ENRIC QUÍLEZ I CASTRO.- Algun cop m’he plantejat seriosament dissenyar una mena de joc de l’oca sobre tota la gent que transita per les nostres muntanyes pirinenques, però al final acabo desistint-ne, per temor a ser apedregat o alguna cosa pitjor.
Antigament, la gent anava a la muntanya a treballar i poca cosa més, que no era poc, és clar. Però ara, les muntanyes s’han convertit en la versió rural de les Rambles de Barcelona. Anava a dir en una època concreta de l’any, però és que ja ni això.
A l’hivern, tenim els esquiadors, que ja no es limiten a les pistes i recorreguts marcats i degudament senyalitzats i segurs, sinó que s’aventuren a fer el que ara en diuen “esquí fora pistes” i abans es deia “esquí de muntanya” o anar a jugar-se la vida provocant una allau.
La primavera és possiblement l’època més tranquil·la, però segons es posin cada cop més de moda els bolets de primavera, com les murgues, o alguna altra cosa que algú inventi, cada cop tindrem més visitants.
L’estiu és insofrible. Molt especialment, durant el mes d’agost. Quads, buggies, BTT, motos, etc. per les pistes (i fora de les pistes); gent banyant-se als rius i als estanys de muntanya, sense tenir en compte el mal que fan als ecosistemes; tothom mirant d’enfilar-se a qualsevol muntanya, i tots cridant com bojos i fent-se selfies en llocs on, molts cops, ni les cabres pujarien.
La tardor és la reina de la muntanya. Caçadors, boletaires, recol·lectors de fruits del bosc, escoltadors de la brama del cérvol… en fi, tot un estol d’urbanites que venen a abraçar arbres i a practicar banys de bosc
I la tardor és la reina de la muntanya. Caçadors, boletaires, recol·lectors de fruits del bosc, escoltadors de la brama del cérvol… en fi, tot un estol d’urbanites que venen a abraçar arbres i a practicar banys de bosc (el que antigament es coneixia com anar a fer una volta per la muntanya). Potser els més abundants són els caçadors de bolets, que solen deixar un rastre ben visible del seu pas, amb bolets destrossats, tota mena de restes escampades i una cridòria considerable.
I és clar, gairebé tot l’any, les curses de muntanya. Com més mal temps, millor, que així surten unes fotos precioses, amb rostres extenuats i gent mig morta d’esgotament i podem presumir de ser veritables herois. Si, a més, la cursa té una part nocturna en què lluir un frontal, millor encara. De debò, estan molt bé, però en calen tantes?
En fi, que després ens queixem que algunes espècies com el gall fer estiguin desapareixent dels nostres boscos o que les muntanyes es degradin i s’erosionin de mala manera.
És evident que no tothom és així. També alguns autòctons fan aquestes bajanades. I també hi ha molta gent forana -urbanita o no- molt respectuosa amb el medi natural (espero que la majoria o anem arriats).
Però la muntanya és un ecosistema molt delicat, especialment l’alta muntanya i els estanys. Són llocs sensibles, amb espècies animals i vegetals que només hi són allà i que pateixen molt la presència humana i la contaminació.
Si us voleu banyar, aneu-vos-en a la platja o a una piscina. Si voleu abraçar arbres, reencarneu-vos en os. Si voleu collir bolets, sigueu respectuosos
No sé què cal fer per conscienciar la gent. És evident que explicar-los les coses per la tele o posant cartells no anem enlloc. De fet, els mitjans de comunicació contribueixen moltíssim a aquest desgavell. Quants cops no hem vist articles del tipus “els 10 racons secrets del Pirineu”. Només falta el subtítol: “vingui i destrossi’ls”. O programes de bolets que inciten a sortir disparats a la muntanya com si ens perseguís un os a perseguir rovellons o ceps.
Si us plau: si us voleu banyar, aneu-vos-en a la platja o a una piscina. Si voleu abraçar arbres, reencarneu-vos en os. Si voleu collir bolets, sigueu respectuosos. I si voleu passejar per la muntanya, no cal que aneu cridant com si estiguéssiu posseïts pel mateix Llucifer.
Als runners, us recomano que us preneu la vida amb més calma. Si aneu a la muntanya a córrer, estaria bé que miréssiu una mica també per on passeu, ja que hi ha paisatges, arbres i animals preciosos i amb tantes presses us els perdeu.
I, finalment, a tothom en general: la muntanya té les seves lleis i no són negociables. Mireu la meteorologia prevista abans d’anar-hi, aneu degudament equipats, sigueu prudents i, sobretot, sobretot, feu servir el cervell que no és tan difícil. Ens estalviarem desgràcies i gastar-nos veritables fortunes en salvaments que ens podríem haver evitat fàcilment i que posen en perill la vida dels rescatadors
