GUILLEM LLUCH TORRES (Tremp).- Tremp ha acollit aquest dimarts la presentació de les conclusions del primer any de funcionament del projecte de cultius experimentals en tres parcel·les del Pallars Jussà. Tal com ja s’havia avançat, la sequera patida a la primavera, quan més aigua es necessitava, ha distorsionat part de les proves.
Tot i això, sí que s’ha pogut constatar quin és el millor tipus de llaurada que es pot fer. En concret, s’ha provat amb una llaurada que comporta una major remoguda de la terra, una altra de més superficial i una d’intermèdia.
L’agrònoma i integrant de la consultoria L’Espigall, que és qui ha coordinat l’assistència tècnica del projecte, Laura Rueda, ha explicat que «quan ens plantegem fer cultiu ecològic, una de les majors preocupacions és què fem amb les males herbes, i un dels pocs recursos que tenim és llaurar el sòl però, per altra banda, això comporta una sèrie de problemes, a nivell d’erosió, de pèrdua de biodiversitat o d’afectació de microorganismes». Per tant, ha afegit, «hem de veure què pesa més, si aquest maneig de les herbes amb un llaurat del sòl més intens o si podem fer tècniques que no afectin tant el sòl, com una sembra directa o un treball vertical més superficial, que potser no controlen tant l’herba, però són més beneficioses pel sòl».
Així doncs, s’ha provat la llaurada tradicional amb volteig del sòl, el treball superficial vertical i la sembra directa sobre els cultius de l’any anterior, i el que ha donat millors resultats és la segona opció.
L’espelta, millor que l’ordi
Pel que fa als tipus de cultius, es van plantar ordi, espelta, llentia i favó. Una altra de les conclusions aportades aquest dimarts, en aquest cas per part del professor de Sòls de la Universitat de Barcelona, Joan Romanyà, ha estat que l’espelta ha estat la que millor s’ha adaptat a les tres tipologies de sembra.
Així, ha detallat que «hem vist que alguns cultius, com ara l’espelta, s’adapten molt bé a les diferents intensitats de llaurada, segurament perquè deu tenir un patró d’arrelament potent, en comparació amb l’ordi, que és més variable en una llaurada respecte a una altra».
El projecte tindrà una durada de tres anys i fa pocs dies es va fer ja la segona sembra. Recordem que s’actua en una parcel·la de Salàs de Pallars, en una altra de prop de Tremp i en una tercera de Sant Esteve de la Sarga. El projecte, promogut per PallarsActiu, compta amb el finançament del Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida. L’objectiu final és implantar nous cultius ecològics al Pallars Jussà per tal de fer que aquest territori estigui més preparat per fer front a les conseqüències del canvi climàtic.
