El Museu de Camins ha recuperat l’antiga bassa agrícola i la secla que permet el reg per inundació dels prats de la Solana de Vilamur. Aquesta construcció havia quedat amagada pel pas del temps, el desús i l’erosió del terreny. Ara, mitjançant tasques de recuperació durant els últims dos anys amb desenes de voluntaris i voluntàries participants dels camps de treball del Museu de Camins i una formació en impermeabilització de basses del Parc Natural de l’Alt Pirineu, se n’ha pogut recuperar el seu funcionament.
La treballadora del museu, Aina Ribé, ha explicat que «un cop arreglada la secla, ja podem buidar la bassa i regar com es feia antigament, de manera que hem recuperat l’ús de la secla i de la bassa; tot i que ara hi ha aspersors que hi ajuden, si es vol, es podrà tornar a fer de forma tradicional».
D’altra banda, Ribé també ha explicat que s’ha netejat i habilitat la zona per tal que caus i esplais hi puguin acampar «i puguin combinar l’acampada amb el joc i la participació en camps de treball».
A banda de la construcció i el seu funcionament, una de les voluntats del Museu de Camins és recuperar la memòria del territori, per això també es recull les vivències, com la de la Pilar Grau, veïna de Vilamur, que ha explicat el record que té de la bassa. En aquest sentit, ha apuntat que «per tancar i que l’aigua anés a un costat o a un altre, hi havia una porteta metàl·lica; després hi posàvem una llosa i també draps o roba vella, així com ancleves, que són trossos de terra amb herba. Sempre s’escapava una mica d’aigua, però igualment es quedava al prat, si no era a un costat, era a l’altre».
La Pilar també ha explicat que es baixava a regar un parell de vegades al dia, era important que l’herba creixés, ja que era l’aliment del bestiar, i recorda especialment dinar a l’ombra del cirerer que hi ha al mig del prat.
