D’acord amb la literatura especialitzada, l’escanyabocs o card blau és una planta punxosa de flor blava, de la família de les asteràcies, coneguda, també, amb el nom d’escanyacabres, en al·lusió als efectes que produeix si el bestiar l’ingereix (segons la saviesa popular). Si hom pren aquesta referència, sorprèn com un dels esdeveniments esportius més singulars del Pirineu (sinó el que més), es bategés amb aquest nom. Preguntats sobre aquesta qüestió, els impulsors de la prova esportiva expliquen (o almenys així m’ho van relatar) que es buscava un nom original, vinculat amb la muntanya i lluny dels anglicismes. Existien alguns referents, com la ‘Quebrantahuesos’, la mítica marxa ciclista que transcorre entre l’Aragó i França per passos pirinencs i caracteritzada per la seva exigència física. Entre la pluja d’idees…escanyabocs i, ja sigui per la sonoritat, pel fet de ser una planta que creix en terrenys complicats, de muntanya i de mal agafar, va ser l’opció escollida.
El maig de l’any 2008 es posava en marxa a la Seu d’Urgell un cap de setmana multiesportiu amb epicentre al Parc Olímpic del Segre, aprofitant l’especificitat de l’entorn natural de l’Urgellet per a la pràctica d’aquests esports i basada en quatre disciplines (bicicleta de muntanya, cursa a peu, raid d’aventura i orientació). Quin va ser el resultat d’aquella iniciativa? Èxit de participació (amb gairebé 350 inscripcions) i molta satisfacció expressada per part de tothom, motius suficients per esperonar a l’organització de mantenir l’activitat.
Aquesta fórmula inicial es va repetir en les successives edicions, amb la introducció d’un seguit de canvis per tal d’adaptar-la a les demandes i necessitats i, d’aquesta manera, fer-la més atractiva. A les quatre proves inicials s’hi van afegir l’Escanyabocs de Ferro -o el repte de completar una prova global d’unes 12 hores de durada en tot el cap de setmana, la MiniEscanyabocs -pensada per a la canalla de vuit a tretze anys, amb l’objectiu de conèixer i aprendre diferents disciplines esportives de muntanya tot fent un tast d’aquestes modalitats-, la marxa nòrdica -una nova activitat esportiva consistent a caminar amb uns bastons específicament dissenyats per a aquesta pràctica- i l’escalada -sector que està en expansió a casa nostra i pel qual el Servei Municipal d’Esports ha fet una aposta important-. I així, pas a pas, s’ha arribat als 15 anys de vida amb molt bona salut i una excel·lent acollida, tal com ho demostren les 852 participacions en aquesta darrera edició, celebrada el proppassat cap de setmana del 21 i 22 de maig, i en un context sanitari sense restriccions, fet que va facilitar molt els aspectes logístics, tant per l’organització com pels participants.
Les característiques geogràfiques de l’Urgellet juntament amb les instal·lacions del Parc Olímpic del Segre – Rafting Parc, motiven una oferta singular d’activitats esportives, principalment en l’àmbit de la mobilitat no motoritzada i l’aigua
Però, quina és la clau de l’èxit de l’Escanyabocs? Amb tota seguretat no hi ha un únic motiu que expliqui la bona participació. Tanmateix, m’atreveixo a identificar alguns factors que apunten al reeiximent d’aquest esdeveniment. No necessàriament per aquest ordre d’importància, però, d’entrada, cal destacar que disposem d’un pavelló a cel obert. Les característiques geogràfiques de l’Urgellet juntament amb les instal·lacions del Parc Olímpic del Segre – Rafting Parc, motiven una oferta singular d’activitats esportives, principalment en l’àmbit de la mobilitat no motoritzada i l’aigua. Un segon element és la implicació del teixit associatiu. El fet que cada prova estigui dissenyada, des del primer moment, per una entitat vinculada a una determinada prova, es tradueix en una major implicació i, de retruc, en una motivació perquè any rere any les propostes siguin noves i diferents. I, en darrer lloc, el públic al qual va dirigit, atès que l’Escanyabocs inclou activitats per a un ampli ventall d’usuaris: canalla i adults, novells i experimentats, persones que volen gaudir d’una caminada popular i, en un altre nivell, les que volen gaudir del màxim de proves possibles en un mateix cap de setmana. Tot això, sota el paraigua del Servei Municipal d’Esports, que n’assumeix les tasques de coordinació, divulgació i promoció conjunta
No voldria finalitzar aquest article sense dedicar unes paraules a una persona estretament lligada a l’Escanyabocs i que ens va deixar l’any passat. L’Emma Roca va formar part del rovell de l’ou de l’Escanyabocs des de la primera edició, en va ser una de les impulsores i de les responsables que l’esdeveniment fos una prova especial i multidisciplinària amb la incorporació del raid d’aventura des del primer any. Des d’aleshores, portem quinze edicions gaudint dels reptes, recorreguts i proves que ella i el seu equip preparaven amb tota la il·lusió del qui estima l’esport en la natura. Malgrat que l’Emma Roca ja està lligada a l’Escanyabocs per tot el que ella ha suposat per la prova, des d’aquest any, volem reforçar, recordar i homenatjar aquesta vinculació batejant el raid de l’Escanyabocs com a Memorial Emma Roca.
La diversitat que caracteritza l’Escanyabocs es tradueix en una complexitat des del punt de vista logístic. Això requereix la implicació, esforç, treball i dedicació de moltes persones i col·lectius (institucions, entitats, esportistes, voluntaris, col·laboradors i patrocinadors). Per tant, serveixin aquestes línies per agrair a tothom la tasca realitzada durant aquests 15 anys i que, sens dubte, ha contribuït a enfortir el projecte d’una ciutat bolcada amb l’esport, tal com recull la nostra marca ‘ciutat d’esport’. Ens retrobem al maig de l’any vinent. Salut, Escanyabocs!
Carlos Guàrdia Carbonell és tinent d’alcalde i regidor d’Esports de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell
