L’Institut per al Desenvolupament de l’Alt Pirineu i Aran ha elaborat un treball pioner al territori que té com a objectiu l’estudi dels termes tradicionals dels pobles i la seva posada en valor com a proposta de millora de la gestió del territori. Actualment, els béns comunals són de titularitat dels ajuntaments i les Entitats Municipals Descentralitzades (EMD). Ara bé, els beneficis dels drets sobre els aprofitaments i els ingressos que se’n deriven continuen revertint directament en els veïns.
Hi ha pocs estudis sobre aquests béns, que en el cas de l’Alt Pirineu i l’Aran suposen el 60% de la superfície forestal. El 86,3% d’aquesta superfície comunal està catalogada d’utilitat pública, i el 6,6%, inscrita a nom de societats civils de veïns.
En aquest sentit, el divendres dia 1 d’abril es va presentar a l’Auditori de l’Epicentre de Tremp, el llibre i el mapa ‘Els termes tradicionals dels pobles del Pallars Jussà i els béns comunals», a càrrec de Jesús Burgueño, geògraf i professor de la Universitat de Lleida. Seguidament, es va presentar el document els ‘Béns comunals. Un sistema d’organització del passat per gestionar el present’, a càrrec de Marc Borrell (IDAPA) i Eduard Trepat (ARCA). L’acte es va tancar amb una xerrada sobre la toponímia recuperada, a càrrec de Miquel Bailac.
Un sistema de gestió medieval
Els béns comunals són un sistema d’origen medieval que resultava bàsic per a la subsistència de les petites comunitats agràries. Així, eren una font de llenya, pastures per al bestiar, aigua, fruits del bosc o fusta per a la construcció, així com molins, recs o ferreries. Les condicions per fer-ne ús i qui en podia gaudir estaven regulades en detall.
Aquests comunals eren els terrenys que pertanyien a cada poble i, per tant, coincideix en gran mesura amb la delimitació dels termes de població que va estar en vigor fins a l’abolició del règim senyorial a principis del segle XIX, quan molts comunals es van posar a la venda o es van privatitzar.
Posteriorment, els diversos processos de creació i fusió de municipis del segle XX van accentuar la dissociació entre el bé, la comunitat que n’ha de gaudir i l’ajuntament que l’ha d’administrar. La situació actual dels béns comunals és heterogènia i poc reglamentada.
Grup interdisciplinari per cartografiar els termes
El projecte va començar l’any 2016 a la comarca del Pallars Sobirà, l’any 2018 es va replicar el projecte a l’Alta Ribagorça i la Val d’Aran, i durant l’any 2019 a Cerdanya i l’Alt Urgell. Finalment, s’ha pogut completar el projecte amb la comarca del Pallars Jussà.
Per aconseguir-ho, es va crear un grup de treball interdisciplinari format per membres de l’IDAPA, de l’ARCA, la Universitat de Lleida, historiadors, tècnics forestals del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, dels Consells Comarcals i d’Ajuntaments, i experts locals.
El projecte també es volia establir la metodologia més adequada per realitzar aquest mapa, ja que podria servir per cartografiar els antics termes de població d’altres zones de Catalunya. L’existència del mapa de termes permetrà estudiar els límits dels diversos béns comunals, recuperar-ne el coneixement local, estudiar el seu encaix amb les diferents figures de protecció mediambiental i, especialment, proposar un decàleg de bones pràctiques per a la seva gestió.
Aquest decàleg tindrà en compte les antigues formes d’explotació (pastures i aprofitament de fusta) però, sobretot, els nous usos. Els aprofitaments per instal·lació de pistes d’esquí, senderisme, recollida de bolets o estesa de línies elèctriques, per exemple, podrien proporcionar nous recursos econòmics a les comunitats de veïns. Un bon model de gestió d’aquests nous usos dels comunals i de les rendes que se’n derivin pot esdevenir una eina de desenvolupament local que ajudi a fixar població al territori, propiciant noves inversions.
El treball s’estructura en dues parts. D’una banda, hi ha un estudi elaborat pel Servei Cientificotècnic de Cartografia i SIG de la Universitat de Lleida, que dibuixa a escala 1:50.000 els termes tradicionals de cada poble de la comarca i en descriu les fonts que han estat utilitzades. De l’altra, hi ha una part comuna per a totes les comarques de reflexió sobre els béns comunals: marc legal, una proposta de definició, una descripció dels usos que poden acollir els béns comunals i unes propostes per millorar la governança sobre els béns comunals.
