REDACCIÓ (La Torre de Capdella).- El Museu Hidroelèctric de Capdella presenta una exposició temporal titulada ‘Anem de colònies. Cent anys de colònies d’estiu a la Vall Fosca’, que recull la llarga tradició de colònies infantils al territori. A partir d’una recerca pròpia, aquesta mostra proposa un recorregut històric i social que abasta des de l’any 1917 fins a l’estiu del 2024, i recupera una part fonamental de la memòria col·lectiva de moltes generacions d’infants i joves catalans.
L’exposició, que es podrà visitar a partir del dissabte, 21 de juny, s’adreça a tothom però connecta especialment amb aquelles persones que han viscut en primera persona l’experiència. El discurs expositiu s’organitza en quatre grans àmbits: les colònies impulsades per l’Ajuntament de Barcelona, les organitzades per l’antiga FECSA (actual Endesa) per als fills i filles dels seus treballadors, les de l’Organización Juvenil Española durant el franquisme, i les promogudes pels Minyons Escolta, vinculades al moviment escolta i a la pedagogia activa.
A més de documents gràfics i explicatius, la mostra inclourà objectes, records i materials originals cedits per persones vinculades a aquestes colònies, així com peces procedents del fons del mateix Museu. Tot plegat s’exposarà al taller de la central hidroelèctrica, un edifici històric, cedit temporalment per Endesa, que forma part del recorregut pel recinte del Museu Hidroelèctric de Capdella i que ja ha acollit altres mostres temporals.
Molt més que unes vacances
Les colònies infantils van ser una eina educativa nascuda a Europa al segle XIX amb una clara vocació social i sanitària i pensada per oferir als infants urbans, sovint en condicions precàries, un espai de salut, natura i convivència. A Catalunya, la primera colònia infantil documentada data de 1893, i ben aviat aquesta pràctica es va consolidar com una part essencial del calendari d’estiu per a molts nens i nenes.
La mostra posa de manifest com, des dels seus inicis, aquestes estades han evolucionat al ritme dels corrents pedagògics i dels contextos socials i polítics. Des de l’higienisme mèdic de finals del segle XIX fins al retorn de les pedagogies actives als anys 60 i les noves mirades actuals —centrades en l’educació emocional, la sostenibilitat o la coeducació—, les colònies han estat un reflex dels valors i prioritats de cada època.
En aquest sentit, l’exposició ofereix una lectura crítica i contextualitzada d’aquests canvis, tot destacant figures com Maria Montessori, Célestin Freinet o el mestre Gelabert, que va aplicar una pedagogia viva precisament a la Vall Fosca. També analitza l’ús propagandístic i adoctrinador que se’n va fer durant el franquisme i el paper clau del moviment escolta en la recuperació de valors com l’autonomia, el treball en equip o el contacte amb la natura.
Històries humanes i protagonistes anònimes
Un dels espais més entranyables de l’exposició estarà dedicat a les treballadores de la colònia de l’antiga FECSA (actual Endesa), a Molinos. Procedents de Pedro Martínez, un poble de Granada, aquestes joves —algunes molt adolescents, cap superava els 25 anys— van viatjar més de 24 hores per arribar a la Vall Fosca, on la majoria van iniciar la seva primera experiència laboral. Contractades per María Hereu, propietària de l’Hotel Vall Fosca i responsable del funcionament domèstic de la colònia, les joves feien tasques de cuidadores, neteja i suport logístic. Les seves cartes, records i relats es recullen en aquesta exposició per posar en valor la seva aportació invisible però imprescindible.
A més, el comissari de l’exposició, Martí Boneta i Carrera, impulsarà una sèrie de visites guiades durant els mesos d’estiu pensades per ampliar el relat i apropar el públic al procés de recerca que hi ha al darrere. L’exposició romandrà oberta del 21 de juny al 12 d’octubre, amb entrada gratuïta.
