GUILLEM LLUCH TORRES (Tremp).- Els quatre ajuntaments del Pallars Jussà afectats per la línia de Molt Alta Tensió entre l’Aragó i la subestació d’Isona (Tremp, Castell de Mur, Gavet de la Conca i Isona i Conca Dellà), així com el Consell Comarcal del Pallars Jussà han presentat sengles recursos d’alçada contra el projecte. L’objectiu, tal com han explicat els alcaldes i alcaldesses dels municipis en una roda de premsa, aquest divendres al matí, és poder accedir, en cas necessari, al contenciós administratiu, per tal d’intentar aturar l’obra. Tot i que estan obligats a presentar els recursos de forma individual, les cinc administracions s’han coordinat per oferir una resposta conjunta.
L’alcaldessa de Tremp, Sílvia Romero, ha explicat que aquests recursos comporten “una impugnació indirecta de la declaració d’impacte ambiental positiva emesa pel Ministeri de Transició Ecològica” i, per altra banda, “demanen la nul·litat de ple dret del projecte per un conjunt de factors molt ampli, des de les implicacions socials o l’impacte ambiental, paisatgístic i sobre la biodiversitat que té, com també pel fet que hi ha hagut al·legacions de més d’un centenar d’organitzacions, col·lectius i particulars que pensem que no s’han tingut en compte; per tant, una nul·litat de ple dret per no haver escoltat totes les al·legacions que hi ha hagut per part de la ciutadania contra el projecte”.
Un projecte que “no ha tingut en compte el territori”
Per la seva banda, l’alcalde de Castell de Mur, Miquel López, ha insistit que el projecte “no ha tingut en compte el territori en cap moment”. També ha recordat que el Pallars Jussà ha contribuït de forma àmplia al llarg de la història a generar energia neta per al conjunt del país, i ha fet referència als pantans que fa unes dècades van negar nombroses terres de cultiu de la comarca per poder generar energia elèctrica.
“Som una comarca que hem vetllat sempre per l’energia verda, creiem que hem sigut generosos, però això es pot gestionar d’una manera diferent i els ajuntaments no podem estar a favor d’un projecte que ve imposat de fora i que no té en compte el territori”. López ha detallat que, en el cas de Castell de Mur, el projecte hi preveu més de vint torres i ha recordat que “som una comarca que ja produïm el 17% de l’energia verda del país, quan som el 0,17% de la població de Catalunya; creiem que no ens pertoca a nosaltres assumir aquestes quantitats d’infraestructures energètiques que ja hem assumit al llarg dels anys”.
L’alcaldessa d’Isona i Conca Dellà, Jeannine Abella, ha recordat que, inicialment, el projecte es va presentar el 2004 per part de Red Eléctrica, però va ser desestimat i ha estat uns anys aturat. Finalment, el 2021 es va reactivar, ara per part d’una empresa privada, Forestalia.
Dubtes sobre la línia d’evacuació
“És cert que des de Forestalia ens van presentar un projecte d’una línia d’evacuació, però els quatre ajuntaments afectats i el Consell Comarcal enteníem que, per les característiques del projecte, no era una línia d’evacuació sinó de transport i, en cas que fos una línia de transport, la competència exclusiva la té Red Eléctrica i no podria ser una empresa privada la que tirés endavant aquest projecte”.
Finalment, l’alcalde de Gavet de la Conca, Xavier Badia, ha apuntat que “l’any 2021, quan es va presentar el projecte ambiental d’aquesta línia, els ajuntaments afectats, el Consell Comarcal i ens com el Geoparc Orígens, vam presentar diferents al·legacions d’impacte ambiental i paisatgístic”.
El pas que han fet ara, han remarcat, era necessari per intentar frenar el projecte, després que a finals de setembre el BOE publiqués l’autorització prèvia del govern espanyol, a expenses de l’informe d’impacte ambiental de la Generalitat. En aquest sentit, Abella ha indicat que “si ara no presentéssim un recurs d’alçada, la resolució del BOE quedaria ferma i, per tant, ja no hi podríem fer res”. També ha detallat que el recurs d’alçada encara forma part de la via administrativa, “però en cas que ens el tombin, tindrem dret a recórrer a la justícia, a través d’un contenciós administratiu”.
Els alcaldes també han apuntat que, en cas que hagin de presentar un contenciós administratiu, el cost serà molt elevat i que necessitaran ajuda d’entitats supramunicipals per poder-hi fer front.