M. BELLERA (Estamariu).- Aquest dilluns s’ha acabat de fer la verema a les Vinyes d’Estamariu, situades a 1.365 metres d’altitud. Un procés que ha recollit més de 1.500 quilos de raïm, amb els quals es preveu elaborar un miler d’ampolles de vi que es comercialitzaran per primera vegada.
Es tracta d’una vinya dins del projecte de la Fundació Planes Corts, la qual aposta fixar població i crear dinamització econòmica. En aquest cas, de la part agrícola amb la idea de promoure l’economia circular i sostenible a les poblacions d’Estamariu i Bescaran. A banda d’altres projectes de dinamització social i cultural.
La verema s’ha fet seguint principis d’agricultura biodinàmica. El viticultor i agricultor biodinàmic, Joan Pagès, ha explicat que els principis d’aquest model passen per ser «molt respectuosos amb la terra». De fet, aquesta és vista com l’element principal que nodreix les plantes i «dona vida al fruit».
Aquest dilluns s’han recol·lectat un miler de quilos de la varietat pinot noir, mentre que els altres 500 de sauvignon blanc es van collir l’11 de setembre passat. D’aquí, en sortiran dos vins monovarietals, 300 ampolles de sauvignon blanc i 700 de pinot noir. A més, la idea és que es puguin trobar en restaurants i botigues de l’Alt Urgell.
Un cop acabada la recollida, la fase de vinificació es durà a terme a Collbaix – Celler el Molí de Manresa. Així, es preveu embotellar el Kadino Blanc aquest mes de desembre, tenint en compte, segons ha explicat David Planes, vicepresident de la Fundació Planes Corts, que «és un vi jove i el procés és més ràpid». Mentrestant, el Kadino Negre no passarà a l’ampolla fins als mesos de març o abril de l’any que ve.
Projectes de futur: més vinyes i un celler
La finca on es cultiven les Vinyes d’Estamariu és una de les més altes de la Península Ibèrica i, s’ha destacat, que l’aposta per fer aquesta producció en alçada té molt a veure amb el context de canvi climàtic actual. En aquest sentit, el vicepresident ha afegit que hi ha un projecte per fer una nova plantació de vinya a 1.500 metres d’altitud i una altra a tocar del poble d’Estamariu, situat a 1.084 metres. A més, ha recordat que aquest era un dels conreus ancestrals de la comarca.
La superfície de les vinyes on s’ha dut a terme la verema ocupa poc més d’una hectàrea i destaca per la seva fertilitat. A més, al seu dia es va apostar per plantar varietats de cicle curt perquè s’adapten millor al clima de muntanya, on el fred es manté durant més temps. De fet, la diferència de temperatura entre el dia i la nit és un element molt positiu per a la maduració del raïm. Una altra característica d’aquestes terres és la humitat, fet que aporta més equilibri a la producció i, per tant, fa que el vi de cada collita tingui més regularitat.
Planes considera que els vins d’alçada van en la línia de la tendència actual del consum d’aquest producte, ja que es busca que tinguin menys graduació alcohòlica i més acidesa. Tot plegat, segons ha apuntat, per fer-los «més agradables a la boca» i aconseguir «que el jovent el consumeixi amb més facilitat».
A més, el projecte contempla la construcció d’un celler propi en un període de 5 o 6 anys. Pel que fa al nom comercial de KADINO, Planes ha manifestat que té a veure amb la manera en què es coneixia la serra del Cadí a l’època medieval: ‘Il monte Kadino’. De fet, s’ha volgut fer una referència a la serralada perquè «aquesta vinya dorm al costat del Cadí i es desperta també veient el Cadí».
