JOSE BERGÉS (Barcelona).- El Pallars Sobirà, juntament amb la Conca de Barberà, les Garrigues i la Segarra, són les comarques catalanes amb un pitjor accés als serveis públics. Ho posa de relleu un estudi fet pel Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), que estudia àmbits com l’educació, la sanitat, la seguretat i la mobilitat. L’estudi, presentat aquest dimecres, destaca que els municipis en risc de despoblació tenen una accessibilitat un 50% inferior a la mitjana.
![](https://pirineusdigital.cat/wp-content/uploads/2025/02/3b_EQUILIBRI03-BARCELONA-300x169.jpg)
![](https://pirineusdigital.cat/wp-content/uploads/2025/02/3b_EQUILIBRI03-BARCELONA-300x169.jpg)
Durant l’exposició dels resultats de l’estudi també s’ha detallat algunes de les propostes que fan al govern de la Generalitat per revertir la situació, tal com ha explicat Toni Mora, president del CTESC: “Cal valorar la conveniència d’avançar en les línies de treball indicades a l’agenda rural i destacar la necessitat de mantenir el servei dels consultoris mèdics, ampliant horaris i personal”, i ha afegit que “també caldria valorar la conveniència de repensar la prestació d’alguns serveis hospitalaris com ara les consultes externes per aproximar-los als municipis rurals per la via del desplaçament de metges i metgesses, especialistes als centres d’atenció primària, consultoris o dispensaris”.
A banda del sanitari, també es concreten accions en altres àmbits, amb la conclusió general que hi ha més desequilibris en l’àmbit sanitari o de serveis socials que en l’educatiu o el de la mobilitat.
Pel que fa a territoris, el Pirineu en general és de les zones que en surten més malparades segons les dades recollides: “El que fem és quantificar respecte de la mitjana quina és la dificultat o no en termes percentuals d’aquesta accessibilitat d’aquests serveis públics”, ha explicat Salvador Guillermo, conseller del CTESC en representació de Foment del Treball Nacional.
L’informe, elaborat durant tres anys per aquest òrgan consultiu de la Generalitat, del qual formen part sindicats, empresaris i agents socials, ha analitzat els serveis que tenen els 947 municipis que hi ha a Catalunya.