REDACCIÓ. (Gavet de Conca).- Més de 100 persones van assistir el passat dissabte, 4 de maig, a la jornada cultural al conjunt del Castelló Sobirà de Sant Gervàs, amb la presència de les autoritats representatives de la comarca del Pallars Jussà i veïns i veïnes del municipi i de la comarca.
L’acte, centrat en la presentació de les obres de restauració del Castell, dirigides per Anna Ibarz. També hi van participar els arqueòlegs que han dirigit les diferents campanyes al castell i al poblat, Jordi Vallverdú i Marta Sancho.
En acabar, els visitants van poder degustar productes de Gavet de Conca de productors del municipi: Casa Roca, Celler Miquel Roca, Cervesa Oliba i Sodelplana.
Amb aquest acte, l’Ajuntament pretén mostrar les obres de restauració realitzades i impulsar i donar a conèixer aquest bé protegit. Un dels objectius de cada fase és que un cop finalitzades les actuacions siguin un espai visitable que passi a formar part dels elements turístics del Pallars Jussà.
Anna Ibarz va fer èmfasi en els objectius que ha assolit la primera fase de restauració: la consolidació de les estructures existents -així com les que han aflorat en l’excavació del conjunt, la delimitació del bé i l’adequació del conjunt monumental per facilitar-ne l’accés i la visita. L’arquitecta també va assenyalar que aquests són els passos previs per endegar la restauració tant del Castell com del Poblat en la propera segona fase d’intervenció d’acord amb el Pla Director que s’està redactant.
La doctora Marta Sancho va recalcar la importància de la implicació de les institucions locals per poder portar a terme una actuació com aquesta i la importància del jaciment en el panorama de l’arqueologia medieval catalana per considerar-se el millor model d’incastellamento existent en el nostre país.
Jordi Vallverdú va fer un recorregut pels llocs on es van fer les excavacions explicant la importància del conjunt arqueològic, que esdevé un molt bon exemple d’assentament conformat per un castell i un nucli de població que es genera al seu redós. Respon a un model d’assentament propi de l’Edat Mitjana (que arrencaria a mitjans del segle XI), i que representa un cas singular pel que fa al seu grau de conservació. El desenvolupament històric del conjunt, que comprèn tant el castell com el poblat amb les seves estructures defensives, es correspon amb les dinàmiques pròpies de les societats feudals de la Catalunya Vella, i esdevé un cas d’estudi excepcional per atansar-nos a conèixer el funcionament d’aquests sistemes de poblament. Alhora, el treball que es genera al voltant d’aquest bé pot revertir en la difusió del patrimoni històric de la comarca.
Caldrà prosseguir amb la documentació i l’excavació metodològica dels diferents espais que conformen el castell per tal d’entendre la seva funció i naturalesa; i també per conèixer millor la cronologia de fundació i abandonament de l’assentament, tot parant atenció a les possibles reformes que hagués sofert el conjunt al llarg del seu període d’activitat.