El diplomàtic alturgellenc i exambaixador espanyol a Rússia, Eugeni Bregolat, ha participat aquest dijous en una xerrada organitzada per l’Empresa Familiar Andorrana (EFA), on ha parlat de la guerra a Ucraïna. Citant una editorial del Financial Times, s’ha preguntat si occident no haurà fet coses equivocades que han portat fins al punt a on s’ha arribat, tal com recull l’Agència de Notícies Andorrana (ANA). “La resposta és afirmativa, i no és pas culpa dels ucraïnesos”, ha assegurat, afegint que els països occidentals es troben en un punt molt complex, ja que segons l’abast de la seva resposta es podria desencadenar una tercera guerra mundial.
El diplomàtic, fill de la Vansa, s’ha remuntat fins al mandat del president rus als anys 80, Mikhaïl Gorbatxov, explicant que “era un personatge absolutament dramàtic, home de bona fe i que volia per sobre de tot una Rússia democràtica. Era una persona que no volia usar la força ni la violència en cap concepte, i que acceptava tot el que li demanaven els líders d’altres països, sobretot els americans”, la qual cosa va debilitar el pes de Rússia al món.
A canvi, Gorbatxov, que apostava perquè la democràcia es consolidés al seu país, demanava recursos per refer l’economia i ajudar la població de l’ex Unió Soviètica, absolutament empobrida amb una inflació de fins al 1.500%. “Els recursos no van arribar, i democràcia es va assimilar a misèria perquè a Rússia hi havia gent que es moria de gana”, ha afegit.
Gorbatxov demanava també “una Europa unida i va apostar per un acostament de l’OTAN i el Pacte de Varsòvia”, ha indicat. Les seves demandes no van ser correspostes per occident i Rússia va quedar “humiliada i ofesa per culpa dels països occidentals que no van fer les coses de manera que s’hagués pogut garantir la pau per segles”. Un dels errors, per exemple, ha estat anar ampliant la presència de l’OTAN a països cada cop més propers a Rússia, ha explicat. “Els ambaixadors americans a Rússia després de la dissolució de la Unió Soviètica, un rere l’altre, sempre han dit que ampliar l’OTAN era i ha estat un error”, ha afegit.
A partir d’aquesta contextualització històrica per entendre el perquè s’ha arribat a la crisi actual i al conflicte bèl·lic a Ucraïna, Bregolat ha explicat que “Amèrica s’ha adonat que si no compta amb Rússia, a no ser que hi hagi un canvi de règim, s’ha d’esforçar perquè Xina es mantingui neutral tot i que els Estats Units han llençat els russos als braços dels xinesos”. El pitjor dels escenaris, ha afegit, “és una aliança entre Rússia i Xina”.
El diplomàtic alturgellenc ha conclòs que els americans no poden perdre el lideratge econòmic mundial i ha explicat que el rerefons del conflicte a Ucraïna s’ha d’interpretar en clau geopolítica i econòmica. En aquest escenari, ha assegurat que “Europa depèn més que mai dels Estats Units perquè la defensi, i això pot portar a una nova guerra freda amb dos blocs: Rússia i la Xina, per una banda, i els Estats Units i Europa per una altra”.
