PAU LOZANO PERUCHET.- Fa temps que l’Hospital de la Seu es troba en una situació delicada, i no és només la fotografia actual, sinó sobretot l’evolució crítica dels últims anys. El deute heretat per la mala gestió i el compromís en retornar-lo, el model centralista o el caràcter empresarial i competitiu que s’ha imposat a la sanitat en tenen part de la culpa. Una cosa està clara: l’hospital està immers en una tendència a l’empetitiment fruit d’aquestes dinàmiques que ens afecten.
Amb la construcció d’un nou hospital hi ha una oportunitat d’or per revertir aquesta tendència i donar un impuls que ens porti a una estratègia clara de creixement. És per això que al rebre per fi, i després de molts cops de demanar-ho, el Pla Funcional del nou Hospital Comarcal, la decepció va ser majúscula.
Amb aquest article intento desgranar els principals continguts i mancances d’aquest document, ja que mesos després de rebre’l encara no s’ha convocat cap espai on debatre’l. La voluntat del govern i la resta de partits és d’intentar tancar aquest debat a porta tancada, i penso que aquest tema és prou important per treure’l a la llum pública i debatre’l.
Què diu i què no diu el Pla Funcional actual?
Per començar, el document que dibuixa el futur de l’hospital obvia per complet fer qualsevol plantejament estratègic i de fons de l’hospital. Què volem que sigui l’Hospital de la Seu? Que necessitem les veïnes de l’Alt Urgell? Què ens ha portat a la situació actual? Preguntes imprescindibles, que ni es formulen ni es responen en aquest document pactat entre Junts, ERC i PSC. Qualsevol document de planificació sanitària hauria de dibuixar un horitzó de què ha de ser l’hospital i l’estratègia per arribar-hi. Lluny d’això, el document es limita a fer una fotografia de l’actual hospital i fer-ne una rèplica pràcticament idèntica.
Planificar el futur hospital únicament en base als números de l’activitat actual és la base d’on surten gran part de les mancances de l’actual plantejament. S’obvia per complet que l’hospital està immers en una tendència centralitzadora i privatitzadora (externalitzant cada cop més serveis), unes tendències afavorides pel Departament de Salut que l’ha anat desmantellant.
Planificar el futur hospital únicament en base als números de l’activitat actual és la base d’on surten gran part de les mancances de l’actual plantejament
Ignorar aquesta força que ha anat buidant d’especialitats i complexitat l’Hospital de la Seu i engrandint els hospitals de referència i empreses privades, és la millor manera de permetre que continuï operant lliurement. Amagar-la suposa a la pràctica deixar que ens continuï arrossegant. Potser aquest és un dels motius pels quals es va encarregar aquest projecte a un grup d'»experts» amb forts interessos en el sector sanitari privat.
Però no només això. Les dades sobre les quals s’asseu la proposta de nou hospital contemplen un error de càlcul que distorsiona a la baixa tot el document. Segons l’anàlisi de l’estudi es preveu un augment de la població (aprox. 6%), un augment de l’envelliment, i per tant un augment de la comorbiditat o augment de les malalties cròniques. Malgrat això, es preveu una disminució de l’activitat d’un 7,2%, una disminució incomprensible que no es recolza amb cap dada o justificació. Aquesta suposada disminució en l’activitat no és irrellevant, és la base per al dimensionament dels espais.
Alhora, entrant en la qüestió de l’activitat prevista, cal afegir-hi la nul·la anàlisi dels determinants socioeconòmics. Un context de creixent precarietat, pobresa i inestabilitat comporta un augment dels problemes de salut, especialment aquells relacionats amb la Salut Mental que actualment ja està al màxim de la seva capacitat i on no es preveu cap augment. Alhora, un increment de la pobresa i precarietat comporta un desplaçament de l’activitat privada a la sanitat pública per desplaçament econòmic, variable que tampoc es contempla enlloc.
Actualment tenim un sistema depassat per les demandes, que ha aguantat pel compromís i vocació dels professionals que ja no poden més, fet que està suposant un empobriment en l’atenció
Dit de manera més planera, actualment tenim un sistema depassat per les demandes, que ha aguantat pel compromís i vocació dels professionals que ja no poden més, fet que està suposant un empobriment en l’atenció.
En aquest escenari, el que pot, es paga una mútua, eixamplant encara més la diferència en accessibilitat, equitat i justícia social. Si la pobresa continua creixent, aquest desplaçament a la privada es revertirà. Com a exemple podem posar el servei de rehabilitació comunitària, actualment amb quinze places que ja està ple i al que es donen altre cop 15 places a futur malgrat el previsible increment de la demanda.
La consolidació de les retallades i el decreixement dels últims anys
Si entrem al detall de la proposta d’espais del nou hospital, cal destacar amb preocupació la consolidació del tancament de l’actual segona planta. Ara mateix, l’Hospital compta amb 52 llits dividits en 2 plantes, la segona s’ha acabat tancant els últims anys com a conseqüència de la pèrdua d’activitat i complexitat a l’hospital, que n’ha anat reduint la necessitat. Aquesta és una de les trampes que fa l’estudi, partir solament dels 27 llits actius al moment (només la primera planta). Així s’afirma que s’augmenten habitacions, quan en realitat el projecte del nou hospital té solament 30 llits, 22 menys que l’actual edifici.
Aquesta és una de les trampes que fa l’estudi, partir solament dels 27 llits actius al moment (només la primera planta). Així s’afirma que s’augmenten habitacions, quan en realitat el projecte del nou hospital té solament 30 llits, 22 menys que l’actual edifici
Quelcom semblant passa amb els quiròfans, es passa de tres quiròfans a dos. I d’aquests dos, un de polivalent i un de cirurgia major ambulatòria (CMA). Per tant, es retalla un quiròfan i un es limita a CMA, quedant tan sols un quiròfan polivalent. Totalment insuficient en un hospital que hauria d’estar preparat per atendre urgències i augmentar la complexitat de les intervencions.
Per últim, un dels aspectes més significatius i alarmants, es passa per sobre, de fet, ni s’esmenta la qüestió de la cartera de serveis i els especialistes. Aquest és un dels elements claus a l’hora d’augmentar la qualitat i la capacitat de resolució del centre. Com s’entén que ni s’esmenti? Es pensa deixar igual? Retallar? Com a detall anecdòtic, però exemplificant, si mirem els vint procediments més freqüents a l’hospital actualment, vuit són de l’àrea de pneumologia. Com es pot entendre amb aquestes xifres que no hi hagi servei de pneumologia en l’actualitat? I encara més greu, com es pot entendre que ni es plantegi en el futur?
En resum, el Pla Funcional del nou hospital és un document totalment continuista que ve a apuntalar i encobrir la tendència decreixentista. Per emmascarar-ho, s’incorporen dos serveis que permeten construir un relat que no s’adiu amb la realitat. Per una banda, s’incorpora el servei de Ressonàncies, que ja estava aprovat i pressupostat, incorporar-lo a l’actual hospital. Per altra banda, s’incorpora el servei de diàlisi, però en cap lloc es parla d’incorporar el servei de nefrologia, així doncs, com es farà aquesta diàlisi?
Malgrat tot, encara som a temps de convertir el nou hospital en un revulsiu
A tot aquest despropòsit, cal sumar-hi el nul debat sobre un tema cabdal com és el model de gestió, tampoc apareix al document. Aquest tema s’està coent d’amagat per imposar-ho a treballadores i veïnes per decret. Massa preguntes sense resposta en un document que cal recordar, és el fruit de tallar de soca-rel el treball de la Taula pel Futur del Model Sanitari de l’Alt Urgell. Vist ara, sembla que el motiu no era altre que evitar fer un debat en profunditat que anés a l’arrel dels problemes que tenim a l’Alt Urgell i al Pirineu en matèria de sanitat. Amb aquest resultat nefast, caldria que ERC, Junts i especialment el PSC, que va ser qui va liderar el tancament de la Taula, s’expliquessin.
És imprescindible i és el nostre dret tenir un hospital que tingui les especialitats bàsiques com poden ser pneumologia, cardiologia, dermatologia, endocrinologia, etc
És imprescindible i és el nostre dret tenir un hospital que tingui les especialitats bàsiques com poden ser pneumologia, cardiologia, dermatologia, endocrinologia, etc. Només així l’hospital podrà fer un salt endavant a nivell qualitatiu i resolutiu. El valor del nou hospital no serà l’edifici que es construeixi, sinó l’equip de professionals que el faci funcionar. Aquesta és la necessitat que tenim les veïnes de l’Alt Urgell i aquest és el repte que tenim al davant.
Entre silencis i demandes d’informació, els dies van passant i l’oportunitat d’aprofitar la construcció del nou hospital com a revulsiu s’esgota. En aquest context, és urgent tornar a reunir la Taula per tal que pugui acabar la feina començada i dotar-la dels recursos suficients perquè pugui fer-ho amb la màxima rapidesa.
Esperem tenir més força a partir del proper 28 per seguir-ho batallant, i sobretot esperem que treballadores i usuàries comencem a organitzar-nos, aquest és un tema massa important per deixar-lo en mans de polítics i tècnics del Departament. De moment, encara podem fer del nou Hospital l’oportunitat i el revulsiu que necessitem.
Pau Lozano és membre del Patronat de la Fundació del Sant Hospital, militant i número 5 de la llista de la CUP a la Seu d’Urgell a les eleccions municipals del 28-M
