GUILLEM LLUCH TORRES.- Carles Rabaneda Caselles va assumir a finals de novembre la presidència de la societat publicoprivada de promoció del Pallars, PallarsActiu, en substitució de Josep Gonzàlez, que l’havia exercit durant una dècada. Rabaneda és president de Roc Roi, empresa referent al sector turístic d’activitats d’aventura, i fins ara havia estat soci, membre del Consell Assessor i del Consell d’Administració de Pallars Actiu.
Què suposa assumir la presidència de PallarsActiu?
D’entrada, un repte i una responsabilitat. Des de PallarsActiu defensem un concepte transversal del Pallars, ja que nosaltres no concebem dos Pallars, amb una frontera administrativa, sinó un sol Pallars, on estem integrades les més de 20.000 persones que hi vivim. L’objectiu, doncs, és desenvolupar el màxim de projectes en aquesta zona geogràfica del Pirineu.
Quin llegat rep de Josep Gonzàlez?
La part més complicada de la meva presidència és poder deixar el llistó a prop d’on l’ha deixat ell, gràcies a la seva personalitat i al seu bagatge empresarial, així com a la tasca feta durant 30 anys com a president de PIMEC, entre altres coses. És un repte prou gran, però un dels compromisos del Josep és que ell continuarà sent-hi, per això segueix sent el president d’honor i continuarà estant a primera línia. Per mi serà un company i amic de viatge durant aquesta presidència.
Què en destacaria, de la feina feta fins ara?
S’han endegat molts projectes: la malteria, la carn de caça, el tren dels cims… També s’han realitzat moltes accions d’àmbit col·laboratiu amb associacions i entitats del Pallars i s’ha creat un teixit. A banda, s’ha aconseguit crear la sensació que hi ha una institució que pot donar suport als empresaris i emprenedors de la zona en la seva relació amb l’administració, en aspectes com ara els permisos o les autoritzacions. A banda, també s’ha creat un altre vincle, potser el més important, que és el coneixement empresarial que té la societat a través del seu Consell d’Administració i del seu Consell Assessor, i que dona suport a projectes emergents que surten a la comarca i ajuda i acompanya els nous emprenedors perquè puguin avançar al més ràpidament possible.
Com valoreu la implicació pública, en el projecte de PallarsActiu?
Penso que s’ha aconseguit crear una empresa publicoprivada, sempre amb un capital molt més gran de la part privada -ara estem en un 70-30-, però amb una implicació molt important a nivell públic, de les dues comarques, amb participació dels dos consells comarcals i dels principals ajuntaments. Penso que això és el més exitós, i és cap on va la tendència. Cada cop més, es valora que hi hagi aquest tipus d’iniciatives, ja que l’administració s’hi troba molt còmoda i és una manera de generar palanques d’una manera més còmoda i sana per a tothom.
Quins reptes es marca, durant la seva presidència?
En principi, l’objectiu és donar continuïtat als projectes endegats i acabar els que estan en fase de constitució. Ara, estem treballant amb tot això perquè hi hagi el cofinançament necessari per tirar-los endavant. Volem treballar molt per tenir capital humà que vingui a desenvolupar tasques empresarials i iniciatives als Pallars. Un altre projecte amb què estem molt il·lusionats és en buscar finançament extern, amb altres sistemes fora del públic o del bancari, és a dir, que hi hagi una altra institució o element que sigui un impulsor d’iniciatives, que sigui un accelerador empresarial amb capacitat financera per ajudar. És un projecte incipient, però estem parlant de la creació d’una societat de capital risc que ajudés a iniciatives no tan sols del Pallars, sinó pirinenques, i que pugui ajudar a cofinançar i a empènyer des del punt de vista econòmic i d’experiència de les persones involucrades. Tenim grans empresaris d’èxit més que consolidats, que poden ajudar a donar molt coneixement i aquest ajut que tanta falta fa als inicis dels negocis.
Quines potencialitats té el Pallars?
Hi ha diferents temes importants a tenir en compte. En alguns sectors que ja estan més que consolidats, com el turisme, hem d’intentar capitalitzar projectes que busquin potenciar el creixement qualitatiu, amb productes de màxima qualitat. Després, saltar a altres àmbits, ja que no podem estar amb el monocultiu del turisme. També hem d’intentar que el món del turisme es pugui transformar, amb una gestió més empresarial. D’altra banda, hi ha el tema agroalimentari, que té molta potència i cal treballar-lo. En aquest sentit, el projecte de la carn de caça és un petit model que pot ser extrapolable a altres àmbits. Després, hem de treballar la qüestió del negoci i la sostenibilitat a nivell forestal i de boscos. Hi ha un tema d’aprofitament que hem de mirar com treballar i donar-li una sortida que ajudi a consolidar llocs de treball. A més, creiem que, a nivell industrial, també hauríem d’apostar per nous plantejaments, com podria ser el que ja va existir en un cert moment, de producció d’aigua embotellada, així com altres elements que seran sensibles i que poden ajudar a consolidar llocs de treball que tinguin sentit als nostres territoris.
I quins creu que són els principals reptes?
Hem de lluitar a nivell estructural: tenim necessitat de bones comunicacions, hi ha el repte d’arreglar Comiols, que hi ha el compromís del Govern de fer-ho, però és important que comencin les obres al més aviat possible. Després, tenim la gran notícia de la Nacional 260, amb aquests 260 milions d’euros que estan a punt de ser conveniats entre el govern de l’Estat i la Generalitat. Esperem que puguin començar de seguida a executar-se a aquestes obres, que ens ajudaran en la mobilitat i el benestar, en atansar-nos més a grans nuclis de població. Després, hi ha l’àmbit tecnològic, en què hem de millorar. Sí que tenim fibra òptica a la xarxa principal, però cal arribar amb bones connexions a tots els pobles. Estem intentant treballar perquè això s’acceleri, ja que és una bona manera de traccionar i fer que vingui gent a viure al Pirineu, ja sigui per crear negocis arrelats al territori com per treballar per un negoci extern, però vivint aquí. Els Jocs Olímpics d’hivern haurien estat un moment important de tracció en aquest sentit, per la publicitat incorporada que comportava el fet de tenir concedida una competició d’aquest nivell. Sigui com sigui, hem de treballar perquè puguin continuar passant coses d’aquesta magnitud, per poder posar el Pallars i el Pirineu al mapa i que siguin un pol d’atracció de gent.