REDACCIÓ (Central de Capdella).- Més de 200 alumnes d’educació secundària del Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça s’han reunit aquest dilluns a la Central de Capdella, en una jornada educativa i de memòria, en la qual s’ha homenatjat Conxita Grangé Beleta (Espui, 1925 – Tolosa de Llenguadoc, 2019), resistent antifeixista i darrera catalana supervivent dels camps de concentració nazis.
L’acte, organitzat per Memorial Democràtic, ha consistit en la presentació dels treballs audiovisuals i artístics que han elaborat durant els darrers mesos a les aules, en el marc d’un projecte educatiu dedicat a Conxita Grangé i a la resta de dones deportades dels Pallars i la Ribagorça. Han participat els instituts de Tremp, la Pobla de Segur, el Pont de Suert, Sort i del Col·legi Maria Immaculada de Tremp.
L’activitat s’ha emmarcat dins de l’Any Conxita Grangé, que el Govern de la Generalitat celebra enguany per commemorar el centenari del naixement de la resistent antifeixista i supervivent dels camps de concentració nazis. Amb l’objectiu de donar a conèixer les diverses iniciatives programades, el Memorial Democràtic ha creat un portal web informatiu que recull tota la informació relacionada amb aquesta efemèride.
“La deportació femenina constitueix una eina pedagògica fonamental per transmetre a les noves generacions els valors democràtics i el respecte pels drets humans”, ha assegurat el director del Memorial Democràtic, Jordi Font Agulló. “A través de la mirada dels joves, la història de Conxita Grangé ens recorda la importància de mantenir viu el llegat de totes les dones que van lluitar per la llibertat i la dignitat”, ha afegit.
Aquesta iniciativa s’ha desenvolupat en col·laboració amb la xarxa de docents adherits als grups DEMD (Grup de treball de Departament d’Educació i Formació Professional i el Memorial Democràtic), amb la voluntat de sensibilitzar l’alumnat sobre la importància de la memòria democràtica i de promoure una educació basada en els valors de la llibertat, la justícia i el respecte als drets humans.
Conxita Grangé, la darrera catalana supervivent dels camps nazis
Conxita Grangé Beleta va néixer a Espui, el 6 d’agost de 1925, en una família de vuit germans. Poc temps després, va anar a viure amb els seus oncles, Jaume Beleta i Elvira Ibarz, i la seva cosina Maria Castelló a Tolosa de Llenguadoc. Durant la Guerra Civil (1936-1939) la família es va traslladar a Catalunya per lluitar al costat de la República.
Acabada la guerra, la família Beleta va tornar a França i va lluitar amb la resistència contra als nazis. Conxita Grangé, Elvira Ibarz i Maria Castelló feien d’enllaç amb els guerrillers que combatien contra els nazis col·laborant amb les xarxes de resistència.
Les tres dones van ser detingudes a Peny, al departament francès de l’Arieja, el 24 de maig de 1944. Lliurades a la Gestapo, foren empresonades i torturades a Foix i a Tolosa de Llenguadoc, des d’on van ser deportades a Alemanya. Van travessar França de sud a nord, a bord d’un tren amb més de 700 detinguts, sota els bombardejos aliats i els atacs dels maquis. Després de dos mesos de recorregut, el 2 de setembre van ser internades al camp de concentració de dones de Ravensbrück (Alemanya).
Abans de l’alliberament, quan el camp fou bombardejat per l’aviació aliada, van estar setmanes caminant en una marxa de la mort, fins que aconseguiren trobar les tropes aliades i, més tard, retornar a França. Conxita Grangé es va establir a Tolosa de Llenguadoc i es va casar amb Josep Ramos Bosch, republicà exiliat català i guerriller antifeixista a la resistència contra el nazisme a França.
Va rebre destacades condecoracions de la República francesa, com la Legió d’Honor i la Medalla de la Resistència. Va dedicar els darrers anys de la seva vida a explicar la seva experiència als escolars, a advertir sobre les monstruositats que van significar el nazisme i el feixisme, i a mantenir viva la memòria de les dones deportades.
Després de la mort de Neus Català, Grangé es va convertir en la darrera supervivent catalana dels camps de concentració nazis. Va morir el 27 d’agost de 2019 a l’edat de 94 anys.