REDACCIÓ.- El Consell Comarcal de l’Alt Urgell ha expressat la seva total reprovació de l’acte de vandalisme de què ha estat víctima el mirador de la Creu de Guils, a tocar de la carretera N-260, dins del terme de Montferrer i Castellbò. El mirador ha aparegut ple de pintades amb esprai, tant a les baranes de vidre com al terra i al suport per a selfies, en què els autors expressen la seva oposició a aquests tipus de miradors. En concret, s’hi han escrit frases com «Stop miradors, la terra no es ven» i «Turism [sic] go home». Tal com ha pogut comprovar aquest mitjà, a última hora del matí d’aquest dilluns, les pintades ja havien estat esborrades, excepte una que s’ha fet al terra.
El mirador de la Creu de Guils forma part del projecte Camina Pirineus, liderat pel Consell Comarcal de l’Alt Urgell, amb participació de tots els ajuntaments i totes les entitats municipals descentralitzades (EMD) de la comarca i que compta amb el finançament del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) i de la Generalitat de Catalunya. Camina Pirineus està acabant de completar la recuperació, senyalització i divulgació de centenars de camins tradicionals de l’Alt Urgell, finalitat principal del projecte que es completa amb diversos miradors panoràmics que faciliten la contemplació del paisatge.
Un d’aquests miradors és el de la Creu de Guils. Es tracta del model de mirador conegut com a balcó de cel, que inclou una passera volada que permet albirar una àmplia panoràmica de la vall del Segre, amb la serra del Cadí com a principal referència orogràfica.
El mirador de la Creu de Guils es troba emplaçat en una zona que té la consideració legal d’urbanitzada, ja que està en el perímetre d’afectació de la carretera N-260, de la Seu d’Urgell a Sort pel port del Cantó. No es tracta, per tant, de cap espai natural protegit.
La presidenta del Consell Comarcal, Josefina Lladós, ha lamentat la vandalització del mirador, «un equipament públic que ens permet posar en valor el nostre patrimoni paisatgístic, sense afectar l’entorn natural, i que és complementari d’un projecte molt més ampli de recuperació dels camins tradicionals».
