparència en els sectors gràcies als estudis de costos de determinats productes. També s’està fomentant la creació d’organitzacions de productors per enfortir l’oferta, i s’han concedit 28 M€ en ajuts a les 64 organitzacions de productors de fruites i hortalisses.
Quant a la sobirania i seguretat alimentàries, el Govern està desplegant el Pla estratègic de l’alimentació de Catalunya 2021-2026 (PEAC), que és el full de ruta de la política alimentària del país, i dona suport a nous models productius per afavorir les actuacions arreu del territori amb ajuts per valor de 9,47 milions que han arribat a 1.326 projectes agroalimentaris.
Sobre aquest eix, Mascort ha anunciat “la campanya més gran que s’ha fet mai, dotada amb 2M€, per promocionar Catalunya com a regió mundial de la gastronomia i destacar la riquesa dels nostres productes agroalimentaris de manera local però també internacional” i l’aprovació del Pla d’acció per al foment de la producció agroalimentària ecològica, “perquè volem arribar al 25% de la superfície en producció ecològica, per acompanyar el sector en la transició envers models agroramaders sostenibles”.
Finalment, pel que fa a l’adaptació de la pagesia als nous escenaris climàtics, el Govern ha elaborat el Pla de biogàs 2023-2030, al qual destinarà 80M€ en tres anys, que permetrà al sector primari ser part de la solució a l’emergència climàtica. “Generem una oportunitat valoritzant les dejeccions ramaderes, i altres residus orgànics de Catalunya, per crear energia verda”, ha afirmat el conseller.
Paral·lelament, també s’està desplegant l’Estratègia de la bioeconomia de Catalunya 2030 que, entre altres coses, millorarà la gestió forestal i l’aprofitament dels recursos forestals, a més d’incidir en la valorització de subproductes de la cadena alimentària.
