MERITXELL BELLERA.- Un nou estudi que s’ha fet en tot el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i la seva Zona Perifèrica, conclou que concentra la quantitat més elevada i millor qualitat de boscos madurs de Catalunya i Espanya coneguda fins ara.
Els boscos madurs són referents de com serien els boscos si no haguessin estat alterats per l’impacte humà i lliures de fenòmens extrems com ara grans incendis, resultat de la mateixa dinàmica natural. Aquestes condicions creen un entorn òptim que afavoreix una fauna i flora molt diversa i exclusiva, amb arbres centenaris i abundància de fusta morta de grans dimensions.
A la Mediterrània és difícil trobar-los i s’estima que ocupen menys de l’1% . L’Informe Estat Natura 2020 de Catalunya ens deia que en una escala de l’1 al 10, el conjunt dels boscos de Catalunya tenien un grau de maduresa de 2,3, en el cas d’Aigüestortes, en alguns dels boscos estudiats, aquest índex arriba fins a 8,7. L’estudi constata que els valors mitjans de maduresa dels boscos del Parc Nacional se situen entre 4,2 i 4,7 sobre 10. Pel que fa als 20 rodals més madurs, que en conjunt ocupen 432 hectàrees, la majoria són avetoses, mentre que quatre són pinedes de pi roig i tres, pinedes de pi negre. Els valors de maduresa d’aquests rodals oscil·len entre 5,3 i 8,7 sobre 10.
Des de l’estudi es remarca la importància de la figura de protecció del Parc Nacional, ja que contribueix a crear i mantenir aquests boscos madurs.
Es destaca que la diversitat dels boscos madurs crea una infinitat de condicions microclimàtiques que ajuda a retenir millor la humitat, millorant la seva resiliència davant de pertorbacions com els incendis o les sequeres i donant refugi i aliment a una gran diversitat d’espècies exclusives, rares i sovint amenaçades, com el gall fer. A més, són importants reservoris de carboni.
Composició dels boscos del Parc Nacional
Pel que fa a la composició dels boscos del Parc Nacional, l’inventari revela que el pi negre (Pinus uncinata) és l’espècie dominant, seguit de l’avet (Abies alba) i el pi roig (Pinus sylvestris), entre d’altres. Respecte dels arbustos, el neret (Rhododendron ferrugineum) és l’espècie més freqüent, seguit del nabiu (Vacciniummyrtillus). Per conèixer el grau de maduresa, s’han analitzat elements com ara la quantitat d’arbres de grans dimensions, la fusta morta i la diversitat de dendromicrohàbitats, petites característiques morfològiques que apareixen als troncs i a les capçades dels arbres vius, com ara cavitats, ferides, fusta exposada, branques mortes, escorça desenganxada o altres formes irregulars, i constitueixen refugis per a nombrosos organismes.
Augment de carboni emmagatzemat
Per primer cop, l’inventari actual s’ha comparat amb els inventaris de 1993, 2004, 2014. L’anàlisi comparativa revela que els boscos del Parc han augmentat de manera notable el carboni emmagatzemat durant les darreres tres dècades. Això significa que durant aquests darrers 30 anys els boscos del parc han continuat segrestant CO2 i ho continuaran fent en el futur.
Propostes per envellir un bosc
Segons els investigadors, els processos que porten un bosc cap a la maduresa poden requerir dècades o fins i tot segles. Per això, també proposen actuacions que poden accelerar aquest envelliment. «Entre les mesures previstes es proposa reduir selectivament la competència al voltant dels arbres de grans dimensions i de les espècies acompanyants, com obrir petites clarianes per afavorir aquests arbres, estimular la regeneració i diversificar l’estructura i composició del bosc», explica Pol Guardis del CTFC.
Una altra mesura important és conservar i generar fusta morta de grans dimensions, tant deixant arbres morts en peu com a terra, «ja que és un hàbitat clau per a un ampli ventall d’espècies, entre les quals hi ha fongs, briòfits, líquens, escarabats i altres invertebrats, ocells i petits mamífers», destaca Xènia Jaumejoan del CTFC.
Aquestes actuacions ja s’han posat a prova en un dels rodals de la zona perifèrica del Parc com a experiència pilot, amb l’objectiu d’analitzar-ne l’evolució i valorar fins a quin punt determinades intervencions poden accelerar processos que, en condicions naturals, es produirien molt més lentament.
«Aquests estudis ens han de permetre entendre millor com són i com han canviat els boscos del Parc, però sobretot ens donen eines per decidir com els hem de conservar», destaca Lluís Florit, director del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
Els resultats formen part del projecte BHAVEC (Avaluació de l’estat de conservació d’hàbitats naturals i actuacions de millora de la maduresa forestal en el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici), impulsat pel Parc Nacional i coordinat pel CREAF i el CTFC i finançat pel «Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència» del fons Next Generation. La iniciativa inclou l’Inventari Ecològic Forestal de 2024 i un estudi específic sobre els boscos madurs.
L’equip de recerca, també coincideix que aquestes actuacions poden servir per accelerar la maduresa d’altres boscos a Espanya i Catalunya en un futur.
