ALEX GODOY I SOLÉ / POL OLIVA I SOLÉ.- L’Alt Pirineu i Aran representem una identitat única i pròpia dins del país. Tot i això, massa sovint les nostres demandes queden en un segon pla. Les nostres valls comparteixen problemàtiques i mancances que necessiten solucions comunes, construïdes des del territori i amb la seva gent.
Les carreteres N-230 i N-260 acumulen anys de projectes i promeses que no acaben de materialitzar-se. Encara que sembli mentida, en ple 2026 hem de continuar reivindicant qüestions tan bàsiques com oportunitats laborals arreu del país, un transport públic digne, pensions públiques i un sistema fiscal més progressiu. Però, sobretot, hem de garantir l’accés a un habitatge digne.
No podem acceptar que els joves ens hàgim de plantejar marxar dels nostres pobles perquè no hi trobem un lloc on viure, ni que les persones que hi treballen no s’hi puguin establir
Al Pirineu, l’habitatge no és només una qüestió de preus: és una qüestió de futur. No podem acceptar que els joves ens hàgim de plantejar marxar dels nostres pobles perquè no hi trobem un lloc on viure, ni que les persones que hi treballen no s’hi puguin establir. Necessitem polítiques valentes que garanteixin habitatge assequible i prioritzin el dret a viure al Pirineu per davant de l’especulació. I hem de combatre tant l’immobilisme d’aquells que fa quatre dies que semblen haver descobert el problema, com els interessos d’una dreta que sovint veu en aquesta necessitat una oportunitat per fer negoci.
A més, davant l’onada reaccionària, no podem mirar cap a una altra banda. Defensar la democràcia també és combatre el feixisme, protegir els drets i les llibertats i plantar cara a aquells que volen dividir la societat en lloc de combatre les desigualtats.
Ho volem fer des de l’esquerra i des del compromís amb el país. Des d’un independentisme que entén que defensar Catalunya és també defensar els seus pobles, les seves valls i la seva gent. Un país que es construeix des de la pluralitat, amb justícia social i sense deixar ningú enrere.
Continuar esperant que algú altre resolgui els nostres problemes o assumir el repte de construir el futur que volem
En molts moments de la vida ens trobem davant la pregunta de ser actors o espectadors. Avui, com a territori, ens toca tornar a decidir quin paper volem jugar: continuar esperant que algú altre resolgui els nostres problemes o assumir el repte de construir el futur que volem.
Nosaltres hem decidit fer aquest pas amb convicció i esperança. Perquè estimar el Pirineu és defensar allò que som, però també lluitar perquè els joves hi puguem viure, treballar i construir-hi els nostres projectes de vida.
No volem ser espectadors del futur del Pirineu. Volem fer sentir la nostra veu i ser protagonistes del país que construïm.
