L’Ajuntament d’Alins ha aprovat una moció on es declaren filles predilectes del municipi les deu dones d’Àrreu que van ser condemnades i executades per bruixeria la primavera de l’any 1593. Concretament, es tracta de Bernardina Beatriua, Beatriu Tora, Joana Bruneta «Gallarda», Gausia Marcha, Joana Martina, Isabel Cantúrria, Noreta Aragonesa, Caterina de Pere Guillem, Caterina del Pallarès i Francesca Cantúrria.
Des de l’Ajuntament han destacat que la mesura s’ha pres «com a acte de desgreuge cap a aquestes dones i per visualitzar aquesta discriminació endèmica envers la dona». No hi ha constància que anteriorment s’hagi donat aquest reconeixement a cap altra persona del municipi d’Alins.
Tot plegat neix arran de la campanya promoguda per la revista Sàpiens, sota el títol ‘No eren bruixes!’, a la qual es va adherir l’Ajuntament d’Alins, entre molts altres. Fruit d’això, el consistori va ser coneixedor dels fets ocorreguts la primavera de 1593, fa 429 anys, quan una sèrie de dones van ser jutjades i condemnades per crim de bruixeria.
Aquest judici es va celebrar a Alins, presidit pel batlle de la Vall Ferrera, Guillem Castellarnau, acompanyat pel seu assessor i pels Braços de Cort de la Vall. «Sabem que aquestes acusacions es basaven en la mentida, en la fama i la brama veïnal i les condemnes es recolzaven en les confessions obtingudes amb les tortures més terribles», apunten des del consistori «En el nostre cas, es conserva el judici contra Francesca Cantúrria, veïna d’Àreu amb les confessions sota turment de Noreta Aragonesa, Joana Bruneta «Gallarda» i Beatriu Tora, també veïnes d’Àreu i totes condemnades pels mateixos crims», afegeixen.
No hi va haver «cap garantia judicial ni cap raó jurídica per condemnar-les», remarquen. Per tot plegat, l’Ajuntament d’Alins, «en tant que representant dels habitants de tota la Vall Ferrera, vol reivindicar aquestes dones de la vall víctimes de la discriminació i opressió a la qual han estat sotmeses les dones al llarg de la història, en aquest cas en la seva vessant més salvatge i vergonyosa». A més, afegeixen, «ens comprometem a participar i promoure els actes necessaris per a recuperar la memòria d’aquestes dones innocents». Un d’ells, conclouen, és aquest nomenament com a filles predilectes i acaben reivindicant que «no eren bruixes, eren dones».
