REDACCIÓ.- «Un pressupost que afronta els reptes del país i continua invertint pel creixement» i en el qual el «70%» es destina a «reforçar els pilars de l’estat del benestar». D’aquesta manera ha definit el ministre de Finances d’Andorra, Ramon Lladós, el pressupost per a l’any 2024 que aquest dimarts ha entrat a tràmit parlamentari, segons recull l’Agència de Notícies Andorrana (ANA). Lladós ha detallat que el pressupost preveu uns ingressos corrents de 585,8 milions d’euros, un 11% més que l’any passat, i un dels trets més importants és que a inversió real es destinaran 67,3 milions, un 52% més que el 2023 i, de fet «més del que s’havia tingut, de llarg, en cap pressupost», segons el titular de Finances, que ha subratllat l’aposta per l’habitatge i la millora del poder adquisitiu de les famílies, la digitalització i la inversió en salut i en infraestructures.
Així, els ingressos corrents per al 2024 estan previstos en 585,8 milions d’euros, un 11% més que el 2023. Les despeses totals seran de 618,5 milions: les de funcionament es calculen en 490 milions (un 8% més); les de capital seran d’11 milions (un 34% més) i es calcula que el dèficit de gestió sigui de 15,2 milions als quals caldrà sumar els 17,4 milions de despeses financeres, amb la qual cosa es preveu tancar l’exercici amb un dèficit de 32,6 milions d’euros.
Lladós ha matisat, però, que aquest any la previsió era la de tancar amb 27,3 milions i, en canvi, es calcula que es tancarà amb «equilibri financer» i això havent, fins i tot, «avançat inversions». D’aquesta manera, l’endeutament que el 2022 era del 37% del PIB, arribarà aquest 2023 al 36% i es preveu que el 2024 pugui ser del 34%. En aquest sentit, Lladós ha defensat que es poden assolir aquestes xifres perquè el PIB va «creixent» i a més s’aposta per fer pressupostos en què «no s’estira més la mà que la màniga». De fet, ha defensat que per elaborar el pressupost s’ha tingut en compte aspectes com «el realisme i la prudència».
Prop de 40 MEUR a habitatge i més de 7 MEUR a la desviació de la Massana
Pel que fa al rècord d’inversions reals, el ministre de Finances ha destacat que una part molt important va a habitatge, tant per a la reforma dels immobles ja comprats per l’executiu (11,9) com per a l’edifici de pisos a preu assequible a la Borda Nova (18,6). També s’inclouen els dos milions per a l’heliport; 7,1 milions per a la desviació de la Massana; més de 400.000 euros per iniciar el tram de la desviació de Sant Julià de Lòria o 4,3 milions per a carreteres generals. A més, es destinarà 4,5 milions per a infraestructures com el nou centre de salut mental i el centre d’atenció primària de Canillo. També hi ha prevista una rellevant partida de 17 milions per a la digitalització.
Lladós també ha manifestat que hi haurà 69 milions que van a transferències comunals, 7,1 més que aquest 2023. Per a Afers Socials es preveu una partida de 34,5 milions, amb un increment per als ajuts; 4 milions per a la Universitat d’Andorra o 5,4 milions per a esports, amb un increment de 400.000 euros per a ajuts a federacions i clubs. El SAAS rebrà 41,5 milions, la qual cosa suposa 5,9 milions més i la CASS, 45,5 milions.
També s’incrementa el que es destina a Turisme i, d’aquesta manera, Andorra Turisme rebrà 20,8 milions, 2,1 milions més. A més, el responsable de Finances ha subratllat els 8,3 milions que es destinen al transport públic gratuït. D’aquesta manera, ha defensat, es combina les ajudes a les famílies i els reptes de futur.
El projecte de llei preveu uns ingressos corrents de 586 milions d’euros, un 11% més que els del 2023 (l’equivalent a uns 60 milions d’euros de més). Precisament, la recaptació de l’Estat ha augmentat significativament en relació amb els impostos directes, en particular l’impost de societats, que ha augmentat un 48% respecte al pressupost del 2023. Aquestes dades reflecteixen, segons el ministre de Finances, «el creixement econòmic de les empreses del país».
Els impostos indirectes, per la seva banda, mostren un comportament similar a la d’exercicis anteriors. Això evidencia, ha afegit, la diversificació de l’economia i una menor dependència de les importacions.
El ministre ha detallat que es preveu, de cara al 2024, ingressar els dividends d’Andorra Telecom i, en canvi, no tocar els de FEDA.
Canvis legislatius
D’altra banda, el ministre ha manifestat que la regla d’or fixa quatre criteris dels quals no se’n compliran dos, el que preveu que el creixement de la despesa corrent no pot ser superior a l’IPC estimat (un aspecte que el ministre atribueix a entorns inflacionistes) i el fet que els impostos directes no poden representar més del 40% de la suma de directes i indirectes (s’està al 46%). El titular de Finances ha atribuït aquest darrer incompliment a una qüestió «estructural» i ha posat sobre la taula el fet que potser caldrà fer «un replantejament» d’aquest punt de la llei, ja que «no la podem incomplir de manera sistemàtica».
