Aquest divendres han començat al jutjat de Tremp les declaracions dels empleats que treballaven a la residència Fiella quan es va produir la mort de 64 ancians el novembre del 2020. En aquesta jornada han declarat com a testimonis nou treballadores d’aquesta residència de la capital del Pallars Jussà, moltes de les quals segueixen treballant al centre.
Després d’escoltar les sis primeres declaracions, Xavier Prats, l’advocat de l’acusació popular i de les famílies de tres dels ancians morts en aquesta residència de la capital del Pallars Jussà, ha explicat que “hem vist dos tipus de declaracions, unes de més preparades i unes altres de més espontànies i directes”. Després d’escoltar aquests testimonis, ha afegit, “tenim clar que la residència Fiella de Tremp va ser un caos, va arribar el covid i ningú estava preparat, no coneixia el pla de contingència ni tenia formació”.
Manca d’equips de protecció i de formació
Prats ha assegurat que, segons el que han declarat algunes de les treballadores, “els empleats no tenien equips de protecció -EPI- ni elements de seguretat”. Ha detallat que una de les treballadores ha declarat que només tenien mascaretes quirúrgiques i que “se les podien canviar només un cop per setmana” així com que “només tenien una caixa de guants al mes”. Un material, ha afegit, que estava guardat sota clau.
També ha explicat que, segons aquestes declaracions, només disposaven “d’una bata, tot i que no sabem si era una bata o una bossa d’escombraries, però en tot cas no era un EPI”. En contraposició, l’advocat ha detallat que, un cop intervinguda la residència, els treballadors i treballadores van disposar d’equips de protecció, així com de dues mascaretes, una de quirúrgica i, per sobre, una FFP2, que es canviaven cada cop que sortien de fer una atenció.
L’advocat de l’acusació popular també ha afirmat que alguna altra de les treballadores que ha declarat aquest divendres ha dit que “estava sola, no tenia cap tipus d’ajuda, no hi havia cap direcció que m’ajudés ni cap persona que em donés instruccions ni formació”, afegint que “tot el que sabíem era pels mateixos companys, que feien autoformació”. Una treballadora del torn de nit també ha explicat que pràcticament no es feien formacions i que, les poques que es feien, eren al torn de dia. Algunes d’aquestes treballadores, segons la versió de Prats, també han afirmat que “no hi havia cap registre de temperatura als treballadors, cap mesura de control horari ni sabien qui treballava o no”.
Personal desbordat i desatenció als residents
Algunes de les treballadores també han detallat, segons Prats, com la manca de personal -pel fet que la gran majoria va caure malalt de covid-19- va afectar el servei dels residents. Una de les declarants ha explicat que alguns dies, en estar sola, acabava de donar els sopars als residents a la una o a quarts de dues de la matinada.
Justament, una de les treballadores del torn de nit ha indicat que va fer una crisi d’ansietat en veure que, després d’haver acabat a la una de servir sopars, quan es van fer les vuit del matí i ella acabava el torn, no hi havia ningú per servir els esmorzars. Segons Prats, ha dit que “vaig anar a la direcció, però hi havia uns homes que no em van donar cap instrucció”. Fruit d’aquesta situació, ha dit que va haver de rebre tractament psicològic.
Prats ha assegurat que la manca de personal es va deure “a l’incompliment del pla de contingència de la residència”. Aquest pla, ha afegit, “establia que hi havia d’haver una bossa de currículums de gent qualificada que pogués entrar a treballar en cas que hi haguessin baixes”. Segons l’advocat, aquest pla ja preveia “que les residències podien patir un contagi massiu i perdre part o tota la plantilla”, i que el fet que a la residència de Tremp no se seguís va fer que es quedés sense prou personal.
Segons Prats, una de les treballadores també ha explicat que va veure en primera persona a alguns residents demanant ajuda al passadís i com ningú no els la podia prestar, fruit d’aquesta situació de desbordament per la manca de personal.
Declaracions més favorables a la direcció
En contraposició, l’advocat de l’acusació popular i de tres famílies ha explicat que algunes treballadores portaven les respostes més preparades “i responien a moltes preguntes de la defensa de la directora dient que tot estava bé”. Una d’elles, ha detallat, “ha explicat que havia vist i firmat el pla de contingència i que estava allà, a disposició”. Prats, però, ha posat de manifest que, en la seva declaració, la setmana passada, la persona que va assumir la direcció de la residència quan va ser intervinguda per la Generalitat, Elena Badia, va dir que “va costar un dia trobar el pla de contingència”, de manera que “no era tant clar i tan fàcil de trobar”, segons l’advocat. Prats ha reblat que “suposem que hi ha gent que té més compromís i gent que en té menys”.
Segon dia de declaracions
Recordem que la setmana passada van començar les primeres declaracions, en aquest cas d’agents dels Mossos d’Esquadra, de l’aleshores gerent de la Regió Sanitària de l’Alt Pirineu i Aran, Divina Farreny, i de la persona que va assumir la direcció de la residència quan la va intervenir la Generarlitat, Elena Badia.
Tant els Mossos com Farreny i Badia van corroborar el que ja havien dit en el seu moment, que la situació que es van trobar a la residència era de “descontrol”. Unes acusacions que la defensa nega, tot assenyalant que el que es va produir va ser una situació “totalment incontrolable” i que es va fer tot el que es va poder per intentar salvar el màxim de vides possibles. A diferència de la setmana passada, aquest divendres l’advocat de l’antiga directora no ha fet declaracions als mitjans per exposar la seva versió dels fets.
En el marc de la instrucció judicial estan citats a declarar una cinquantena de testimonis, que ho aniran fent en diferents sessions al llarg d’aquest mes d’abril.
