MARIA FORMENTI (Bellver de Cerdanya).- L’Ajuntament de Bellver de Cerdanya ha preparat un seguit d’actes per celebrar els 800 anys de Bellver com a vila, que de fet van començar el passat mes de desembre amb un mapatge projectat a la Plaça Major. Algunes de les propostes programades són una novetat, com el ‘Fem Memori’, un projecte que vol recuperar la memòria col·lectiva del municipi , tal com explica Laia Serra, l’alcaldessa del municipi: “És una recuperació de la memòria històrica del nostre poble en tres activitats: una exposició de fotografies de gent que ha tingut rellevància als nuclis; les converses de cafè, de caire mensual i en les quals es parlarà sobre temes diferents -a la primera, a finals de gener, es va parlar de plegar herba, i a la propera, que tindrà lloc a principis de març, es parlarà sobre la matança del porc- i la tercera activitat es diu Imatges que fan parlar, una exposició de fotografies antigues, perquè la gent les pugui comentar”.
Una altra de les novetats és la recuperació del Ball del Fanalet, que tornarà a ser present a totes les festes majors dels pobles. Com detalla Serra, “les parelles han d’aguantar un fanalet de paper amb una petita espelma a l’interior sense que aquesta es cremi durant el temps que duri el ball”.
D’altra banda, s’està preparant la reedició de dos llibres que parlen de la història de Bellver: Anarquia i República a la Cerdanya (1936-1939), de Joan Pous i Porta i Josep Maria Solé i Sabaté, i Imatges fotogràfiques Bellver de Cerdanya 1879-1979, de Joan Pous i Porta i Salvador Vigo i Pubill. A més, els grups de teatre local estrenaran dues obres de teatre: La Nit dels Corbells i Roja.
D’altres activitats ja formen part del programa cultural de Bellver però se’ls hi donarà un caire especial, com ara la caramella escrita per Pep Lizandra, que s’estrenarà durant l’Aplec de Talló, o una jornada musical a la muralla, que es farà en el marc de la Setmana Cultural de Sant Jordi.
Aquesta programació festiva commemora la concessió als habitants de Bellver de la carta de població i franquesa, lliurada per Nunó Sanç, senyor del Rosselló, el Vallespir, Cerdanya i el Conflent el 26 de desembre de 1225. Aquest document era clau pel desenvolupament de molts municipis.