G.L.T.- El Pallars Sobirà compta des de fa uns dies amb el seu primer sindicat d’habitatge. Amb el nom de Sindicat d’Habitatge del Pallars Sobirà, l’entitat ha iniciat la mobilització per tal de garantir l’accés a un habitatge digne, estable i assequible a la comarca.
En el manifest fundacional, el Sindicat apunta que «el Pallars Sobirà està marcat pel despoblament i la temporalitat laboral» i lamenta que «les que hi volem viure, molt sovint no trobem casa». En aquest sentit, denuncia que «el model turístic depreda les valls, prioritzant el guany econòmic per davant de la vida digna de qui vol arrelar a la comarca». Des de l’entitat assenyalen que «enfortir l’arrelament al territori és clau per assegurar i dinamitzar la vida als pobles de muntanya».
Al manifest, el Sindicat assenyala que «l’Alt Pirineu i Aran és la segona regió, després de l’Àrea Metropolitana, amb els preus d’habitatge més alts de Catalunya, però amb la renda anual més baixa». És per això que exigeixen «un pla de xoc per regular el preu dels lloguers a la comarca, aturant la pujada de preus i establint un preu màxim per característiques de l’immoble i municipi on es troba».
Fins a «un 60% de contractes de lloguer il·legals»
També denuncien que hi ha «fins a un 60% de contractes de lloguer il·legals, incloent-hi lloguers temporals sense contracte» o que obliguen els inquilins a marxar en temporada alta, «deixant-nos desprotegides i vulnerables». Per fer-hi front, asseguren que «cal que l’administració s’enfronti a les pràctiques il·legals per tal d’assegurar contractes legals de cinc anys per a totes». També creuen que «és necessari que es dediquin recursos públics a tenir assessorament legal davant dels abusos en l’habitatge».
El Sindicat denuncia també que actualment hi ha «500 habitatges d’ús turístic, milers de places d’hotels i càmpings, i poquíssimes opcions de lloguer anual». Així, lamenten que «el nombre d’habitatges turístics per habitant és cinc vegades més alt que a Barcelona». Davant d’aquesta situació, apunten que «és urgent la regulació de les llicències d’ús turístic, frenant la cessió de noves llicències i fent públic quins habitatges turístics hi ha a cada poble». També exigeixen «adoptar mesures per tal que les propietàries hagin de prioritzar el lloguer anual i no turístic».
Finalment, apunten que «menys del 50% de l’habitatge del Pallars Sobirà és de primera residència» i exigeixen a les administracions «que apliquin la Llei 24/2015, fent censos d’habitatges tancats i buits i realitzant un pla per generar habitatge públic que faciliti l’accés a qui vol viure-hi tot l’any».
