JORDI PAU CABALLERO.- D’un temps ençà, des que es vol facilitar a la gent l’accés a la muntanya més enllà de la temporada d’hivern -on tot està abalisat i controlat per la indústria de la neu-, el Pirineu en general s’està omplint d’estris i mobiliari urbanita, en una progressió que ha anat de la senyalització horitzontal i vertical de camins i senders, a taules d’orientació, miradors panoràmics, plataformes, escultures metàl·liques i altres estris. Tanmateix, per altra banda, no parem de sentir parlar de sostenibilitat, destinacions sostenibles, eco-turisme, o com al Principat d’Andorra, aspiracions a convertir-se en el primer país del món en declarar tot el seu territori Reserva de la Biosfera per la UNESCO…
I enmig de tot aquest sarauet, el Comú de La Massana presentava el passat 28 de setembre el projecte definitiu del mirador escènic de l’Alt de la Capa, una nova infraestructura situada al capdamunt de Pal Arinsal, a 2.572 metres d’altitud, concebuda com un espai singular des d’on contemplar el paisatge, observar el cel i acollir activitats culturals o turístiques en plena muntanya. Malgrat les bones intencions d’integració arquitectònica i paisatgística, com a persona amb coneixements, gust i sensibilitat pel paisatge, hi ha arguments que em deixen un xic bocabadat: “Un dels objectius és embellir aquest cim, amb una intervenció integrada en l’entorn…” Quina pretensió, embellir allò que ja és bell per si mateix. I si fos el cas, potser només caldria treure-li l’actual antena.
En justa correspondència de pujar la civilitat a 2.500 metres, també podríem baixar natura als 1.000 metres d’Andorra la Vella
“El nou equipament tindrà una doble funció de mirador i escenari. La ubicació, a 2.572 metres, el situarà entre els escenaris a l’aire lliure més alts d’Europa, un element diferencial que obre noves possibilitats per desenvolupar propostes vinculades a la cultura, el paisatge i altres possibles esdeveniments.” En justa correspondència de pujar la civilitat a 2.500 metres, també podríem baixar natura als 1.000 metres d’Andorra la Vella, amb magnífics espais per a vianants, deixant anar uns quants isards, cabirols, marmotes, trencalòs, àligues reials i perdius blanques…
“El projecte va més enllà del concepte tradicional de mirador, ja que es planteja com un autèntic escenari de muntanya, capaç de combinar paisatge, observació astronòmica, activitats culturals i experiències vinculades al territori.” No estaria de més algun concertillo.. Això sí, de música clàssica per a no esverar a la fauna… -Avís: banned reggaeton-.
“L’experiència començarà abans d’arribar al cim. El Comú treballa en la creació d’un camí temàtic relacionat amb Patrimoni cultural, amb l’objectiu que la pujada també formi part de la visita.” Més mobiliari urbà i infraestructures de camins. Potser una audioguia descarregable seria més eco-friendly, però cal tenir en compte les tarifes telefòniques pels visitants del Principat…
“Al mateix temps, la voluntat és que el mirador esdevingui una fita paisatgística fàcilment identificable. Per la seva situació al cim, serà visible des de diferents punts del país i tindrà una presència especialment destacada des d’Arinsal. El Comú considera que, amb el temps, pot convertir-se en un element identificatiu del poble, una nova icona integrada en el paisatge.” A mi, personalment, fita paisatgística identificable e integració en el paisatge, em sona rar…
L’àrea de 940 hectàrees que comprèn de Xixerella, a 1.350 metres sobre el nivell del mar, fins a l’Alt de la Capa, a 2.572, té un valor ornitològic alt, amb la presència d’espècies en perill d’extinció
L’Associació Rescatista i Protectora dels Animals (ARPA) està alarmada pel possible impacte mediambiental del mirador escènic de l’Alt de la Capa, i ha sol·licitat al Comú de la Massana, tota la documentació disponible sobre el projecte, per saber si s’han fet tots els estudis necessaris, se n’ha valorat correctament l’impacte ambiental i es pot garantir que la biodiversitat i la fauna de la zona queden prou protegides. Segons informa el Diari d’Andorra, l’associació ha revisat “a fons” els estudis científics sobre la biodiversitat present a la zona afectada pel mirador. Segons un treball del 2002 de Jordi Argelich i Jordi Palau, l’àrea de 940 hectàrees que comprèn de Xixerella, a 1.350 metres sobre el nivell del mar, fins a l’Alt de la Capa, a 2.572, té un valor ornitològic alt, amb la presència d’espècies en perill d’extinció com el trencalòs, l’àliga daurada i el gall de bosc, com altres d’amenaçades com l’aligot comú, l’esparver vulgar, l’astor, el xoriguer comú i la perdiu blanca, entre d’altres. L’informe alerta, a més, que es tracta d’una zona amb una prioritat de conservació “crítica” en perill per factors com ara l’ampliació de les pistes d’esquí i el desenvolupament urbanístic. L’entitat demana ara al comú si s’han fet estudis recents per valorar l’impacte del mirador en la fauna “i si s’ha valorat no només” quin efecte tindrà “la construcció” de l’equipament, sinó també “l’augment posterior de visitants” i les activitats nocturnes que s’hi organitzin.
L’equipament té un cost de 892.148,54 euros per a les arques comunals, i l’equip de govern del comú considera que ajudarà a dinamitzar l’estació de Pal Arinsal, que en l’exercici de l’any passat va acumular unes pèrdues de 600.000 euros. Tanmateix, des de guies de muntanya a ciutadans preocupats per l’impacte que pugui tenir aquesta infraestructura, s’ha obert una petició a la plataforma Change.org -que ja porta recollides més de 4.200 signatures- per sol·licitar al Comú que realitzi una avaluació integral de l’impacte ambiental i econòmic que aquest projecte suposaria. Proposen que es considerin alternatives que promoguin el turisme sostenible sense posar en perill el valor natural de la regió. Iniciatives com la millora dels camins existents, la promoció de senderisme guiat o d’activitats educatives podrien captivar els visitants i fomentar l’economia local sense la necessitat de noves construccions invasives.
Fins quan seguirem agredint aquests ecosistemes tan fràgils i vulnerables, greument amenaçats pel canvi climàtic? Per a observar en futures dècades, possibles espais erms i deserts a més de 2500 metres d’altitud? Si voleu donar suport als guies, muntanyencs i ciutadans andorrans, que demanen aturar la construcció del mirador de l’Alt de la Capa, amb un no a la massificació de l’alta muntanya, i protegint el patrimoni natural d’Andorra, podeu signar la petició ciutadana que trobareu a la plataforma Change.org. I trobareu més informació a l’Instagram @salvemlacapa.
