J.P. (Sort).- El ‘sexili’ és l’obligació que sent una persona lesbiana, gay, transsexual o bisexual de marxar del seu lloc de naixement cap a una ciutat o un poble més gran. Com explica l’Íngrid, veïna del Pallars, aquest moviment va sorgir per posar nom a la situació viscuda per “persones que no estaven còmodes en certs espais on no podien viure las seva identitat de gènere o opció sexual de manera lliure i havien de marxar”.
El fenomen del ‘sexili’ a Catalunya entre l’àmbit rural i la ciutat de Barcelona és innegable, especialment a zones amb població reduïda com el Pallars i l’Alta Ribagorça d’on les persones joves homosexuals marxen dels seus pobles buscant l’anonimat. A l’Íngrid li sembla comprensible, ja que “en un moment de descoberta o de sortida de l’armari, si no tens un entorn que ho afavoreixi i no tens un pla B com seria a la ciutat canviar de barri, pot ser molt difícil perquè la por a ser jutjat és més gran ja que tothom et coneix”.
Donar per fet l’heterosexualitat d’algú i la seva identitat és una de les pressions més comunes que viuen les persones homosexuals i transsexuals. També existeix la incomoditat d’anar pel carrer donant mostres, o la dificultat de conèixer persones amb qui lligar fora de l’ambient festiu o fora de la comunitat que t’ha vist créixer.
Què passa quan la migració es dona a la inversa, és a dir, quan persones de la ciutat es muden a l’àmbit rural? Per l’Íngrid aquest cas té les seves particularitats: “És una mica més fàcil perquè potser no t’importa tant perquè la gent no sap qui ets, però a la vegada al principi sents por a no trobar qui t’entengui o amistats afins, o iguals”. No va ser el seu cas, ja que “al Pallars sí que he trobat gent afí”.
A les persones heterosexuals que vulguin facilitar el dia a dia a les veïnes homosexuals, l’Íngrid els proposa obrir la mirada i preguntar-se què significa per a nosaltres l’etiqueta de normalitat. I vigilar, també, amb les pressions que posem sense adonar-nos.
A més, anima a les persones del col·lectiu LGTBIQ+ del Pallars a reunir-se per a celebrar i passar-ho bé, que és tan important, diu, com trobar-se per a queixar-se i reivindicar.