REDACCIÓ.- Aquest setembre arrenca a Tremp el nou grau d’Infermeria impulsat per la Universitat de Lleida. Judith Roca, degana de la Facultat d’Infermeria i Fisioteràpia, explica els motius d’aquest desplegament, els beneficis per al territori i el sistema sanitari, i com serà l’experiència universitària en un entorn rural.
El nou grau d’Infermeria al Pirineu arrenca aquest setembre a Tremp. Per què s’ha apostat per aquest grau, si ja hi havia un conveni de pràctiques en marxa?
Aquesta iniciativa s’origina arran de la pandèmia, quan el Departament de Salut i el de Recerca i Universitats van sol·licitar a totes les universitats públiques catalanes que incrementessin les places d’infermeria a preu públic, per cobrir la gran demanda de professionals. A la Universitat de Lleida ens vam comprometre a augmentar-ne 100: 40 a Lleida, 40 a Igualada i ara 20 a Tremp.
Abans vam voler assegurar el bon funcionament dels grups ja existents, com el de tarda a Lleida, i quan vam veure que el projecte podia tirar endavant, vam decidir obrir el nou grau al Pirineu. Cal tenir present que obrir una unitat docent implica molt més que un espai: cal professorat, estructura, serveis i una planificació rigorosa.
El professorat serà del territori o vindrà d’altres seus?
La previsió és que progressivament convoquem places fixes a temps complet, però actualment ho cobrirem sobretot amb professorat associat del territori. Aquest primer any ja comptarem amb una plaça fixa, i la resta amb docents associats. I, progressivament, anirem convocant una o dues places fixes noves cada any.
És la primera titulació universitària en salut al Pirineu i a l’Aran. Quins beneficis creus que tindrà per al sistema sanitari formar infermers des del territori?
Diversos. Un d’immediat és que els estudiants es formaran en un context rural, i això impregna. Tot i tenir una formació igual a Lleida, Igualada i el Pirineu, el fet de viure el territori els farà més sensibles amb la ruralitat. A més, les pràctiques seran úniques: podran fer pràctiques al SEM, ja que som l’únic centre de tot Catalunya que ho ofereix; també a pistes d’esquí, amb una orientació més de traumatologia. En general, veuran com es desplega un sistema sanitari en un context de població envellida i dispersa. Tot això, afegit a grups petits, proximitat amb el professorat, ús de simulació virtual… Crec que formarà estudiants molt preparats.
Com el pla d’estudis s’ha adaptat per a aquest nou context?
El pla d’estudis és únic i és el mateix per a totes les seus. El que pot variar són les metodologies docents. A Lleida tenim grups de 100, a Igualada de 40, i al Pirineu seran 20, així que podrem fer una docència més personalitzada. El desenvolupament competencial serà igual, però sí que a Tremp farem un pilotatge de simulació virtual.
A primer curs, les assignatures tindran responsables de Lleida o Igualada. Jo mateixa, per exemple, faré 10 hores d’una assignatura a Tremp per donar suport i ajudar a integrar el professorat associat. No és fàcil: el campus virtual, com penjar apunts, signar actes… és habitual per nosaltres, però no per una infermera. L’any següent farem el mateix amb segon.
Com s’ha adaptat l’espai de l’Institut per acollir la unitat docent?
Vull agrair molt a la directora de l’Institut, Rebeca, la seva col·laboració. Tenim una zona diferenciada com a espai UdL, que estem adaptant amb llits d’hospital, maniquins de simulació, càmeres i equips d’àudio i vídeo per fer simulació clínica. És un espai temporal, perquè l’objectiu és traslladar-nos en dos anys a un edifici annex a l’Hospital del Pallars. Però de moment, el territori ens ho ha posat molt fàcil.
Com es coordinaran les pràctiques?
Les pràctiques d’infermeria són llargues, mínim cinc setmanes. Els estudiants poden fer diferents serveis dins d’una mateixa zona (hospitalització, quiròfan, CAP, etc). A tercer podran fer estades llargues a la Seu, Vielha o Puigcerdà. La nostra idea és què, qui va a Vielha faci pràctiques a pistes d’esquí, al CAP, a l’Hospital de la Val d’Aran… I es mouran com fan molts professionals, amb vehicle propi o compartint transport amb altres treballadors.
A quart, si han estat a Vielha, podran anar a la Seu. I així aniran rotant pels diferents territoris. La Universitat de Lleida creu molt en la rotació per serveis: els nostres estudiants passen per quiròfan, urgències, UCI i no escullen només un servei com fan altres centres.
Quina previsió teniu pel nombre d’alumnes i la nota de tall?
Creiem que omplirem les 20 places. No partim d’una nota de tall perquè és el primer any, però per la demanda que hi ha, pensem que pot situar-se al voltant del 10. A Lleida i Igualada està a l’11. El nombre reduït de places i l’interès que hi ha fa pensar que tindrem molta demanda.
Quin perfil d’estudiant espereu? Joves del territori o potser joves d’altres zones rurals que volen viure aquesta experiència?
Hem vist interès per part de joves del territori, a qui els interessa quedar-se per diferents motius. Però, després de la Jornada de Portes Obertes, creiem que rebrem tant gent de Lleida com d’altres províncies de Catalunya i fins i tot de l’Aragó, per proximitat. És una mica el que ja ens passa a Lleida: tenim molta gent de Lleida, de Catalunya, però també estudiants de l’Aragó. A més a més, és cert que, per com funciona el sistema universitari i la selecció de places, podem acabar tenint estudiants que vinguin de Sevilla, de Badajoz, o d’altres punts de l’Estat. Perquè Lleida la situen al mapa, i Igualada també. Però crec que aquest primer any rebrem, sobretot, molta gent de Catalunya i de l’Aragó, per una qüestió de proximitat.
Hi haurà oferta d’allotjament per als estudiants?
L’Ajuntament ens ha confirmat que estan adaptant una mena de residència i també tenen una borsa de pisos que oferiran a l’estudiantat. A més, fomentarem activitats lúdiques i esportives com ja hem fet a Igualada. Tremp pot ser ideal per a qui li agradi la muntanya, l’escalada, l’esquí, la natura…
Com es pot fomentar vida universitària en un entorn petit com Tremp?
Aprofitant els recursos culturals i socials del territori. I promovent també activitats conjuntes amb altres seus. Ja hem parlat amb el Consell de l’Estudiantat per fer un bus que permeti als estudiants de Tremp baixar a Lleida per viure experiències universitàries. Igual que fem amb Igualada. Volem que l’estudiant tingui vida dins i fora de l’aula.
Quins ajuts o beques tindran disponibles?
Els estudiants del Pirineu tindran accés a les mateixes beques que a Lleida i Igualada: les del Ministeri, les de la Generalitat i les específiques de la UdL per a necessitats concretes.
Com valoreu, com a facultat, aquesta nova fita?
Al principi, quan vam desplegar els grups de tarda a Lleida i Igualada, ho vam fer amb respecte i prudència. Ara que ja tenim aquests desplegaments consolidats, ens veiem amb força per obrir al Pirineu. És un projecte que hem madurat durant tres anys, amb la implicació de molts agents del territori, i ara tenim les condicions per assegurar-ne l’èxit.
Tremp pot ser només l’inici d’una nova oferta universitària al Pallars?
A la Seu ja hi ha el Grau de CAFE, molt vinculat a l’esport i el territori. I a Igualada vam començar amb Infermeria i ja tenim mil estudiants. Per què no pot passar també al Pirineu? De moment, ho volem fer amb qualitat. Amb 20 estudiants assegurem bones pràctiques. Més endavant ja veurem si podem créixer.
Aquest model pot servir com a referència per altres territoris rurals?
Sabem que s’hi està prestant molta atenció, fins i tot des de Madrid. Hem buscat models similars a Europa i no n’hem trobat. Només alguna experiència publicada als EUA o Austràlia. Però el nostre plantejament és únic: implica tot un territori, no només Tremp. Inclou Pont de Suert, Sort, el Pallars Sobirà i el Jussà.
L’èxit es mesurarà a quart, quan els estudiants valorin el seu pas per la universitat i les institucions sanitàries ens traslladin les seves impressions. Si tot va bé, aquest model pot esdevenir pioner i replicable.
Quin paper han tingut les institucions locals en aquest projecte?
Vull agrair especialment el paper del delegat del rector, Carles Capdevila, i de la nostra cap d’estudis, l’Ana Lavedán. Han fet una gran feina pensant i construint aquest projecte al llarg de tres anys. Sense el suport del territori, de la regió sanitària, dels hospitals, de l’atenció primària i dels ajuntaments, no hauria estat possible. I això també és part de l’èxit.
Contingut elaborat per Xtrategics.
