MARCEL FITÉ.- Per a tancar el tema del «Cas del cadàver aparegut al rasper d’Armena (X)», cal tenir en compte que al voltant del primer terç del segle XIXè, es va estendre en molts països (França, Suïssa, Gran Bretanya, EE. UU., etc.) un notable interès per la frenologia. Aquesta disciplina, si se’n pot dir així, partia de la creença que hi havia una relació directa i determinant entre l’estructura òssia del crani i les característiques físiques del cervell amb la personalitat moral i intel·lectual dels individus. D’aquí que l’interès per analitzar els cranis de personatges singulars, ja fossin extravagants, cruels, genials o simplement peculiars, va assolir un auge que es va perllongar durant una colla d’anys. Aquestes teories van tenir a Catalunya un insigne representant i propagandista en la figura del doctor Marià Cubí i Soler.
El doctor Josep Roset era fill d’un catedràtic de la Universitat de Cervera que havia conegut i tingut amistat amb el comte d’Espanya. Això degué proporcionar-li dades de primera mà sobre el complex tarannà d’aquell home. Roset feia de metge a Igualada, i sembla que també es va sentir atret pels estudis frenològics. Roset, a més a més, sabia que el comte d’Espanya havia estat enterrat a Nargó.
Un dia de 1840, es va posar d’acord amb l’apotecari de Guissona ─població on havia estat destinat el doctor Roset─, el senyor Caba, i van decidir d’apoderar-se del crani del tristament famós comte, per tal de poder-lo examinar i estudiar. Amb l’excusa de comprar un animal a la fira d’Organyà, que se celebrava i celebra el dia de Sant Andreu, van visitar aquella vila acompanyats de dos criats i, de tornada cap a casa, al seu pas per Nargó, es van ficar al cementiri de Sant Climenç i, amb l’ajuda de l’enterramorts local ─«lo Virot»─, se’n van endur el crani entaforat en una alforja.
Poc abans d’arribar a Guissona, però, els violadors de la tomba van ser assaltats per uns bandolers. El criat que portava l’alforja amb el crani va aconseguir d’impulsar-la sota uns matolls sense ser vist, poc abans que els malfactors el detinguessin i el segrestessin, tal com van fer amb els altres companys de viatge.
Al cap de vuit dies, i després de pagar un rescat, van ser alliberats. Tot seguit van tornar al lloc on hi havia el crani del comte amagat, el van recuperar i, després, Josep Roset, el metge, se l’emportà a Igualada. D’allà el va enviar al mateix Marià Cubí, que en va fer un motlle i diverses còpies, abans de tornar-l’hi.
Alguns anys més tard, el doctor Roset se’n va anar a treballar a les Filipines i, entre les coses que se n’hi va endur, hi havia el famós crani.
En morir el doctor Roset en aquelles illes, les seves pertinences –crani inclòs– van passar als seus hereus d’Igualada. D’Igualada va anar a Cervera: la germana gran del doctor Roset, Antònia Roset, hi estava casada i, perquè el crani no fos profanat, en va fer donació a la Congregació de la Bona Mort de l’església de Sant Agustí. Allà van decidir fer-lo servir per a cobrir els taüts que es posaven a l’interior del temple els dies de funerals i enterraments.
S’hi va estar fins al dia 30 de maig de 1885, data en què el van retornar als seus descendents, aleshores residents a Mallorca. En aquesta illa el van poder enterrar amb la resta de les despulles que aquests havien fet traslladar del cementiri de Sant Climenç de Nargó, el 1859. La seva tomba va quedar finalment fixada a la capella neogòtica del casal fortificat que la família de la muller del comte posseïa al peu del puig de Delfa, a l’est de la vila de Sineu.