JOFRE FIGUERAS / MERITXELL BELLERA (Cuberes).- Al refugi de Cuberes, situat a 1.480 metres d’altitud, aquest hivern no hi passaran fred. Es tracta de l’únic refugi guardat situat dins la Reserva Nacional de Caça del Boumort, a cavall entre el Pallars Sobirà i l’Alt Urgell, i rep gent durant bona part de l’any, especialment quan és l’època de la brama del cérvol. Aquest estiu i tardor, l’edifici s’ha reformat de manera integral, amb un sistema innovador que té la palla com a element central.
I com funciona, aquest sistema? Ho explica l’arquitecte responsable del projecte de reforma, Josep Bunyesc: “la palla funciona com un aïllament tèrmic exterior, és com si poséssim un jersei a l’edifici”. Així, apunta que “tenim la paret de pedra, però no aïlla gaire, de manera que li sumem aquest abric de palla de 80 centímetres de gruix, que són les bales estàndard del món agrícola”. D’aquesta manera, exemplifica, “és com si li poséssim un ‘súperplomes’ a l’edifici i quan arriba l’hivern, el fred no entra i la calor de dins, no surt”. L’avantatge, afegeix, és que a l’estiu també permet que el sol escalfi la paret i entri, “de manera que l’abric serveix a l’estiu i a l’hivern”.
Un cop col·locada, la palla s’ha recobert amb una capa de morter de calç que, tal com indica Bunyesc, “fa de crosta, de protecció, perquè la palla no es mulli, perquè no hi hagi insectes i perquè el foc tampoc l’afecti”. D’aquesta manera, afegeix, “la façana també adquireix un color molt semblant al que tenia l’edifici originalment”.
A banda de la palla, l’edifici consta de dos altres elements principals, la fusta i la pedra, tot de proximitat: “la pedra ja estava aquí a l’edifici, i és pedra de la zona, lògicament, i la fusta també és d’aquí, del lloc, ja que vam portar una serradora mòbil i es van serrar els arbres i fer les peces que necessitàvem in situ, de manera que aquesta fusta no ha baixat a una serradora i ha tornat a pujar, ni s’ha importat de l’estranger, sinó que és fusta que ha crescut aquí, com sempre s’havia fet i com és lògic que es faci”. Pel que fa a la palla, s’ha portat dels camps de cereal de la Conca de Tremp.
Els tres porquets que cooperen
Palla, fusta i pedra són tres elements que ens transporten, inevitablement, a un clàssic conte infantil, i Bunyesc s’hi refereix, tot apuntant en to de broma que “és una mica com al conte dels Tres porquets, però en aquest cas cooperen, no és una batalla per veure qui ho fa millor, sinó que és una unió temporal de tècnics: la pedra, que ja hi era, però també s’hi ha fet força feina, ampliant les finestres perquè siguin més grans; amb la fusta s’han fet les cobertes i els caixons de les finestres; i la palla és l’abric que embolica tot aquest edifici”.
L’única façana de l’edifici que no s’ha recobert amb palla és la de la cara sud. Bunyesc explica que aquí s’ha mantingut la pedra i s’hi posarà una capa de policarbonat, “que ve a ser com un vidre que fa d’aïllament transparent”. Com que la cara sud és la cara on dona el sol a l’hivern, permetrà que la casa s’escalfi. “L’aïllament de palla de les altres cares permet que l’edifici no es refredi, però no que s’escalfi amb el sol; en canvi, aquest aïllament de la façana sud permetrà que el sol travessi el policarbonat, com si fos un hivernacle, escalfi la paret i aquesta calor es transmeti cap a dins”, detalla l’arquitecte. Així doncs, afegeix, “els dies de sol, això serà l’entrada de calor de l’edifici i com que la resta de parets estan molt ben aïllades, aquesta no sortirà i estaran calents tot l’hivern, aquí dins”.

Un guany ben perceptible: “ara podem anar amb pantalons curts”
Tot i que encara falten alguns elements per concloure la reforma, els efectes ja són ben notoris quan s’entra a l’interior de l’edifici, on la sensació tèrmica és molt més confortable que a fora, ara que ja comença a refrescar. Qui en pot donar fe és qui fa una pila d’anys que fa de guarda del refugi, Gabriel Serra. Explica que “hem guanyat sobretot amb el que és l’escalfor, ja que abans feia molt fred, i ens semblava impensable la temperatura que tenim ara, de fet fins i tot a la cuina podem anar amb pantalons curts”.
En aquest sentit, celebra que “és un salt endavant gros”. Fins ara, remarca, “teníem la llar de foc, que és molt maca, i hi anàvem tirant quilos i quilos de llenya, i seguia fent fred. S’estava bé al costat de la llar de foc, però a la resta hi feia fred. Ara, en canvi, vagis a on vagis del refugi s’hi està correcte, no notes canvis de temperatura”.
A banda, afegeix, “també hem guanyat amb la lluminositat. Abans, havíem de tenir els llums encesos matí, tarda i nit, i ara no cal. De fet, no ens hi acostumem, encara”.
Serra indica que “quan ens van comentar l’opció de les bales de palla, primer no m’ho creia, però és normal, soc ignorant d’aquesta matèria, i després quan ho veus, t’adones que funciona”. Bunyesc admet que aquest continua sent un sistema estrany, “perquè ningú té referències que puguis fer un canvi tan gran en un habitatge. Quan en fas un de nou, encara, però quan en reformes un d’antic on sempre s’hi ha passat fred i li dius a qui hi viu que l’hivern que ve no hi passarà fred, no s’ho creu ningú, però és així, no és fantasia ni màgia, és física pura”.
Pel que fa als costos, l’arquitecte remarca que, efectivament, “hi ha un cost d’inversió per fer l’aïllament, però buscant material local i que qui ho posi siguin industrials locals, la inversió que es fa, queda a la comarca”. Un cop feta la inversió inicial, però, el sistema “et permet no consumir energia els pròxims hiverns, de manera que representa un estalvi econòmic, ambiental i de gestió, perquè no cal preocupar-te per tenir combustible o perquè s’espatlli la caldera”. La raó és que, tal com indica Bunyesc, “el sol sortirà cada dia i la calor corporal de cadascú, que també contribueix a escalfar l’edifici, no s’acabaran”.


