REDACCIÓ.- Un sistema “diferent o matisat” respecte de l’actual en matèria d’immigració. Aquest és el que la Comissió Europea i Andorra ja han preacordat en matèria de lliure circulació de persones. Així, hi haurà una transitòria de dos anys en què es mantindrà l”statu quo’ actual i posteriorment s’aplicarà un nou sistema per a les persones comunitàries, en cap cas afectarà les extracomunitàries, consistent en tres quotes per als treballadors actius, els passius i els temporers i que es calcularà d’acord amb el que s’ha fet en els darrers anys. També s’ha preacordat que els antecedents penals ja no s’hauran de lliurar i només caldrà una declaració jurada tret de certs sectors sensibles, com el sanitari.
Així ho han explicat el cap de Govern d’Andorra, Xavier Espot, i el secretari d’Estat per a les Relacions amb la Unió Europea, Landry Riba, en una reunió mantinguda amb els mitjans de comunicació i durant la qual també ha estat molt present la qüestió dels serveis financers, segons recull l’Agència de Notícies Andorrana (ANA). Tant Riba com Espot han manifestat que la posició inicial (el document de la qual ha transcendit als mitjans aquests dies) és “de màxims” i que ara caldrà anar-la perfilant.
Espot ha destacat que pel que fa a les quotes el que s’ha posat sobre la taula és que comptin amb un contingent “mínim” i que sigui ampliable. En aquest sentit, ha posat en relleu que s’inspirarà en el sistema de Liechtenstein, que disposa de 50 persones entre actius i passius a l’any. Evidentment, el contingent d’Andorra serà major, però Riba ha manifestat que el que es vol és que estigui indexat al comportament dels darrers anys i així, en el cas dels actius, seria la mitjana dels darrers deu anys; en els passius, dels darrers cinc i en el cas dels temporers també de la darrera dècada. El que es voldria és “evitar els efectes de pics” i afavorir que hi hagi “una homogeneïtat en el creixement”, ha destacat Riba, i al seu torn Espot ha defensat que això permetrà una “planificació” en el creixement.
Pel que fa als antecedents, en el cas dels comunitaris ja no serà necessari que els presentin, tret d’alguns sectors, i el que es farà és una declaració jurada. També s’estableix que hi hagi un control aleatori d’aquests antecedents.
En matèria de lliure circulació de persones una altra de les qüestions que preocupava Andorra era “el concepte d’ordre públic” i en aquest sentit el cap de Govern ha destacat que es puguin mantenir procediments com el foragitament si bé ha admès que caldran “mecanismes més garantistes”. En aquest sentit, ha celebrat que es pugui mantenir la policia administrativa. El cap de Govern ha posat en relleu la bona predisposició de la UE en aquesta matèria, ja que està fent plantejaments que es van fer al Regne Unit en les negociacions del Brexit i, per tant, demostra que “vol ajudar” i ha destacat que si bé una de les concessions que ha de fer Andorra és l’eliminació dels fronterers això tampoc no ha de tenir un impacte perquè la solució que planteja la UE “és globalment bona”. En la qüestió de demanar uns coneixements bàsics de la llengua, han destacat que “no s’hi posa”, ja que el que es demana és que hi hagi criteris similars per a tothom i han incidit en què alguns estats membres tenen aquest tipus de requeriment.
Serveis financers
Tal com s’ha esmentat, la qüestió dels serveis financers ha estat molt present en la trobada amb els mitjans i Espot ha reiterat que “la línia vermella” és que hi hagi reciprocitat per a l’establiment d’entitats. Tant el cap de Govern com el secretari d’Estat per a les Relacions amb la Unió Europea han incidit en el fet que el document que s’ha filtrat als mitjans aquests dies és “de màxims” i que la discussió ha de venir ara. Un altre dels esculls, ha admès Espot, és l’accés al Banc Central Europeu i el que es pretendria és que s’obri la porta a què això es pugui donar. En aquest sentit, es voldria una “clàusula en positiu” perquè això sigui una realitat. En aquest sentit, Espot ha defensat que un acord d’associació facilitaria que hi pugui haver aquest accés. Pel que fa a la supervisió, el cap de l’executiu ha puntualitzat que no necessàriament hauria de ser el banc d’Espanya o el de França, ja que això es podria vehicular a través d’algun altre banc nacional.
Quant a la qüestió de les auditories a què hauria de fer front el sistema financer, Riba ha destacat que el que sembla neguitejar el sector no és que no es puguin superar sinó la temporalitat i la feina que puguin suposar. I pel que fa a la temporalitat, la que establiria que els bancs andorrans no poguessin sortir a operar en un termini de deu anys, i a la reciprocitat, Espot ha defensat que el que es defensarà seran les mateixes condicions per als bancs europeus que per als nacionals.
Telecomunicacions
Durant la trobada també s’ha posat sobre la taula l’estat de les negociacions en matèria de telecomunicacions. Espot ha defensat que el que Andorra planteja és un seguit de “peatges” que facin a la pràctica molt complicat l’establiment d’empreses foranes. Així, es demanarà un servei universal i que es doni amb les mateixes condicions que l’està oferint Andorra Telecom. El que es planteja és que hi hagi un període de set anys per a la liberalització i després una obertura per fases començant pel prepagament, la telefonia fixa i la mòbil, amb períodes de cada divuit mesos. Quant a la itinerància, també es plantegen terminis, però Espot ha destacat que aquesta és una reflexió que s’hauria d’haver fet més enllà de l’acord d’associació per la conjuntura internacional.
Referèndum
El cap de l’executiu ha tornat a reiterar que suspendre ara les negociacions seria “una irresponsabilitat”, ja que ha remarcat que la “prioritat” de la propera Comissió Europea no serà els petits estats i perquè si San Marino accepta l’acord, com tot fa preveure, hi haurà un precedent que seria difícil de modificar. Quant als que “anhelin” que un “no al referèndum” faci “caure el Govern”, ja els ha advertit que això no serà així, ja que en cas que passi s’obrirà “un escenari incert i d’inestabilitat política” que haurà de pilotar l’actual Govern. També ha reiterat que cal ser conscients que “dir no a l’acord d’associació no vol dir que tot continuï com si res” i ha conclòs que “es pot estar a favor o en contra, però calen arguments empírics i raonables”. “No hi ha un escenari alternatiu ideal”, ha remarcat, tot admetent que des del Govern ho poden fer “més i millor” i que evidentment caldrà més “pedagogia” i “transparència”.
