REDACCIÓ (Barcelona).- L’Associació d’Amics de la Vall de Caboet commemora enguany els 920 anys de la redacció dels Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet, un dels textos més antic en llengua catalana (1105) i alhora un document fonamental per al coneixement de la formació del català, i pel que fa als estudis del feudalisme a Catalunya.
L’acte inaugural va tenir lloc la setmana passada a la Biblioteca de Catalunya, on es conserva el pergamí, i durant el qual hi va haver una taula rodona, amb la participació de Montserrat Riu, vocal de l’Associació d’Amics de la Vall de Caboet; Joan Anton Rabella, doctor en Filologia especialista en lingüística històrica i onomàstica, i Carles Gascón, doctor en Història especialitzat en l’Edat Mitjana als Pirineus. La presentació de l’acte va estar a càrrec de la directora de la Biblioteca de Catalunya, Eugènia Serra.
L’efemèride es durà a terme entre el març de 2025 i el març de 2026, amb un seguit d’activitats amb la col·laboració de diverses institucions d’àmbit acadèmic i cultural com la Biblioteca de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans, la Universitat Rovira i Virgili, l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell, l’Institut d’Estudis Ilerdencs i Cultura Activa del Principat d’Andorra.
Importància històrica i lingüística del document
El pergamí dels Greuges de Caboet és un document de caràcter jurídic en què el senyor Guitard Isarn, ―membre de la família feudal dels Caboet, originària de la vall de Cabó― reclama mitjançant un inventari de queixes (rancuras) la reparació de les ofenses i dels danys que li han infligit els seus vassalls.
El document, que no va datat ni signat, fou trobat a l’arxiu de l’antiga col·legiata d’Organyà l’any 1905 per l’acadèmic Joaquim Miret i Sans, qui també en feu el primer estudi i publicació l’any 1908 a la Revista Revue Hispanique. L’any 1997, Joan Anton Rabella, especialista en lingüística històrica i onomàstica, publicà un acurat estudi lingüístic sobre el pergamí.
L’any 2020, el medievalista Josep Maria Salrach estableix una data de redacció més exacta que la que feu Miret en el seu moment (1085-1095). Salrach demostra que el pergamí s’hauria redactat entre el novembre de 1105 i el març de 1106. Quan a l’autoria, l’any 2021 els paleògrafs Jesús Alturo i Tània Alaix descobreixen la identitat de l’autor, el sotsdiaca Ramon, un clergue escrivà vinculat als senyors de Caboet.