ARNAU CORBERÓ RIFÀ*.- Fa cosa d’un mes, s’ha creat a la Cerdanya un grup de WhatsApp amb el nom de Cerdanya, alerta i segura! El seu objectiu declarat: informar de persones o actuacions sospitoses relacionades amb robatoris, furts, assetjaments, fraus o “perills varis”.
La iniciativa parteix, segurament, d’una inquietud legítima: ningú vol sentir vulnerable, allò més íntim. Però aquest tipus d’espais de denúncia col·lectiva, basats en el rumor i la sospita, no ens protegeixen del que ens fa por, només amplifiquen la por mateixa.
L’existència d’aquests grups no ens fa necessàriament més segures. El que fan és alimentar la sospita, el rumor sense contrastar, la criminalització dels marges. I sabem per experiència que quan es posa en marxa la lògica de la por, els primers a ser assenyalats són els qui no encaixen: els joves, les persones migrades, els qui no responen als codis hegemònics de comportament, llengua o aparença.
Quan es posa en marxa la lògica de la por, els primers a ser assenyalats són els qui no encaixen: els joves, les persones migrades, els qui no responen als codis hegemònics de comportament, llengua o aparença
Aquest és, doncs, un grup nascut de la por. Una por que s’alimenta col·lectivament i que reforça discursos d’ordre i vigilància, sovint molt allunyats de la realitat que vivim. Perquè la majoria de les situacions que realment posen en risc les vides al Pirineu —l’aïllament, la precarietat, la manca d’accés a l’habitatge, l’encariment de la vida o la falta de serveis— no es resolen amb grups de WhatsApp, sinó amb vincles, reclamant polítiques públiques valentes i amb espais de suport mutu.
Per això, proposo que resignifiquem aquest grup de Whatsapp, i d’altres espais similars. Que els convertim en espais útils de veritat. Si es produeix un robatori, que no serveixin per assenyalar ningú ni per encendre alarmes, sinó per preguntar: Vols que t’acompanyi a comissaria? Necessites res? Com estàs?
Els propers anys vindran marcats per l’excepcionalitat: emergència climàtica, esdeveniments extrems, trencaments d’abastaments, apagades. En aquest escenari, un grup d’alerta no ens oferirà aixopluc. Espais de confiança, de cura i de suport mutu sí que poden ser el principi d’alguna cosa més sòlida.
*Portaveu de Pirineu Viu; soci fundador d’Obradora Saió SCCL, Oficina de recerca i desenvolupament local; arquitecte i Màster en Gestió d’Àrees de Muntanya.
