REDACCIÓ (Encamp).- El projecte del nou Prada de Moles, que es va anunciar el passat estiu, no es farà. L’FC Andorra, propietat de Gerard Piqué, no tirarà endavant el complex esportiu a Encamp, tal com s’ha anunciat aquest dimarts a la tarda en una roda de premsa conjunta entre el Comú i el club esportiu. Per tal d’explicar la decisió han comparegut els cònsols encampadans, Laura Mas i Jean Michel Rascagnères; el conseller d’Esports Xavier Fernàndez; el president de l’FC Andorra, Ferran Vilaseca; el director general, Jaume Nogués i el directiu Francesc Destrée.
Tal com ha recollit l’Agència de Notícies Andorrana (ANA), Vilaseca ha dit que “és una decisió consensuada entre nosaltres, el Comú i el nostre patrocinador principal, MoraBanc, però la desviació a causa de la conjuntura internacional no ens permet tirar endavant el projecte”.
Cal recordar que el projecte amb el qual es va fer l’adjudicació provisional tenia uns costos de 26 milions d’euros per la construcció de l’estadi i 1,5 milions pel camp d’entrenament. Amb els números d’avui i després de “fer fins a quatre nous projectes” segons ha dit el president del club, les xifres augmenten fins als 37 + 3 milions, el que suposa una desviació de 12,5 milions d’euros. A més a més, l’oferta del juliol ja superava en 6 milions el pressupost màxim que s’havia fixat l’entitat tricolor, que tenia el llindar als 20 milions.
Vilaseca ha explicat que “hem de fer un exercici de responsabilitat. Ha sigut molt dur, però és la realitat” i ha posat com a esculls principals per poder fer l’estadi de Prada de Moles “la guerra d’Ucraïna, el boom de la construcció al país, l’increment dels costos i les exigències que ens marca la lliga. Tenim un límit salarial per fitxar jugadors, doncs en aquest cas és el mateix; era una línia que no podíem sobrepassar”. “Hem fet una sèrie de millores en l’Estadi Nacional i allí hem destinat els diners del fons de CVC. Ara ens tocarà anar a parlar amb Govern pel conveni del Nacional i a partir d’aquí haurem de veure què passa”.
Al seu torn, Mas ha dit que “el camp de la Federació Andorrana de Futbol no perilla, i l’estadi ja està en construcció”. La cònsol major ha afegit que “nosaltres mantenim l’aposta per l’esport. Som Vila Esportiva i com a tal fa un mandat i mig que hi estem treballant. Ara teníem diverses iniciatives en stand by, que ara tocarà reprendre-les”. Mas ha apuntat també que “el comú ens vam comprometre a aportar 10 milions i que aquest projecte no posés en risc les nostres finances. No podíem anar més enllà”.
Futur a contrarrelloge
La renúncia del projecte de Prada de Moles obre un nou paradigma per a l’FC Andorra. La Liga de Fútbol Profesional va donar dues temporades de moratòria al club per tal que aquest tingués un estadi que complís els requisits fixats per l’òrgan rector de les dues primeres divisions del futbol espanyol. Tot i les adaptacions fetes al Nacional, aquest només soluciona el problema, precisament per aquests dos cursos, que acaben al final de la temporada 23-24.
No només això, sinó que l’acord perquè el rugbi es traslladés a Encamp tenia idèntica durada, i tant des del VPC com des de la Federació ja s’ha manifestat diverses vegades que es té la voluntat de tornar a l’antic camp del Consell General, que consideren casa seva. Tot plegat amanit amb què les obres de l’Estadi Comunal, tercer vector en discòrdia, no començaran, segons s’ha explicat sempre, fins després del 2025, un cop celebrats els Jocs dels Petits Estats.
Davant d’aquesta situació, Vilaseca ha afirmat que el club no es mourà del país amb un rotund “ens diem FC Andorra, no? Doncs ja està tot dit”. El president ja ha apuntat a aquestes converses amb Govern, però a ningú se li escapa que en aquesta equació necessària per trobar encaix i tenir un estadi de futbol professional al país hi ha de formar part el comú d’Andorra la Vella, que encapçala Conxita Marsol. Cal recordar les paraules de la màxima mandatària de la capital, en la passada campanya electoral on va apuntar a fer “tot el que sigui necessari” perquè l’FC Andorra tornés a la capital.
A més a més, no es pot perdre de vista que el país entra en un any electoral. Tot fa pensar que les eleccions generals se celebraran a la primavera (entra març i abril) i que aquesta situació obre un temps d’interinatge, amb un Govern en funcions, que no pot prendre determinades decisions. El mateix amb els comuns, que ja estan immersos en el seu darrer any de mandat, ja que al desembre hi haurà les comunals. Un panorama gens fàcil per tal de trobar un encaix per al futbol professional al país.
Antecedents
El projecte del nou Prada de Moles no és quelcom nou i la situació es remunta a la temporada 21/22, quan el club tricolor va consolidar la posició a la recentment creada Primera RFEF i que feia impossible continuar a Encamp, però que encara permetia el fet de poder jugar sobre gespa artificial. No sense tensions, es va trobar encaix entre futbol i rugbi, amb la mediació de Govern, titular de l’Estadi Nacional, per poder afrontar la temporada.
No obstant això, aquell acord era temporal, atès que la Real Federación Española de Fútbol ja va anunciar que la gespa artificial només seria legal aquell curs, i que a partir de la temporada 22/23 caldria que Primera RFEF es jugués sobre gespa natural. Per tant, tant si hi havia ascens, com va ser el cas, com si no, els tricolors necessitaven un estadi, en exclusiva amb gespa natural.
Durant l’estiu passat, i després de llargues setmanes de negociació, un altre cop entre futbol i rugbi, l’FC Andorra va aconseguir, durant dues temporades, l’exclusivitat de l’Estadi Nacional, no sense abans emprendre una sèrie de reformes que li permetrien, durant dos anys, jugar en el futbol professional. Però només això, dos anys.
D’altra banda, es va presentar el projecte del nou Prada de Moles, que el consell del Comú d’Encamp del 28 de juliol va adjudicar al club per una durada de 35 anys, ampliable 25 més en cas que fos necessari. Les xifres eren de 27 milions per l’estadi, 1,5 pel camp d’entrenament, i el desenvolupament urbanístic de tota aquella zona, on també hi ha encaixat el camp de la FAF. Ara, amb el desistiment de l’FC Andorra a rebre l’adjudicació definitiva, la zona afronta un altre futur.