REDACCIÓ (Alins).- El Parc Natural de l’Alt Pirineu ha promogut i finançat l’excavació arqueològica d’un antic forn de reducció de ferro d’època romana al bosc de Virós de la Vall Ferrera, al municipi d’Alins, al Pallars Sobirà. Així mateix, una rèplica d’aquest forn s’incorporarà com a nou atractiu i element didàctic de l’itinerari senyalitzat de la “Costa dels Meners”, un dels senders marcats pel mateix Parc l’any 2011 en aquesta forest i relacionat amb l’explotació del ferro i els recursos forestals, com el carbó.
Aquest itinerari forma part del projecte “Boscos de Ferro”, una iniciativa de desenvolupament local impulsada per diverses entitats, entre elles el mateix Parc Natural de l’Alt Pirineu, basada en la revalorització de l’antic patrimoni siderúrgic de la Vall Ferrera.
El jaciment on s’ha dut a terme l’actuació està situat a 1.710 metres d’altitud, en una zona de pendent suau dins el bosc, i es localitza a uns 250 metres a l’oest del refugi del Gall Fer, de l’Estació d’Esquí Nòrdic Virós-Vall Ferrera. Forma part de la vintena de jaciments similars localitzats en aquesta gran massa forestal, on tot i que s’havien documentat i datat restes de l’evidència d’existència d’activitat siderúrgica entre els segles III/IV i VI/VII dC, fins ara no s’havia realitzat cap excavació que permetés localitzar els forns que els van generar, saber com eren, i quants n’hi podia haver en cadascun d’ells.
La intervenció arqueològica actual, realitzada pels arqueòlegs Jose Miguel Gallego Cañamero i Òscar Augé Martínez, ha permès documentar per primer cop les restes d’un d’aquests forns. Concretament, s’ha localitzat la seva cubeta, on es dipositava el ferro al final del procés, i que estava excavada directament al terreny natural, i un petit mur de pedra que la rodejava. Damunt d’aquest mur s’hi aixecaria la xemeneia del forn ―que no s’ha conservat―, i que era per on es carregava el mineral i el carbó vegetal, i permetia assolir la temperatura adequada pel procés de reducció, que oscil·lava entre 900 i 1.300 ºC.
Els arqueòlegs, que han pres diferents tipus de mostres per analitzar i datar l’estructura, han destacat l’elevat nivell de conservació de les restes, a causa de la poca sedimentació que les cobria, així com la potencialitat del jaciment, molt més extens del que es preveia abans de començar els treballs. De fet, al costat del forn excavat sembla que en podria haver-hi com a mínim un més i, possiblement, un tercer a pocs metres de l’àrea oberta aquest any.
També s’ha pogut comprovar la gran similitud d’aquest jaciment amb altres localitzats en territoris propers del Pirineu francès, com el que durant la dècada dels anys noranta es va excavar a Lercoul, a la veïna vall francesa de Vic de Sòs, a l’Arieja.
Cabanes d’antics fargaires
Així mateix, els especialistes destaquen l’existència d’evidències d’antics recintes situats a pocs metres per damunt del lloc on s’ubiquen les restes del taller siderúrgic, que podrien correspondre a les cabanes dels antics fargaires. En cas de confirmar-se aquesta hipòtesi amb una futura excavació, s’afegiria encara més valor patrimonial i històric al jaciment, ja que no es coneixen exemples similars on s’hagi pogut establir aquesta relació entre l’espai ocupat pel taller siderúrgic i la zona d’hàbitat on vivien els operaris mentre feien ferro.
Tot plegat evidencia la intensitat de l’aprofitament miner i forestal d’aquest espai al llarg dels darrers 2.000 anys.
Una segona campanya d’excavació
De cara a l’any vinent es vol plantejar una segona campanya d’excavació, amb l’objectiu de descobrir fins a on s’estén el taller siderúrgic i confirmar la hipòtesi de l’existència de més d’un forn. Així mateix, es vol explorar la relació entre el taller siderúrgic i la zona d’hàbitat on vivien els operaris mentre feien ferro.
Un cop finalitzades les diferents intervencions arqueològiques que calgui per excavar completament el jaciment, la intenció és consolidar els vestigis per tal de fer-los visitables i incloure’l com un atractiu més en les diferents rutes que es poden realitzar al bosc de Virós de la Vall Ferrera.
