IMAN BENATAYA (Puigcerdà).- La capital de la Cerdanya ha commemorat aquest diumenge el Tractat dels Pirineus, signat l’any 1659 entre les monarquies hispànica i francesa, que va comportar la divisió territorial de la Cerdanya. L’acte, celebrat a la plaça del Sol, ha servit per recordar les conseqüències històriques d’aquell acord i reivindicar els vincles culturals, lingüístics i familiars que encara avui uneixen els territoris a banda i banda de la frontera.
Durant la commemoració, l’alcalde de Puigcerdà, Joan Manel Serra, ha defensat la importància de mantenir viva la memòria històrica i ha qualificat el tractat d’una derrota per al poble català. En aquest sentit, ha remarcat que recordar el passat és imprescindible per preservar la identitat col·lectiva i afrontar el futur. «Si ens oblidem d’on venim, difícilment podrem saber on arribarem», ha afirmat.
Serra també ha posat l’accent en les conseqüències que la divisió territorial continua tenint sobre la vida quotidiana dels habitants de la Cerdanya. Ha recordat que la comarca està repartida entre dos estats i que, a la banda sud, també es troba dividida administrativament entre les províncies de Lleida i Girona. Una situació que, segons ha denunciat, genera importants dificultats de gestió i coordinació.
«Administrativament és un calvari per a tots els que vivim aquí», ha assegurat l’alcalde, que ha defensat la necessitat de continuar treballant per facilitar la convivència i la cooperació transfronterera. En aquest sentit, ha destacat el paper de l’Hospital de Cerdanya com a exemple de col·laboració entre els dos costats de la frontera.
Pel que fa a la identitat cultural, Serra ha advertit de la pèrdua de presència de la llengua catalana a la Catalunya del Nord, una situació que ha atribuït a les polítiques lingüístiques aplicades històricament per l’Estat francès. Tot i això, ha remarcat que el sentiment de pertinença catalana continua present entre una part de la població nord-catalana, encara que moltes persones ja no parlin habitualment la llengua.
L’alcalde ha insistit que, malgrat el pas dels segles, cal continuar reivindicant la Cerdanya com un territori històricament unit i treballar perquè les fronteres administratives no es converteixin en un obstacle per als seus habitants.
Una jornada de memòria històrica i reconeixements
La commemoració ha estat organitzada pels Amics de Cerdanya i l’Institut d’Estudis Ceretans, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Puigcerdà i diverses entitats.
El programa ha inclòs una benvinguda musical a càrrec del Pep Llauradó i Ramon Elies, una ofrena floral de les entitats de la resistència catalana i diversos parlaments institucionals.
La jornada també ha comptat amb el lliurament del Premi Salvador Torrent Masip, en el marc del memorial dedicat a aquesta figura, i amb una lletra de convit a càrrec de Guillem Nivet, president de l’Associació La Bressola. L’acte ha finalitzat amb una cloenda institucional.
