AMADEU GALLART.- La vida d’una persona no es pot segmentar, és un continu que va des de la infantesa a la senectut. El que sí cal és que la nostra societat, els equipaments públics creats per produir benestar social, ens vagin ajudant en aquestes diverses etapes. Amb la jubilació, homes i dones accedim a una nova etapa que tendeix a l’envelliment; i aquí, sense marcar línies de separació amb d’altres edats, cal definir unes línies d’actuació per tal que les coses vagin bé.
A la Seu d’Urgell s’ha presentat un estudi fet per l’entitat Intress, amb la col·laboració del Consorci d’Atenció a les Persones de l’Alt Urgell (CAPAU). Aquest estudi ha estat realitzat, si més no en l’etapa de reunions i recollida de dades, per David Escofet, que ha fet un molt bon treball. Voldria destacar-ne tres conclusions: que cal millorar la informació dels serveis públics, que existeix una oferta baixa de voluntariat i que patim la falta d’oferta de serveis residencials. La gran finalitat de tot plegat és que puguem transcórrer les darreres etapes de la nostra vida amb un nivell tolerable de dignitat individual i social.
La primera conclusió: cal millorar la informació dels serveis públics. Personalment, com a president del Consell Consultiu Comarcal de la Gent Gran de l’Alt Urgell, he batallat per tal que aquest fet es vagi superant. Em consta el gran esforç de molts treballadors i treballadores socials per arribar al màxim de gent. Però les trobades que s’han anat fent, dins del marc de l’estudi senyalat, a la Seu, a Montferrer, al Pla de Sant Tirs, a Organyà, a Peramola i a Oliana, marquen aquesta necessitat a la qual cal donar resposta.
La segona conclusió: oferta baixa de llocs de voluntariat. El problema no rau aquí en fer grans proclames de la importància del voluntariat. La retòrica sempre sobra però en aquest cas més que mai. Cal plantejar com es fa atractiu el voluntariat, amb quines associacions, etc., i quan el tema quedi aclarit, dedicar per part de les administracions responsables, temps, diners i atenció. Crear comissions, consells, etc., sense donar-los el més mínim recolzament puntual és fer perdre el temps a la gent i crear un clima de desànim on tot sembla que hagi d’anar pels canals administratius.
La tercera conclusió: falta d’oferta de serveis residencials. En aquest cas, cal prendre el concepte en el significat més ampli: residències, pisos tutelats, assistència domiciliària, centres de dia, etc. I aquí val tota la pressió social i política que faci falta. Som en unes comarques envellides i amb tendència a l’envelliment, tant pel que fa referència a l’Alt Urgell com al conjunt de l’Alt Pirineu i Aran. També cal, en aquest sector, una pressió social organitzada que vetlli per l’acompliment dels projectes i les promeses.
Hi ha d’altres conclusions ben importats a l’estudi: les solituds no volgudes, la falta d’atencions per part de les entitats bancàries, la falta de cursets massius i ben promocionats per tal d’evitar la bretxa digital, el bon tracte als equipaments sanitaris i d’afers socials, posar les dependències i els seus ajuts econòmics al dia, etc., etc.
Al cas de l’Alt Urgell hi ha una eina administrativa de cabdal importància, el CAPAU. És el Consorci d’Atenció a les Persones de l’Alt Urgell, una entitat resultant de la fusió dels serveis socials de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell i del Consell Comarcal de l’Alt Urgell. Des del meu punt de vista, és una entitat fonamental, creada a partir de la voluntat de treure beneficis afegits, producte de la unió entre els serveis socials de l’Alt Urgell. Fins aquí res a dir, però com tot en la vida cal anar endavant, i millorar tot el que es pugui.
El CAPAU, malgrat la bona voluntat de la majoria dels seus treballadors i treballadores, es caracteritza per un funcionament que fa difícil la participació i el voluntariat. La meva experiència, durant cinc anys, com a president del Consell Consultiu de la Gent Gran, ha estat una contínua lluita per fer factible aquests propòsits. I això encara és fa més difícil d’entendre si es considera que el Consell està en aquests moments inserit dins de l’organigrama del mateix CAPAU.
Sí, a l’estudi d’INTRESS, sí, a treballar per a l’envelliment actiu…, però, pregunto, amb quines eines institucionals? Amb quins mitjans i amb quina voluntat política?